Què expulsa a alguns alumnes de l'escola?
OLGA VALLEJO

Fer front a l'abandonament escolar

Què expulsa a alguns alumnes de l'escola? / GETTY

La clau per capgirar la situació actual, amb xifres massa altes d’abandonament escolar, són unes polítiques educatives decidides i un finançament adequat

L’abandonament escolar prematur (AEP) és la no graduació en l’educació postobligatòria, acabar l’ensenyament secundari obligatori (ESO) i no continuar o començar la postobligatòria i deixar-la abans de finalitzar. L’AEP està molt connectat amb el fracàs escolar i té a veure amb processos de baix aprenentatge i poca satisfacció escolar durant l’etapa obligatòria. Es considera abandonament a partir dels 16 anys, però la dinàmica de fracàs escolar i el procés de desvinculació escolar comencen i són evidents abans.

En l’abandonament escolar hi intervenen uns quants factors. El discurs habitual explica que les causes són l’estructura social i laboral -l’alumnat de baix estatus socioeconòmic i cultural i d’origen migratori està sobrerepresentat en les estadístiques de fracàs i d’abandonament escolar-, però també hi ha elements específics vinculats amb característiques del sistema educatiu i la política educativa, des del finançament de l’educació fins a l’estructura de l’ESO, el batxillerat i la FP, passant per les característiques i els models curriculars i les experiències escolars. “La bona notícia és que hi ha marge per a una política educativa que capgiri la situació actual. Aquí també són importants les prioritats, que a escala política i institucional s’entengui que l’AEP afecta majoritàriament els col·lectius amb una situació socioeconòmica més desafavorida, però que les conseqüències són per al conjunt de la població, perquè generen problemes de cohesió i d’integració social, a més d’un cost econòmic amb persones dependents dels serveis socials i amb situacions d’atur crònic”, explica Aina Tarabini, doctora en sociologia i investigadora dels grups de recerca GEPS (Globalització, Educació i Política Social) i GIPE (Grup Interdisciplinari de Polítiques Educatives) de la UAB.

L’entorn familiar, social i econòmic per si sol no explica l’èxit o el fracàs escolar. L’alumne d’una mateixa família es manifesta de manera diferent segons l’entorn escolar. La doctora en sociologia Maribel García Gracia, investigadora del Grup de Recerca en Educació i Treball (GRET) i professora del Departament de Sociologia de la UAB, afegeix que a més dels factors esmentats també hi influeix el mercat de treball: “En un context d’economia expansiva els joves que sortien de l’ESO sense graduació s’havien ocupat en sectors com la construcció i l’hostaleria, que actuen d’imant de mà d’obra poc qualificada. Arran de la crisi del 2008 l’AEP va baixar del 30% al 17% mentre que la matrícula en programes de formació professional augmentava gairebé un 40%. La crisi d’ara farà pujar la demanda d’aquests programes de formació professional inicial, els joves es veuran particularment colpits per l’atur i es continuaran formant”.

LA SITUACIÓ ACTUAL

Tarabini assegura que des del departament d’Educació hi ha un discurs sobre l’autonomia escolar que és una mica fal·laç, perquè deixa a la voluntat del docent i a les seves possibilitats poder fer educació de qualitat durant el confinament i amb el retorn a l’escola. “La majoria de docents hi han deixat la pell per poder obrir el curs en condicions i no sempre amb l’acompanyament i els recursos necessaris. El resultat, a banda del desgast del professorat, és que es reforça la desigualtat entre centres”, conclou.

La clau per revertir la situació actual són unes polítiques educatives decidides i un finançament adequat Zoom

La clau per revertir la situació actual són unes polítiques educatives decidides i un finançament adequat / Getty

Maribel García veu el panorama bastant desolador perquè passen els anys i constata que es mantenen els mateixos problemes. Alguna cosa que hagi millorat? “Ara l’escola és més inclusiva, també la secundària, tot i que hi predomina la lògica disciplinària. Han millorat les pràctiques professionals i hi ha territoris amb molta tradició en l’acompanyament a l’alumnat quan s’acaba l’ESO”. A la secundària, encara hi queda camí per recórrer. Alguns centres han començat a innovar, la societat canvia i necessita alumnes amb competències diferents: “Però el context actual no és gens facilitador. Cal fer de la millora de l’èxit i de la lluita contra l’abandonament educatiu una prioritat de país, més enllà d’interessos polítics partidistes”, conclou García.