A.F.

Reivindicar l'escriptura tradicional en l'era digital

Vivim un renovat interès per aprendre a escriure com a forma de millorar la imatge

Reivindicar l'escriptura tradicional en l'era digital / GETTY Zoom

L'evolució de l'escriptura és constant i imparable. L'escriptura manual té el seu espai, com a eina i, cada vegada més, com a forma d'expressió. Escriure és comunicar-se i l'interès per la cal·ligrafia en les seves múltiples formes és una tendència avui. En aquest context, la marca de bolígrafs i articles de papereria BIC ha elaborat l'Informe sobre l'escriptura en l'era digital, on s'analitza de la mà d'experts el paper actual de l'escriptura i la seva pràctica en tots els seus vessants. L'escriptura segueix responent, en primer lloc, a una funció, i en cada moment qui ha d'explicar o comunicar ha de triar la millor forma de fer-ho. Una pràctica que porta gairebé sis segles superant els embats de successives revolucions, des de l'arribada de la impremta al segle XV, fins al repte formidable que suposa la recent revolució tecnològica. Les pantalles són el nou paper i fins i tot tenim la possibilitat de veure escrit el que volem explicar gràcies a el reconeixement de veu, sense necessitat ni de tan sols teclejar.

¿Quin és el futur previsible de l'escriptura? La resposta és coexistència. L'escriptura és potser una de les primeres tecnologies col·lectives creades per la humanitat. En els seus orígens complia una tasca purament instrumental, però amb el temps es va transformar en l'instrument perfecte no només per emmagatzemar i transmetre coneixements i història, sinó per expressar emocions.

L'auge del 'lettering', la tornada al diari personal, així com noves aficions o 'hobbies' com el 'bullet journal', confirmen que l'escriptura a través de bolígrafs, marcadors o retoladors és una tendència que evoluciona de manera imparable

Avui, les formes de complir totes aquestes funcions s'han multiplicat però no ha canviat la necessitat de comunicar, el que s'ha transformat és la urgència per fer-ho i el volum d'informació. Al mateix temps, vivim un renaixement de la cal·ligrafia. Un renovat interès per la pura estètica de les lletres i per la bona escriptura com a expressió de refinament. La bona lletra en la seva forma més bella torna a ser un símbol de distinció. Al costat de la digitalització, les pantalles o els teclats, creix l'interès, no només en la cal·ligrafia, sinó per tot allò fet sense intermediació tecnològica.

L'escriptura manual suma adeptes

Cada vegada és més freqüent acudir a tallers per millorar la lletra, però sobretot la pràctica dels estils cal·ligràfics històrics i, amb una popularitat creixent, el lettering. Noves aficions o hobbies com el bullet journal –sistema que permet organitzar les llistes de tasques d'una forma específica i enfocada a resultats– o el retorn del diari personal, que torna despertar una veritable passió a tot el món, posen a prova la creativitat de qui s'atreveix a donar forma a les seves inquietuds valent-se de bolígrafs, marcadors o retoladors. Amb la cal·ligrafia històrica i artística es busca satisfer l'impuls de crear alguna cosa amb les mans sense intermediació de teclats, pantalles, ni possibilitat de prémer "desfer".

L'escriptura diu tant sobre un mateix com la forma de parlar, vestir o caminar. És una manera de comunicar-nos i de donar-nos a conèixer, un tret de la pròpia imatge. La qualitat de l'escriptura reflecteix, per tant, la importància que li donem a qui llegirà el que comuniquem. Per això vivim un renovat interès per aprendre a escriure com a forma de millorar la imatge, sobretot professional.