OLGA VALLEJO

Treballant per la igualtat

L’educació és una peça clau per superar els estereotips de gènere que encara perduren a la nostra societat

La científica Ana Caño en una visita a l'escola que té una aula amb el seu nom / MANOLO GARCIA Zoom

Fa un parell d’anys 150 caps d’estat i de govern aprovaven l’Agenda 2030 amb 17 objectius que haurien de regir el rumb dels països per aconseguir un món sostenible. Un dels punts és la igualtat entre els gèneres i, per tant, l’empoderament de totes les dones i nenes. De moment, l’últim Eurobaròmetre sobre Igualtat de Gènere (novembre del 2017) diu que el 44% dels europeus consideren que la feina més important de les dones és cuidar la casa i la família, i el 43% creuen que la de l’home és guanyar diners. Aquestes dades evidencien fins a quin punt són necessàries les iniciatives per aconseguir la igualtat de gènere.

REFERENTS FEMENINS

A l’Escola Pau Casals-Gràcia els alumnes de la classe de tercer i els seus companys de nivell han passat més de dues hores amb Ana Caño (com veiem a la fotografia), una científica de plantes del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG). Fa anys que a l’escola els alumnes de cada curs decideixen el nom de la classe. A primària, trien una temàtica per a cada cicle i comencen el curs amb els nanos fent propostes individuals que defensen davant la resta del grup. La guanyadora dona el nom a la classe, decoren la porta amb motius relacionats amb el tema i expliquen a tota l’escola per què l’han triat. La mestra de primària Laura Prats explica que la temàtica per al cicle mitjà era 'Dones científiques relacionades amb Catalunya'. “Explicitem dones perquè en altres casos (pintors, músics...) predominaven els homes. És un reflex de la realitat, la majoria de referents són masculins; llavors si no poses el focus en les dones difícilment les proposen”, diu la tutora.

La científica Ana Caño reconeix que ha sigut una de les experiències més emotives de la seva carrera. Assegura que aquestes iniciatives són molt necessàries. “És important que tinguin referents femenins, que sàpiguen que les dones també podem canviar el món”, explica.

Fixem-nos en una altra iniciativa. En les dues últimes edicions del Festival de Cultura Raval(s) de Barcelona la diversitat de gènere i la igualtat han sigut part fonamental de la programació. Tallers, xerrades, concerts, teatre, literatura i activitats de sensibilització contra el masclisme han sigut els grans protagonistes. Juan Pedro Diotaiuti, tècnic de cultura de la Fundació Tot Raval, valora positivament l’experiència, tot i que creu que encara queda molt camí per recórrer, amb un treball veritablement transversal en pro de les dones i de la no violència masclista, que comenci en l’àmbit educatiu: “L’ideal seria que estiguessis parlant amb una dona i no amb mi. Els homes hem de deixar d’ocupar espais i apartar-nos. El que em fa tenir esperança és que les dones, que esteu molt fartes de tanta injustícia i discriminació, us esteu organitzant molt més i lluiteu per aconseguir la igualtat”, diu.

DESCONSTRUÏM ESTEREOTIPS

La doctora en antropologia Alice van den Bogaert ha elaborat una guia per a famílies amb estratègies per combatre els estereotips de gènere, que aviat es podrà consultar a la web de la Diputació de Barcelona. L’origen és la seva inquietud personal com a mare quan s’adona que les criatures reben constantment estereotips sexistes. Seguim impregnats d’estereotips amb els colors, les joguines… Els insults al pati són maricón i nenaza. Van den Bogaert assegura que cal desconstruir estereotips: “Ho aconseguirem si en parlem. Quan compartim opinions ens adonem que la majoria tenim els mateixos estereotips integrats”, diu l’antropòloga. Reivindica que també es treballin els referents masculins. S’anima les nenes a ser superdones, fortes i valentes, que puguin amb tot, valors que l’imaginari col·lectiu atribueix al món masculí. Ells es poden disfressar de superherois però al revés no passa.

Més exemples. La Nui (4) és la quarta de cinc germans d’entre 1 i 10 anys. Aquestes rebaixes s’ha estrenat portant faldilles: “Havia tingut algun vestit però mai havia demanat faldilles. Després de jugar a casa d’amigues i dir-me entusiasmada que s’havia disfressat de princesa hem comprat faldilles”, comenta la seva mare, la Victòria. Ella explica en un post d’Instagram com dos dels seus germans s’emproven les faldilles i els agrada que volin quan fan voltes. “Que bé els he criat, que no tenen complexos per posar-se faldilles”, escriu. A casa deixen que tot flueixi bastant, insisteixen que no hi ha coses de nens ni de nenes, que els pot agradar el que vulguin i no passa res. Pel que fa als rols intenta que siguin tan neutres com es pugui i que ells mateixos es vagin definint. Amb les feines de casa tots hi participen. “Vivim amb normalitat partint de la igualtat”, diu la Victòria. Creu que aniran fent feina com a educadors dels seus fills encara que no puguin canviar l’entorn.

SEXISME RENOVAT

Encarna Bodelón és professora de filosofia del dret i directora del grup de recerca Antígona (dret i societat amb perspectiva de gènere) de la UAB. Des d’Antígona participen en el projecte europeu Build future, stop bullying sobre bullying sexista en instituts. Comenta que els professors dels instituts que formen part de la recerca consideren que en general no tenen problemes de bullying al centre. Si els pregunten per bullying sexista la majoria no saben que són comportaments sexistes que poden arribar a ser estereotips però també poden ser violències masclistes cap a noies, formes d’assetjament sexual o fins i tot algun tipus d’agressió sexual. Generalment les víctimes són noies i alguns nois que no s’adapten al rol masculí. Però la realitat és que efectivament hi ha bullying sexista: “Creiem que els estereotips han desaparegut perquè vivim en una societat que formalment ens diu que som iguals però el discurs amagat continua sent clarament sexista. Encara hi ha molts missatges culturals en imatges de publicitat, videojocs o cinema que perpetuen estereotips de gènere. És un sexisme renovat”.

I és que fa 20 anys les formes de sexisme eren més òbvies. Ara no sembla que afecti la gent jove. De fet, el professorat diu que està superat, però si hi reflexionen s’adonen que la segregació comença quan són petits, continua a l’adolescència i pot desembocar en formes d’assetjament a través de les xarxes socials, una nova forma de sexisme. Bodelón sosté que hi ha un discurs fals de la igualtat que ens allunya de la reflexió i de les noves formes de sexisme. Considera que el problema és que a les escoles no es fa una intervenció activa i conscient per treballar contra el sexisme, ningú explica al professorat com ha de fer-ho. Malgrat que la llei d’educació catalana preveia fer un pla a les escoles públiques per lluitar contra el sexisme, el pla no s’ha fet i no hi ha protocols: “Només hem posat nens i nenes junts ensenyant-los aparentment el mateix, però sense remoure el sexisme perquè la base és culturalment sexista i el sexisme es va reproduint. Si comencem amb polítiques de coeducació, el sexisme no desapareixerà de cop, però deixarà d’estar acceptat. Els canvis requereixen constància”, conclou la professora.