L. PINYOL

Ramon Fuster i Rabés, un mestre de mestres

Genís Sinca publica la biografia sobre la vida i obra d’un dels pedagogs més fascinants del segle XX

Una imatge de l'escola Tagore, fundada el 1957 per Ramon Fuster / PAGÈS EDITORS Zoom

“Per allà on passava, deixava petjada, però no de manera teatral, sinó freàtica”, explica Genís Sinca, l’autor de la biografia de Ramon Fuster i Rabés que acaba de publicar Pagès Editors. Nascut a Bell-lloc d’Urgell el 1916 i mort a Barcelona el 1976, amb només 60 anys, Fuster va ser un transformador de la pedagogia catalana i un gegant de la resistència cultural antifranquista.

Fuster va ser professor a l’Escola Virtèlia, un centre privat d’orientació cristiana, però oposada al nacional-catolicisme, fundat al barri de Sant Gervasi de Barcelona l’any 1939 pels mestres Joan Duran, Dolors Calvet i Enric Badal, hereu en el seu ideari de l’esperit catalanista de la Mútua Escolar Blanquerna d’Alexandre Galí. Galí havia dirigit els estudis de la Mancomunitat, l’Escola Montessori, i s’exilià el 1939 a Tolosa, fins a l’any 1942. A Virtèlia, Fuster entronca amb aquesta tradició d’escola activa i troba una plataforma en la qual “portar a terme una aventura pedagògica” amb una generació de mestres disposada a seguir la política educativa iniciada als anys vint i implantada durant la República.

Més tard, el 1957, Fuster va fundar l’Escola Tagore a Bellaterra (a la foto) en una torre enmig d’uns pins majestuosos. Inspirat per la mítica Escola del Bosc (1914) dirigida per Rosa Sensat, va ser la primera escola a l’aire lliure del seu temps. Juntament amb Maria Rosa Fàbregas, esposa d’un dels benefactors, l’advocat i promotor cultural Frederic Roda, van impulsar un centre -“l’home és un nen; el seu poder és el poder de créixer”- que va ser únic.

Fuster, un dels grans coneixedors de Decroly i Montessori i els seus mètodes, també destacaria per la direcció de l’Escola de Jardineres-Educadores del CIC (1962-1972) i seria un dels impulsors de la creació de la revista infantil i juvenil Cavall Fort, on publicava amb el pseudònim de Ramon de Bell-lloc. Però dins del camp de l’activisme catalanista i antifranquista, Fuster aconseguiria una fita insòlita en ser escollit, contra pronòstic, degà del Col·legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya, aleshores copat per funcionaris i buròcrates de la institució escolar franquista, i aconseguí democratitzar la institució, desburocratitzar-la i catalanitzar-la. En la seva biografia, abans de morir, encara hi constaria la fundació del diari Avui.

El llibre de Sinca és un viatge apassionant en la vida d’un personatge singular i únic, entusiasta i generós, desconegut pel públic general, però àmpliament recordat per exalumnes i companys de professió. Un mestre singular que es va carregar a les espatlles el deure de salvar la llengua i la cultura catalanes i va creure en l’educació com a arma de transformació social, tal com recollí el 1965 en el llibre L’educació, problema social.