Així és el MIR per a mestres i professors que porta dos anys provant-se a les escoles

BarcelonaQuan el departament d’Educació i Formació Professional va llançar el Programa Sensei –programa temporal de residència inicial docent en centres educatius, més conegut com el MIR per a mestres i professors–, a l’equip directiu i les coordinadores de l’Escola Migdia de Girona els va semblar una oportunitat per a tota la comunitat educativa. Van proposar-ho al claustre i tothom va estar-hi d’acord. “Ara estem al segon any d’aquest pla pilot i estem encantades”, afirma l’actual directora, Marta Massó, que llavors era cap d’estudis. El programa és una prova pilot de dos cursos, que va iniciar-se el 2023-24 i acabarà aquest curs, i que combina mitja jornada de docència i mitja de formació amb l'objectiu d'implantar en el futur una mena de MIR (similar al dels metges) però orientat a mestres i professors.

El programa Sensei ha seleccionat 55 centres de tot el territori entre escoles, instituts i instituts escola, ha format 85 docents mentors i ha ofert 100 places per a docents novells de secun­dària i 150 per a novells d’infantil i primària, que fan una residència en un centre educatiu tot un curs. A cada centre hi ha mentors, docents que acompanyen i donen suport al docent novell en el desenvolupament de la seva pràctica educativa. Cada mentor té assignats una mitjana de tres novells, que entre altres requisits han de tenir menys de tres mesos d’experiència com a docents.

En assabentar-se de l’existència del Programa Sensei, la Laia Puig (31 anys), graduada en Teràpia Ocupacional i Psicologia, va dubtar si esperar que la nomenessin per anar a cobrir alguna substitució, “perquè al Sensei fas mitja jornada de classe i mitja de formació però cobres mitja jornada. No et permet combinar-ho amb una altra feina”, lamenta. Però es va decidir a fer-ho en veure que seria una oportunitat per iniciar-se a la docència de forma més amable i tranquil·la. Ja havia fet una substitució treballant poc més d’un mes en un centre. Explica que arribava a les 9 del matí i a les 10 ja estava davant una classe d’adolescents que no coneixia i se’n sortia com bonament podia. “L’habitual és començar sense conèixer altres maneres de fer, no tens referents, i amb tan poc temps és pràcticament impossible consolidar cap relació amb la resta de companys ni conèixer l’alumnat”, comenta.

Res a veure amb l’experiència d’ara, com a professora novell del programa Sensei a l’Institut Escola Josep Maria Xandri de Sant Pere de Torelló, on compta amb l’acompanyament d’una mentora i un claustre que l’ha acollit, tenint per davant un curs sencer per treballar. “Això em permetrà aprendre a dur a terme unes pràctiques educatives de qualitat”, diu. La directora de l’Institut Escola, Marta Boixader, té claríssim que quan es comença a fer classe, sempre hauria d’haver-hi un procés de transició que ajudi el docent a capacitar-se i desenvolupar-se professionalment. Tothom que participa al Sensei coincideix que suposa un canvi considerable a millor per a l’inici de la professionalització dels docents.

El professorat novell

L’Institut Bernat el Ferrer de Molins de Rei també s’ha sumat al Programa Sensei. Els han assignat set docents novells que compten amb l’acompanyament de dos mentors. “Per a nosaltres és un privilegi poder tenir un professorat novell tan implicat i amb ganes d’aprendre, que decideix dedicar un any a treballar a mitja jornada per conèixer la professió, formar-se i participar en la cultura del centre. Al claustre i a l’alumnat ens aporta molt”, valora el director del centre, Juan Antonio Chaves. Especialment en el cas de secundària, destaca que el programa “supleix la mancança de no comptar amb un grau específic per ser docent”.

L’Anna Font, (23 anys) es va graduar el juny de 2024 en la doble titulació d’educació infantil i primària i és una de les mestres novelles a l’Escola Migdia de Girona. Com la resta de novells, treballa mitja jornada al centre i l’altra mitja fa formació, recull evidències d’aprenentatge i fa un diari amb reflexions sobre la pràctica al centre. “El programa et permet començar més a poc a poc, acompanyada i de forma més reflexiva, un detall important perquè sinó el que fas és estar uns dies en un centre, sobreviure i marxar sense tenir prou coneixement ni temps per programar-te les classes. Aquí aprenc i gaudeixo la feina”, explica. Està molt contenta de com és l’experiència, amb ganes d’aprofitar al màxim el que queda de curs. Valora tenir temps per programar-se l’assignatura que porta sola, per avaluar, reflexionar sobre el que està fent i per parlar amb la mentora, que la guia i l’ajuda. Valora molt positivament l’estabilitat que dona estar tot un curs en un centre, poder fer vincle amb l’alumnat i la resta del claustre, viure les tasques docents de tot el curs, i continuar vinculant la teoria a la pràctica amb un bon acompanyament.

Què implica ser mentora?

La Irene Sitjà, mestra de primària des de fa més de 25 anys i mentora de tres mestres novells a l’Escola Migdia de Girona, va tenir clar que el projecte Sensei seria enriquidor i va presentar-se com a possible mentora. Després de superar el procés de selecció va fer una formació per ser part del programa. Segueix tenint formacions periòdiques, cada mes fa formació amb la comunitat de mentors i hi ha trobades mensuals de mentors per compartir experiències, dubtes, què els funciona i què no. Dins del seu horari lectiu programa i fa codocència. També té tres hores setmanals que destina a mentories individuals amb cadascun dels mestres novells, i dues hores de cercle d’aprenentatge amb els tres novells en què cada setmana treballen un tema, com per exemple formar-los amb aspectes més quotidians, com encarar les entrevistes amb les famílies o centrar-se en qüestions que preocupin especialment els novells, tant de la feina al centre com en la gestió de l’aula. A més, les mentores fan cada trimestre un mínim de dues o tres observacions i es fan també observacions entre iguals. A partir de l’observació conversen sobre què ha funcionat, què creuen que no ha anat tan bé, què canviarien i estratègies que podrien implementar per millorar la pràctica. “Tot això t’ho permet el programa, si no seria impossible”, recorda.

Reconeix que saber-se referent de mestres que tenen les seves primeres experiències professionals l’ha fet més conscient del que fa i com ho fa. “Et pares a pensar com són les teves classes. No es tracta que aprenguin de mi, sinó d’acompanyar-los en el seu inici al món de l’educació”. Alhora, ella aprèn dels novells i d’altres professionals que hi ha al centre, que per primera vegada ha pogut veure com treballen. “Normalment, et perds un munt de recursos que utilitzen altres mestres perquè estem fent classe alhora. El programa incentiva l’observació entre iguals, una oportunitat perquè totes i tots millorem”, comenta. Per a Sitjà el programa Sensei és un luxe i un estímul que li ha permès sortir de la seva zona de confort, formar-se i sobretot enriquir-se a nivell professional i personal.

Si pogués repetiria com a mentora, i creu que “encara que no continués el programa Sensei al centre, que seria una llàstima, hi ha moltes propostes" que han posat en pràctica –codocència, observació entre iguals o protocols de benvinguda per a l’arribada de nous mestres–, que poden seguir duent a terme "i que es quedin a l’escola”. Quan s’arriba a un centre gairebé sempre hi ha a algú que dona suport i acaba fent de mentor, però Sitjà insisteix que és important que s’institucionalitzi i no es depengui de tenir la sort de trobar-se amb algú que t’acompanya.

Com ho viuen els centres

Marta Boixader, directora de l’Institut Escola Josep Maria Xandri de Sant Pere de Torelló, admet que era difícil resistir-se a un programa com el Sensei, que permet als docents novells formar part de la plantilla, enriqueix professionalment els docents que ja estan al centre, i és una oportunitat perquè tots plegats segueixin formant-se. Destaca que les millores en el desenvolupament professional del professorat suposen millores en l’aprenentatge dels infants i joves. Estar un curs sencer al mateix centre facilita que els novells puguin ser partícips del projecte educatiu, treballar en la cultura col·laborativa del centre, i a mesura que passa el curs se’ls dona més autonomia en la presa de decisions dins l’aula. És una molt bona oportunitat per als centres i per als docents novells.

Marta Massó, directora de l’Escola Migdia de Girona, comenta que encara no saben si el programa tindrà continuïtat, però si seguís els agradaria tornar a ser-ne part: “Tothom en surt beneficiat, tenim sis mestres més que estan a mitja jornada, hi ha formació per als novells i per als mentors, i els equips directius treballem en xarxa amb altres centres que participen en el programa”. I Chaves afegeix que consideren fonamental que el programa tingui continuïtat en els pròxims cursos: “Permet una millor incorporació del professorat novell i enriqueix tant la seva formació com la vida del centre”.

I després del pla pilot, què?

Què passarà després d’aquests dos cursos de pla pilot? El que preocupa a Laura Prat, docent de secundària i membre del col·lectiu Clam Educatiu, és saber quins són els plans de futur del departament, si s’anirà una mica més enllà i si permetrà que el programa beneficiï totes i tots els docents novells: “El Sensei ha materialitzat molts dels anhels de millora de la formació dels docents novells, però no tenim clar el compromís polític perquè el programa acabi sent estructural”. Iolanda Segura, docent i portaveu nacional del Sindicat USTEC, coincideix en aquest neguit que el programa es quedi en una experiència pilot puntual, i afegeix que “caldria millorar les condicions laborals dels docents novells". És a dir, que cobressin la jornada sencera i no mitja com passa ara tot i estar contractats tota la jornada, amb una part dedicada a la docència i l’altra a la formació. "També ens preocupa que aquesta mentoria es dissenyi per modelar el professorat amb uns cànons establerts, no respectant la diversitat del professorat, que ha de ser considerada com una riquesa”, afegeix. Pel que fa a la continuïtat no cal patir, des del departament d'Educació i Formació Professional confirmen que el programa continua i a final d’aquest curs es farà una avaluació d’aquests dos anys de pilot.