Per què hi ha infants que a casa se saben la lliçó i després fallen a l'examen?
TRINITAT GILBERT

No ho entenc! A casa m’ho sabia!

Per què hi ha infants que a casa se saben la lliçó i després fallen a l'examen? / GETTY

Que un alumne se sàpiga el temari i després falli a l’examen indica, generalment, que està fent servir una mala estratègia d’aprenentatge. Els nous estudis sobre com funciona el cervell revelen quina és la més efectiva: rellegir i evocar-ho en veu alta

A qui no li ha passat alguna vegada? Amb l’examen damunt la taula es llegeixen les preguntes, una a una, i apareix el blanc. És a dir, l’oblit del que s’havia estudiat, i que a casa se sabia tant i tant. “Rere la frase «a casa m’ho sabia!» hi ha una mala estratègia d’aprenentatge”, afirma Hèctor Ruiz Martín, que acaba de publicar un llibre que recull les últimes investigacions sobre com aprèn el cervell, Aprendiendo a aprender. Mejora tu capacidad de aprender descubriendo cómo aprende tu cerebro, publicat per Vergara. La investigació ha descobert com el cervell consolida el coneixement estudiat, i això passa per evocar-lo en veu alta, és a dir, explicar-lo de paraula a un mateix (o a algú).

L’estratègia d’aprenentatge parteix de la motivació, que està relacionada amb l’emoció, però que implica factors com l’atenció, l’esforç i el temps. “S’ha estès que si generem emocions els alumnes aprendran millor i, per tant, se suposa que recordaran les respostes en un examen, però cal aclarir exactament què són les emocions”, diu Ruiz, que també és biòleg i investigador en psicologia cognitiva de la memòria i de l’aprenentatge. Dit amb altres paraules, si els professors generen emocions els alumnes recordaran el que va passar a l’aula, però no el contingut que es pretenia que aprenguessin. “Això no vol dir que no hi hagi d’haver un bon ambient a classe, esclar que hi ha de ser, i també un ambient de seguretat, que permeti a l’alumne provar i equivocar-se”, diu l’investigador. Però sense la motivació personal, el pas definitiu, l’aprenentatge, no serà possible.

Sense la motivació personal, el pas definitiu, l’aprenentatge, no serà possible Zoom

Sense la motivació personal, el pas definitiu, l’aprenentatge, no serà possible / GETTY

Dit això, hi ha una veritable estratègia d’aprenentatge que fa que el coneixement perduri, que l’alumne no es quedi en blanc a l’examen, i, encara millor, que no oblidi el coneixement passats dos dies. “Aquesta última qüestió també és molt important de subratllar, perquè n’hi ha que no es queden en blanc a l’examen, que ho recorden, però al cap de pocs dies ja no recorden què han estudiat”, assenyala l’investigador.

El cas, diguem-ho sense més circumloquis, és que evocar en veu alta el que s’ha estudiat és l’estratègia que consolida l’aprenentatge. “Podem explicar-nos-ho a nosaltres mateixos o relatar-ho a algú altre, i serà llavors quan descobrirem les llacunes que tenim o no”, diu Ruiz, que afegeix que els conceptes, per exemple, cal dir-los en veu alta amb les pròpies paraules, i no reproduint exactament la definició dels llibres. “Per arribar fins aquí, l’evocació en veu alta, ha d’haver passat una altra circumstància, que és haver entès tot el que s’ha estudiat”, continua explicant l’investigador.

Després que l’alumne hagi entès el que estudiava, i hagi explicat en veu alta el que ha llegit una vegada i una altra, encara hi ha un altre factor important que ajudarà a evitar els blancs als exàmens: la distribució correcta del temps d’estudi. “Molts alumnes acostumen a deixar l’estudi per a l’últim dia, o per als últims dies, i llavors es produeix una massificació d’hores invertides en el tema, cosa que és poc productiva”. És a dir, “hauria estat més efectiu si s’haguessin distribuït les mateixes hores en molts dies”. De fet, la pràctica espaiada de l’estudi és un principi fonamental que permet que el coneixement sigui durador i profund. Així doncs, si la lliçó es va dient en veu alta durant dies diferents i, a més, es barregen aquests coneixements amb altres matèries, el que s’estudia es consolida. “Curiosament, els estudiants també creuen que no han de barrejar els coneixements que estudien amb altres matèries, però la recerca ha demostrat que sí que s’ha de fer, que s’ha d’espaiar i barrejar amb altres estudis”.

Sobre l’evocació, Ruiz remarca que és una manera d’autoavaluar-se i de repassar què se sap i què no. “Aquesta estratègia també és aplicable a les mates, perquè els problemes s’han d’estudiar tornant-los a fer, i no mirant-nos només la solució”. Per tant, en ciències, la idea de l’evocació seria tornar a fer els problemes una vegada i una altra per demostrar que se sap fer el camí que porta a la solució.

Finalment, l’autor del llibre afirma que, malgrat tot el que ha dit, hi pot haver alumnes brillants que no hagin aplicat cap de les estratègies d’èxit i que hagin arribat a cursos molt superiors. “Són alumnes que partien de la seva habilitat natural per aprendre”. Ara bé, l’habilitat innata deixa de funcionar quan augmenta el grau de dificultat. “Si aquests estudiants no han practicat mai estratègies d’aprenentatge, arriba un moment que deixen de ser bons estudiants i llavors poden pensar que ja no ho són”, diu Hèctor Ruiz. Això acostuma a passar a batxillerat, i sobretot als graus universitaris. “Se’ls ha de convèncer que la seva manera d’estudiar no era efectiva, han d’aprendre la manera d’estudiar correctament i, sobretot, tenir la motivació personal de creure’s capaços de fer-ho”. I és que si no es creu en un mateix, la barrera és difícil de saltar.