OLGA VALLEJO

Reduir l'estrès dels estudiants

És possible aprendre a identificar i controlar el gran enemic del rendiment i la concentració

És possible aprendre a identificar i controlar el gran enemic del rendiment i la concentració / MANOLO GARCIA Zoom

Ja està tot a punt perquè s’acabi el curs. Entrem en la recta final, els últims dies abans d’un merescut descans. La majoria d’alumnes ja han fet exàmens, presentacions i entregues de material, i els futurs estudiants universitaris han superat tres dies ben intensos amb les proves d’accés a la universitat. És una època de tensions i nervis després de mesos dedicats a aprendre i créixer, una activitat que d’entrada hauria de ser plenament satisfactòria, tot i que a vegades l’acompanyen sensacions menys positives.

ALUMNAT ESTRESSAT

Està demostrat que un excés de feina pot comportar problemes d’angoixa i motivació. És habitual que els nens i els adolescents encara no siguin prou madurs per planificar-se i organitzar-se bé i se’ls acabi acumulant la feina. Si els estudiants estan estressats, no se senten bé, i això acaba afectant el seu rendiment. Quan arriben els exàmens, veiem que tenim poc temps i que no estem preparats, i estudiem, però cada vegada rendim menys, no retenim el que llegim i estem cansats… Estem estressats. Alguns dels símptomes que poden indicar que patim estrès -tenint en compte que hi ha persona propenses a patir-ne més que altres- són la pèrdua de memòria i la falta de concentració; el mal de cap o de panxa; la pèrdua de gana; les contractures diverses; el cansament, els malsons o l’insomni, i fins i tot problemes de pell o de caiguda de cabells.

És habitual que els nens i els adolescents encara no siguin prou madurs per planificar-se i organitzar-se bé i se’ls acabi acumulant la feina

Feia temps que a l’Escola Virolai estaven donant voltes a com podrien treballar l’estrès a l’aula: “Potser els nostres alumnes fan menys exàmens que en altres escoles, però igualment fan presentacions en públic o duen a terme activitats que els poden generar estrès. Per això, quan ens van proposar participar en el pilotatge del projecte Spotlighters, ens va semblar molt bona idea la possibilitat de millorar el benestar dels alumnes”, explica Coral Regí, directora de l’escola.

Spotlighters és un projecte europeu de recerca coordinat pel grup de recerca de Tecnologies Interactives i Distribuïdes per a l’Educació (TIDE) de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que ajuda els estudiants a superar l’estrès mitjançant pràctiques d’autoregulació. La idea encaixa amb la voluntat del centre d’educar persones autònomes que sàpiguen autoregular-se. “Saber gestionar l’estrès i les emocions internes facilita la convivència. Si estàs bé amb tu mateix, vius i convius millor, i alhora et permet desenvolupar tot el teu potencial”, argumenta la directora, que afegeix que, “tot i haver treballat la intel·ligència emocional dels alumnes des que són petits -amb estratègies de control personal, reflexió o serenitat a l’aula per autoregular-se-, quan arriba l’adolescència han de saber que determinades situacions els poden crear angoixa o estrès. Han d’interioritzar les pautes que els hem donat a l’escola, la família i l’entorn, i assumir-les com a pròpies, incorporar-les i retenir-les per a l’etapa adulta. Per això té molt sentit que el pilotatge es faci amb alumnes de 4t d’ESO (15 i 16 anys), perquè ja són prou madurs però alhora encara són prou emmotllables per interessar-se pel tema i plantejar-se què poden fer per millorar”. Assegura que des d’un principi els nois han mostrat interès, els ha semblat útil, han estat concentrats i ho han viscut com una oportunitat per resoldre una necessitat, perquè és evident que el problema de l’estrès existeix.

SPOTLIGHTERS

Davinia Hernández-Leo, coordinadora del projecte i professora al departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de la UPF, explica el triple objectiu amb què treballen. 1) Arribar a l’estat socioemocional més adequat per a l’aprenentatge dels alumnes i que alhora desenvolupin habilitats d’autoregulació per fer-les servir en el futur mitjançant la pràctica d’activitats que els proposen. 2) Formar el professorat perquè porti a la pràctica diferents tècniques que els estudiants poden fer servir. I 3) dissenyar una eina escolar (class mood app) que mostra l’estat d’ànim global de l’aula de manera molt senzilla i a partir d’aquí proposar al mestre una activitat curta (entre 5 i 10 minuts) -n’hi ha de diversos tipus encara que la majoria són de relaxació-, per començar amb l’estat d’ànim global més òptim possible i dur a terme la classe de la manera més eficaç des del punt de vista de l’aprenentatge.

Benet Martín, coordinador de segon cicle i tutor d’un dels cursos en què s’han impartit les sessions, valora molt positivament l’experiència perquè aconsegueix definir el concepte d’estrès, en què consisteix, si és una reacció automàtica o no, les situacions estressants del dia a dia, i si tothom pateix el mateix estrès. “En cas de tenir-ne, que molts en tenien, s’establien estratègies per gestionar-lo: respiracions, pensament col·lateral o veure com poden superar-lo. Tot plegat amb unes ponències dinàmiques i participatives, amb els nanos totalment enganxats i un feedback constant dels tallers”, explica.

Tant el Ferran (15) com l’Alejandro (15), estudiants de 4t d’ESO, reconeixen que alguna vegada han tingut estrès. Entre les diferents estratègies que han treballat a l’Alejandro li funciona sobretot imaginar-se un paisatge que li resulti agradable: “En poc més d’un minut em sento més calmat”. Al Ferran, que des de petit coneix la sensació d’estrès, l’ajuda fer tres respiracions profundes mantenint l’aire durant dos segons i després deixar-lo anar en quatre temps, per relaxar el ritme cardíac. “Tinc tendència a posar-me nerviós, m’angoixo amb els treballs, però tinc les meves pròpies tècniques de gestió -parades de cinc minuts cada hora quan està estudiant o visualitzar paisatges que el relaxen-. Crec que és tan important prendre mesures com reconèixer les situacions que et provoquen estrès”, diu.

"Crec que és tan important prendre mesures com reconèixer les situacions que et provoquen estrès"

Ferran - estudiant

El curs vinent Spotlighters seguirà treballant amb escoles per ajudar els alumnes a reconèixer els signes fisiològics de l’estrès i a identificar possibles generadors d’estrès, però també a planificar i practicar respostes d’autoregulació. A més, ajudarà el professorat a tenir eines per aconseguir que els estudiants gestionin l’estrès i arribin a un estat d’aprenentatge actiu. Els centres que vulguin formar part del projecte poden contactar amb els grups de recerca: tide-info@upf.edu.

L’AJUDA DE LA FAMÍLIA

¿I què poden fer els pares per ajudar els seus fills? Maria del Tura Bovet Pla, directora de l’Institut de l’Estrès, afirma que el paper dels pares és fonamental i difícil, perquè a vegades estan tant o més estressats que els fills: “Els han d’acompanyar sense afegir més pressió i donant missatges positius, oblidant el típic «Si segueixes així no aprovaràs» o «Ja tornes a sortir en lloc d’estudiar?»” Els pares poden donar ànims, ajudar-los a planificar l’estudi de cara als exàmens, respectar els seus ritmes circadians -hi ha qui rendeix més al matí i altres cap al tard-, procurar que disposin d’una espai per estudiar amb tranquil·litat, facilitar sortides a l’aire lliure i evitar discussions que es poden deixar per més endavant”. Quan els fills estan estressats els ajuda saber que tenen el suport de la família.