Escola 22/09/2018

Vivencials i properes: l’AMB implanta noves metodologies educatives

El programa 'Compartim un futur' aposta per una oferta educativa vivencial

Judit Monclús
3 min
Vivencials i properes: L’AMB implanta noves metodologies educatives  Noves maneres d’aprendre

Uns termòmetres i unes cúpules per il·lustrar l’efecte hivernacle i descobrir el paper de la ciutadania en la seva mitigació i adaptació; la dansa com a activitat pedagògica activa i creativa per treballar els conceptes de salut ambiental i contaminació acústica; l’elaboració de molinets de vent de paper per experimentar amb l’energia eòlica i familiaritzar els més petits amb el món de les energies renovables. Aquestes són algunes de les activitats que proposa l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) sota el paraigua del programa 'Compartim un futur', l’oferta educativa vivencial que ofereix. “En aquest programa els continguts didàctics s’aprenen a través del treball col·laboratiu, amb què es fomenta l’experimentació, la manipulació i la construcció. A la vegada, s’afavoreix la implicació i l’empoderament de les persones participants, cosa que afavoreix la connexió emocional”, subratlla Noemí Guinovart, cap de secció de sostenibilitat i educació de l’AMB.

Per ser rigorós en els plantejaments i pròxim als destinataris, el programa 'Compartim un futur' es repensa i s’actualitza constantment perquè les activitats que s’hi fan i els objectius establerts arribin de manera eficient als usuaris. Així, l’AMB participa en diferents grups de treball de diverses administracions i entitats. Un d’aquests grups és el Consell d’Innovació Pedagògica, impulsat per l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona (IMEB), que el juliol del 2017 va celebrar a l’aula ambiental de Can Coll la primera reunió de treball en xarxa, de la qual van sortir quatre grups de treball. Des de llavors, l’AMB es va anar reunint durant el curs passat amb altres entitats per treballar de manera conjunta i periòdica sobre els diferents temes dels grups de treball, entre els quals hi ha les noves metodologies educatives.

NOUS REPTES EDUCATIUS

El repte inicial del grup de treball en què participava l’AMB era trobar maneres de millorar l’experiència de l’alumnat per afavorir un aprenentatge significatiu. Es va valorar el disseny de contextos enriquidors i que motivin la descoberta, i la possibilitat de defugir els models transmissors i treballar les emocions, entre altres reptes. Però, sobretot, es va subratllar la necessitat de vincular la pràctica educativa al món real. Les reunions de treball van servir per posar en valor dues metodologies innovadores: la visual thinking strategies (VTS, estratègies de pensament visual), que sorgeix amb la intenció de crear un recurs que faciliti l’acostament d’infants, joves i públics diversos al món de l’art, de manera més significativa, i la tinkering, que consisteix bàsicament a pensar amb les mans, és a dir, a aprendre a través de l’acció. En tots dos casos es promouen activitats vivencials, que convidin a la reflexió i fomentin l’autonomia i la transferència a altres contextos. També atorguen un paper actiu a l’alumnat perquè observi, pensi, relacioni, dedueixi, plantegi i defensi hipòtesis.

Les activitats incorporades al programa 'Compartim un futur' ja compleixen algunes característiques d’aquestes metodologies, com ara fomentar l’aprenentatge cooperatiu o donar valor a les experiències prèvies dels participants. En el pròxim contracte d’educació -per a formació reglada i per a ciutadania i formació no reglada- es té previst incorporar-hi noves activitats on aquestes metodologies, i d’altres que encara s’han d’analitzar, es puguin aplicar per millorar la comprensió de conceptes de caràcter ambiental, molts cops difícils de percebre pels alumnes de centres educatius, però sobretot per la ciutadania en general. A més, també es pretén incorporar com a usuaris potencials col·lectius de nouvinguts i en risc d’exclusió social, que senten molt llunyanes aquestes matèries.

Noves maneres d’aprendre

El rol de l’educador facilitador i la relació entre l’escola i les entitats han sigut els altres dos punts clau que s’han plantejat en aquestes jornades de treball. Les noves metodologies didàctiques són la base per introduir aquestes qüestions, que prenen com a punt de partida els principis de l’aprenentatge de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), que postulen, entre altres coses, que l’alumnat és el centre de l’aprenentatge, que les emocions són part integral d’aquest procés i que aprendre és construir connexions horitzontals. La metodologia visual thinking strategies (VTS, estratègies de pensament visual), utilitzada per exemple en algunes activitats del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), es basa en l’observació, la descoberta i la construcció de significats a partir de tots els observadors. Parteix de la llibertat de les persones que hi participen, que fa que sigui un aprenentatge social democràtic, en grup, interdisciplinari i en situació d’igualtat. Per la seva banda, el tinkering, que es pot veure aplicat a l’espai Creactivity del Cosmocaixa, propicia l’exploració, l’experimentació, la manipulació i la construcció fent realitat el concepte de pensar amb les mans. Potencia l’activitat de recerca científica adoptant un enfocament més informal amb la sensació d’estar jugant i aprenent. A més, el procés continu d’assaig i error fa replantejar contínuament el repte inicial.

stats