ALBERT FONT-TARRÉS

Els altres Merlins

La sèrie ‘Merlí’ ha fet que molta gent es qüestioni si es pot innovar en l’ensenyament de la filosofia. Hi ha docents arreu que innoven des de fa anys

Sílvia Porté dirigeix l'activitat 'Silencis' a l'Institut Joan Oró de Lleida / SANTI IGLESIAS Zoom

“¿Sempre ho has de fer tot a la teva manera?”, pregunta l’Iván al professor de filosofia que va ajudar-lo a superar un principi d’agorafòbia. “És una mania que tinc, sí”, li contesta Merlí Bergeron. No és una situació real, sinó part del tràiler de la tercera i última temporada de la sèrie Merlí, de TV3. Una sèrie que ha posat de moda la filosofia i que ens fa preguntar-nos: cada institut té el seu Merlí?

No fem filosofia perquè aprenguin un manual sinó perquè l’alumne pugui pensar de manera autònoma i tingui sentit crític”, assegura Àngels Baldó, presidenta i cofundadora del Grup Ad Hoc per a l’ensenyament de la filosofia a secundària. Ara bé, la també vocal de la Societat Catalana de Filosofia creu que altres programes ajuden més a la difusió de l’àrea: “ Amb filosofia és un programa més profund, però crec que té un públic diferent, penso que és més especialitzat, tot i que el recomano a l’alumnat”. Amb tot, considera que en aquesta assignatura “és important partir de les inquietuds dels estudiants com a punt de partida per avançar: l’adolescència és un moment ideal i fantàstic per a la filosofia, per fer-se les grans preguntes, per donar eines per pensar”. I afegeix en aquest sentit: “És molt important la implicació del professor”.

I què s’està fent als centres? A l’Institut Joan Oró, de Lleida, hi trobem Sílvia Porté, una professora de filosofia que hi treballa des de fa onze anys. Hi ha promogut diversos projectes transversals que han acabat implicant tot el centre, en un moment en què està en ple procés per capgirar la seva realitat, perquè és a la llista dels de màxima complexitat del departament d’Ensenyament. Si Merlí ha revolucionat el fictici Institut Àngel Guimerà, ella ho ha fet al que du el nom de l’eminent científic. Cadascú amb un estil.

CINC MINUTS QUE CANVIEN MOLTES COSES

Porté ha aconseguit que s’hagin retallat cinc minuts de cada classe perquè l’institut s’aturi totalment cada dia al voltant d’un quart d’hora. Un moment per prendre consciència plena de l’ara i l’aquí, reflexionar, regular emocions, concentrar-se i millorar la cohesió de grup. Després de l’esbarjo tots pugen a classe, s’asseuen, fan exercicis posturals i inicien el projecte Silencis. Diversos professors s’hi han anat implicant i cadascú es prepara la sessió que dirigirà. Tres dies a la setmana són per llegir per plaer durant 20 minuts. Els dos restants, per fer algun exercici o pràctica de 10 minuts inspirada en la meditació i el mindfulness.

“Durant aquesta estona mirem de notar que som molt més que productors, que només tenim una vida i que hem d’aprendre a viure-la bé, saber qui som, cap a on volem anar, quins són els nostre principis, aprendre a qüestionar-nos, treballar les emocions”, explica la Sílvia. “Sobretot, buscar la coherència entre el que es pensa, el que se sent, el que es diu i el que es fa, això fa persones força felices. No és més que el que hi deia a l’entrada del temple de Delfos: coneix-te a tu mateix”, ressalta Porté. En acabat, els alumnes anoten en un diari com ha anat la sessió, “per passar de l’emoció a la raó”. Tenen la sensació que afronten millor el que queda de dia i que facilita el rendiment acadèmic.

Durant cinc anys Porté va promoure un hort filosòfic. Tenia nois i noies a qui els costava estar-se asseguts a classe: “Va ser l’excusa per buscar coses que ens sorprenguessin, preguntar-nos per què passen les coses, encuriosir-nos, veure que tot té el seu temps, que la natura té el seu ritme, que cal cuidar-la”. “Els alumnes s’adonaven que es tranquil·litzaven cuidant plantes, vam aconseguir treballar elements de l’educació emocional i vam fer molta pinya”.

Una altra iniciativa passada: el Projecte Òliba. Aprofitant que formaven part de l’Agenda 21 per al desenvolupament sostenible, van ajudar a reintroduir aquest rapinyaire nocturn que està en regressió. “Teníem cura de les òlibes durant un mes, amb tot el que implicava per a la realització personal, i les alliberàvem”. Unia filosofia i biologia, a més de tecnologia per fer el niu, les classes de llengües per fer entrades en un blog i les de matemàtiques per fer estadístiques i càlculs.

UN CONGRÉS DE JOVES ‘FILÒSOFS’

El Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya ha atorgat el premi Arnau de Vilanova per a professors de secundària d’enguany a la Jornada de Filosofia de Girona, que va presentar Mercè Balcells. Ara és professora de l’Institut Jaume Vicens Vives de Girona. És part d’un grup de professors que organitzen aquesta activitat acadèmica al desembre i que protagonitzen uns 400 alumnes de segon de batxillerat. Enguany arribarà la novena edició, que probablement es dedicarà a la postveritat.

Es tracta d’un congrés durant el qual hi haurà debats intercentres, presentacions, audiovisuals, actuacions musicals... La Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la Universitat de Girona els ajuda a trobar un conferenciant de renom i, fins ara, l’Ajuntament els ha anat cedint el teatre municipal. “Tots els estudiants presenten una dissertació filosòfica per escrit lligada amb el tema de la jornada, buscant un punt d’unió amb el seu món; aquell dia es llegeixen les dissertacions seleccionades per cada centre i poden rebre un reconeixement”, explica Balcells. El professorat organitzador actualitza una pàgina web on pengen materials sobre el tema, en la qual els nois i noies poden interactuar a través del xat i “acaba sent com un llibre d’actes del que es fa”.

El mateix grup organitza una altra activitat força semblant: al maig celebren el Dia d’Europa amb una pràctica filosòfica encarada als alumnes que estan fent primer de batxillerat.