Reivindicar l'escriptura tradicional en l'era digital

L'evolució de l'escriptura és constant i imparable. L'escriptura manual té el seu espai, com a eina i, cada vegada més, com a forma d'expressió. Escriure és comunicar-se i l'interès per la cal·ligrafia en les seves múltiples formes és una tendència avui. En aquest context, la marca de bolígrafs i articles de papereria BIC ha elaborat l'Informe sobre l'escriptura en l'era digital, on s'analitza de la mà d'experts el paper actual de l'escriptura i la seva pràctica en tots els seus vessants. L'escriptura segueix responent, en primer lloc, a una funció, i en cada moment qui ha d'explicar o comunicar ha de triar la millor forma de fer-ho. Una pràctica que porta gairebé sis segles superant els embats de successives revolucions, des de l'arribada de la impremta al segle XV, fins al repte formidable que suposa la recent revolució tecnològica. Les pantalles són el nou paper i fins i tot tenim la possibilitat de veure escrit el que volem explicar gràcies a el reconeixement de veu, sense necessitat ni de tan sols teclejar.

¿Quin és el futur previsible de l'escriptura? La resposta és coexistència. L'escriptura és potser una de les primeres tecnologies col·lectives creades per la humanitat. En els seus orígens complia una tasca purament instrumental, però amb el temps es va transformar en l'instrument perfecte no només per emmagatzemar i transmetre coneixements i història, sinó per expressar emocions.

Avui, les formes de complir totes aquestes funcions s'han multiplicat però no ha canviat la necessitat de comunicar, el que s'ha transformat és la urgència per fer-ho i el volum d'informació. Al mateix temps, vivim un renaixement de la cal·ligrafia. Un renovat interès per la pura estètica de les lletres i per la bona escriptura com a expressió de refinament. La bona lletra en la seva forma més bella torna a ser un símbol de distinció. Al costat de la digitalització, les pantalles o els teclats, creix l'interès, no només en la cal·ligrafia, sinó per tot allò fet sense intermediació tecnològica.

L'escriptura manual suma adeptes

Cada vegada és més freqüent acudir a tallers per millorar la lletra, però sobretot la pràctica dels estils cal·ligràfics històrics i, amb una popularitat creixent, el lettering. Noves aficions o hobbies com el bullet journal –sistema que permet organitzar les llistes de tasques d'una forma específica i enfocada a resultats– o el retorn del diari personal, que torna despertar una veritable passió a tot el món, posen a prova la creativitat de qui s'atreveix a donar forma a les seves inquietuds valent-se de bolígrafs, marcadors o retoladors. Amb la cal·ligrafia històrica i artística es busca satisfer l'impuls de crear alguna cosa amb les mans sense intermediació de teclats, pantalles, ni possibilitat de prémer "desfer".

L'escriptura diu tant sobre un mateix com la forma de parlar, vestir o caminar. És una manera de comunicar-nos i de donar-nos a conèixer, un tret de la pròpia imatge. La qualitat de l'escriptura reflecteix, per tant, la importància que li donem a qui llegirà el que comuniquem. Per això vivim un renovat interès per aprendre a escriure com a forma de millorar la imatge, sobretot professional.

Com millorar l'escriptura: consells per a una bona cal·ligrafia

Si voleu ajudar la canalla a millorar la cal·ligrafia, tingueu presents aquests consells:

1. Busqueu el moment adequat per practicar. Ha de ser una estona en què es puguin concentrar. El moment cal·ligràfic no pot compartir-se amb altres activitats.
2. Procureu generar un entorn amable, net i còmode. Que tinguin al voltant només allò imprescindible: paper, bolígraf i ganes de millorar.
3. Que escriguin amb calma i sense alterar la respiració. Una part importantíssima de la qualitat de l'escriptura ve marcada pel ritme dels traços.
4. Tenir cura de la postura al seure. Comproveu que tenen espai per recolzar els braços (és millor si l'avantbraç amb el que escriu pot descansar sobre la taula). Cal que evitin creuar les cames i que tinguin els peus ben posats a terra. Vigileu que l'esquena no estigui en tensió.
5. Atents al paper. És bo posar tres o quatre fulls de paper sota del full perquè facin una mica de matalàs. Escriure sobre un bloc massa gruixut pot distorsionar la lletra. Una bona opció és començar amb paper pautat per anar interioritzant les línies paral·leles i la distància entre els traços que pugen i baixen (per exemple, de les lletres p, b, j, g).
6. Trieu el bolígraf o el llapis adequat (i que el subjectin bé!). L'instrument ha de descansar entre els dits índex i polze. Els bolígrafs molt fins són més difícils de subjectar i poden cansar més els músculs. Perquè la mà respongui millor i evitar possibles dolors en escriure durant molt de temps, cal preparar els músculs fent breus exercicis.
7. Que practiquin els seus traços. Un truc recomanable és repetir línies en ziga-zaga. Un altre mètode és realitzar diversos cercles petits (com la lletra O) i traçar els caràcters dins de el cercle.
8. Que es prenguin el seu temps. Cal dedicar-hi una estona cada dia, però tenint present que és un objectiu a llarg termini. Els experts solen aconsellar anar a poc a poc al principi i després ja accelerar el ritme.
9. Ser creatius. Això serà important per no caure en l'avorriment. Poden assajar repetint frases amb al·literacions, copiant lletres de cançons, o fragments dels seus llibres favorits.