Criatures

Les TIC a l'escola no poden ser un luxe

El PEMB i l'ARA organitzen un debat sobre la bretxa digital als centres educatius

Una imatge del webinar, amb les ponents i la moderadora / PEMB Zoom

En el marc de l'Smart City Week, aquesta setmana, el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), en col·laboració amb el diari ARAm ha organitzat el webinar Wifi, tauletes i covid-19 o com reduir l’escletxa digital a l’escolaun col·loqui sobre la bretxa digital en l'educació, que s'ha fet més evident que mai a causa de la situació de confinament generada pel covid-19. El webinar, moderat per la coordinadora del Criatures, Aure Farran, va comptar amb la participació de tres expertes en la matèria: Ana Albalat, subdirectora general de Recerca i Cultura Digital del departament d'Educació; Núria Alonso, sòcia de Colectic, i Sandra Gómez, investigadora de la Fundació Ferrer i Guàrdia.

Professorat, alumnat i famílies han hagut d'adaptar-se i buscar solucions per garantir el dret a l'educació, un àmbit que se situa al centre del nou pla estratègic del PEMB perquè “les desigualtats afecten de manera directa els infants i joves, protagonistes del 2030, i és en un moment en què hi ha molt a pensar i a fer en el seu favor”, va explicar el coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet.

La moderadora del debat, Aure Farran, va apuntar que la bretxa digital s'ha d'abordar des de tres àmbits: l'accés (tenir ordinadors i connexió a internet), l'ús i la qualitat de l'aprofitament. I que l'edat, el gènere, la renda, el nivell d'estudis i el lloc de residència són també factors que incideixen directament en aquesta problemàtica i que cal tenir en compte. Farran considera que hi ha “orfes digitals” a les escoles perquè, segons explica, el fet que els alumnes siguin nadius digitals i tinguin accés a la tecnologia no vol dir, necessàriament, que en facin un bon ús.

La subdirectora general de Recerca i Cultura Digital del departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, Ana Albalat, va emmarcar la gestió de l'administració en un context en què el confinament va ser sobtat i no hi va haver temps per abordar el canvi, però va destacar que la pandèmia ha fet accelerar el Pla d'Educació Digital de Catalunya, que es desenvoluparà en 3 anys en lloc dels 5 previstos inicialment. Albalat va anunciar que aquest curs es lliuraran 300.000 ordinadors i 90.000 routers amb connexió a l'alumnat de cinquè de primària i cursos superiors, inclosos els cicles formatius. L'objectiu? Reduir la mitjana de la bretxa digital al sistema educatiu català, que actualment és del 15%.

La mitjana de la bretxa digital al sistema educatiu català se situa en el 15%

Ara bé, totes les ponents van coincidir en apuntar que les eines possibiliten, però que cal “educar els nostres joves perquè siguin creadors i incloure projectes tecnològics de manera transversal a totes les etapes educatives”, tal com va reclamar Núria Alonso, sòcia de Colectic, una cooperativa que treballa en la inclusió digital. I s'ha d'abordar, afegia, des d'una mirada més lúdica i creativa i mirar d'implicar les noies, perquè la bretxa digital és una bretxa també de gènere. “Qui està dissenyant tecnològicament? Home, blanc i de classe mitjana, i això té un impacte. No hi ha dones”, s'hi va sumar Sandra Gómez, investigadora de la Fundació Ferrer i Guàrdia, autora de l'estudi La bretxa digital en les persones ateses per entitats socials.

Les ponents també van insistir en la manca d'eines per al professorat per poder fer un bon acompanyament a les famílies i alumnes, i van subratllar que tenir accés a les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) no pot ser un luxe. I aquest és precisament un dels grans reptes de la comunitat educativa: “pressionar per fer entendre que l'accés a la tecnologia és un bé públic per poder resoldre la bretxa digital, i que no depèn d'un únic sector”, sinó que cal treballar de manera conjunta i transversal, com destacava Sandra Gómez. 

Les ponents van recordar la manca d'eines per al professorat per poder fer un bon acompanyament a les famílies i alumnes

En el debat també es va parlar sobre la bretxa territorial, perquè no és el mateix viure a Barcelona que a la regió metropolitana o en àrees més apartades: “Les diferents realitats són complicades, bé sigui per la situació socioeconòmica o per la ruralitat, que normalment comporta que no hi hagi una bona connexió a internet. La transformació dels centres educatius passa per la transformació del seu entorn i ha de quadrar en una Catalunya que és molt gran i amb diferents abordatges. No és cafè per a tohom”, va dir Albalat. “Des del PEMB ens emportem uns quants deures. D'una banda, ens agradaria aprofundir en aquesta qüestió pel que fa a l'impacte territorial; de l'altra, portar el debat al conjunt de la societat, i, per acabar, buscar maneres de fer front a aquestes tres bretxes que s'han comentat, d'accés, ús i aprofitament”, concloïa el coordinador general del PEMB, Oriol Estela Barnet.

'Wifi, tauletes i covid-19, o com reduir l’escletxa digital a l’escola' (vídeo íntegre)