Escola Nova 21 s'acaba, és el moment de fer balanç

El 26 d’octubre La Farga de L’Hospitalet de Llobregat acollirà l’última trobada d’Escola Nova 21 (EN21), on es reuniran un miler de docents de tots els centres que han participat al llarg d’aquests tres anys i escaig en el que ha estat l’última experiència d'innovació pedagògica a Catalunya. Aquesta iniciativa público-privada, que va néixer amb la voluntat de mobilitzar i activar l’actualització del sistema educatiu per a tothom, acaba aquest desembre.

“Els objectius s’han assolit amb escreix, hi ha un veritable debat educatiu a Catalunya que promou l’actualització del sistema, les famílies en són conscients i ho demanen, i els docents hi estan treballant”, valora el seu director, Eduard Vallory. La data de finalització estava marcada des de l’inici: “Aquesta aliança volia ser un catalitzador dels agents que ja existien, no ens hem inventat res; els models que hem desenvolupat amb els centres de la mostra són fruit del procediment de canvi que s’ha elaborat amb les escoles i instituts impulsors que ja treballaven d’aquesta manera. Hem recollit el que estava dispers perquè tingués força. Ara correspon a l’administració agafar el relleu amb la feina feta”. L’únic que lamenta Vallory és no haver tingut capacitat d’obrir més convocatòries perquè s’hi poguessin sumar més escoles.

OBJECTIUS I FITES

Es tractava de fomentar el canvi amb 25 centres impulsors que ja promovien la transformació, i que han estat la referència principal i la seu de la formació en residència dels docents dels 29 instituts i escoles de la mostra representativa, que han rebut d’EN21 un acompanyament intensiu en la seva actualització. Finalment, 490 centres han participat en 65 xarxes territorials que han fomentat l’aprenentatge col·laboratiu i l’orientació cap al canvi.

David Pérez, coordinador d’EN21, explica que “amb els centres de la mostra, el que plantejàvem i creiem que hem aconseguit és que generessin unes noves dinàmiques de funcionament internes que fossin sostenibles en el temps, encara que EN21 desaparegui”. Amb els centres de les xarxes l’objectiu no era tan agosarat, feien unes 5-6 trobades anuals, juntament amb altres activitats i recursos addicionals. “Aquesta aproximació ha permès que puguin orientar correctament el procés de canvi que volen fer. Els centres han pogut interioritzar cap on ha d’avançar el sistema educatiu i com s’han d’utilitzar determinades estratègies i eines per tirar-ho endavant”, diu Pérez.

ELS PROTAGONISTES

Per a Juanjo Coca, director de l’Escola Lluís Millet de Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), un dels centres referents, EN21 els ha permès reafirmar que aquesta nova manera de fer escola és el que estava demanant la societat: “Ha visibilitzat la necessitat i les ganes d’un canvi real”. L’Escola Sadako de Barcelona és una altra de les impulsores; el seu director, Jordi Musons, admet que des del principi van entendre el projecte com una oportunitat perquè centres públics i concertats treballin en equip per sacsejar el sistema educatiu més tradicional: “Crec que ni els més optimistes esperaven arribar a l’escenari actual en tan poc temps; EN21 ha sigut un detonant que ha permès aglutinar escoles amb perspectives similars, fent-les conscients que no fem coses en solitari”. Com a centre impulsor han acollit residències de mestres, que valoren molt positivament, “perquè et fa tocar de peus a terra”. “Passar temporades llargues amb paradigmes diferents -detalla- et permet reflexionar sobre el teu centre i provoca canvis de més qualitat”, argumenta Musons.

Els fills d’en Bernat fan 2n i 3r de primària a Sadako, l’escola del barri que va triar després d’una reflexió personal, conscient que vol una educació que tingui en compte l’educació emocional i que capaciti els fills per adaptar-se al món canviant on vivim: “Tots estem contents amb la tria, aprenen i treballen aquesta part més personal que t’ajuda a conèixer-te a tu mateix. Han trobat el seu lloc per expandir-se i créixer en la minisocietat que representa l’escola”.

L’Escola Sant Jordi de Sant Pau d’Ordal (Alt Penedès) forma part del conjunt de Centres en Xarxa. És l’escola pública del poble, i sempre ha tingut una perspectiva innovadora. Formar part d’EN21 ha servit perquè a nivell d’equip directiu, del claustre i també de les famílies es vagi construint una visió de centre conjunta, alineada i acceptada per tota la comunitat educativa. El que més valora Gemma Masana, directora i exalumna de l’escola, és haver compartit experiència amb altres companys de professió: “Tot i que els nostres projectes educatius estaven en moments diferents, el fet de ser escoles properes pel nivell de proximitat i volum de matrícula ens ha permès compartir neguits, trobar solucions, recollir idees i reafirmar-nos en altres aspectes”. Està convençuda que tot i que el programa s’acaba seguiran treballant en xarxa.

EN21 EN XIFRES

• 25 escoles impulsores
• 29 centres referents de formació
• 490 centres en xarxa (31,63% concertats i 68,37% públics)
• 65 xarxes de centres
• 12 trobades en xarxa
• 17.594 docents
• 227.560 alumnes

Per la seva banda, el nou equip directiu de l’Institut Escola Barnola (Bages), que es va estrenar fa 4 cursos, apostava per una renovació del projecte educatiu, i també va aprofitar la posada en marxa d’EN21 per impulsar el seu canvi. La cap d’estudis, Anna Salvans, reconeix que han tingut molta feina per passar d’una escola tradicional a una tendència ben diferent: “Hem intentat transformar els claustres, potenciant i duent a terme dinàmiques perquè el procés d’ensenyament i aprenentatge sigui més reflexionat i compartit entre el professorat. Això ha requerit decidir quina escola volíem ser, treballar perquè tot estigués a punt -creant nou material, hores extres de formació i les jornades d’Escola Nova 21, que t’ajudaven a carregar piles-, i que l’alumnat aprengués millor”.

Una de les moltes diferències que implica deixar d’explicar la lliçó seguint un llibre i fer els exercicis és que comporta més feina per al professorat. “Cada alumne -comenta Juanjo Coca- té un itinerari personalitzat que has de preparar-li amb activitats concretes, cosa que suposa un desgast del claustre. Quan això passa, organitzem activitats de coaching que fomenten el treball en equip, cosa que evidencia la necessitat de tenir més professors i, sobretot, més personal de suport”.

El director de Sadako hi coincideix. Hauria ajudat que l’administració hagués dedicat més recursos i temps a la transformació del sistema, “perquè tot el que estem fent s’ha creat amb el sobreesforç del professorat i hi ha risc de saturació”. Creu que aquesta nova cultura en la manera de fer, gestionar l’aula o aplicar metodologies ha sigut possible perquè hi ha una part motivacional important que compensa altres mancances.

Anna Salvans valora molt positivament ser una de les escoles de la mostra, conscients que sense EN21 hauria sigut més difícil: “Visitar escoles i fer residències coneixent altres realitats t’obre la mirada. Les visites dels assessors amb noves eines i recursos t’ajuden a avançar”. Malgrat tot, en un poble com Avinyó, de poc més de 2.000 habitants, el canvi va suposar un rebombori. “Encara que la majoria de famílies ho van acceptar bé, estaven a l’expectativa”, diu la Sònia, amb fills a P5 i 6è de primària. Ella ha viscut amb emoció els canvis: “Valorem que donin protagonisme als alumnes a l’hora de l’aprenentatge, que es tinguin en compte les seves necessitats i emocions i adquireixin competències per a la vida. A més, estan molt contents, actius i participatius. L’escola està viva”.

I A PARTIR D’ARA?

Està previst que el 26 d’octubre el departament d’Educació expliqui tant les accions de seguiment com les polítiques que canalitzaran les pràctiques dutes a terme a les xarxes locals i a les escoles de la mostra. Però, ¿què li agradaria que passés al director d’EN21? “Que hi hagués un ampli acord polític, transversal, per generar un canvi de paradigma en el sistema educatiu català, com ja ha fet el govern andorrà; un projecte de país a 10 anys que no depengui d’un govern determinat, garantint l’equitat en la qualitat, que acompanyi els centres i el professorat en la reforma perquè es faci efectiu a cada escola i institut”. Les escoles tenen clar que seguiran millorant, treballant a partir de les necessitats i interessos dels alumnes: “Aquesta revolució no pot acabar, entre tots hem de seguir treballant perquè continuï”, assegura el director de l’Escola Lluís Millet.