El moviment 'slow' arriba també al món de l'educació
RAQUEL FONT

Donem als infants el temps que necessiten per aprendre!

El moviment 'slow' arriba també al món de l'educació / GETTY CRISTINA CALDERER

En una societat marcada per les presses i la falta de temps, els últims anys han anat agafant força els moviments ‘slow’. Reclamen poder dedicar el temps necessari a gaudir de qualsevol activitat, incloent-hi l’educació

Si us pareu a pensar-hi, al llarg del dia és possible que una de les frases que dieu més als vostres fills sigui: “Corre, que farem tard!” És una obvietat que cada vegada vivim més de pressa, tenim les hores, els dies i les setmanes plens d’activitats, entre feina, família, amics i altres obligacions, i si ens queda alguna estoneta lliure l’aprofitem per fer alguna cosa. És tan frenètica, la vida que portem alguns, que per intentar revertir-ho els últims anys s’han anat popularitzant els moviments slow: slow food, slow cities... Pretenen desaccelerar la nostra vida, fer-nos disfrutar més de cada moment i aprofundir en cada experiència. I, sobretot, deixar de viure com si no hi hagués un demà.

Basant-se en la filosofia dels moviments slow, també hi ha l’educació lenta, que, segons el mestre i escriptor Joan Domènech, intenta tenir una mirada diferent sobre el temps a l’escola: “Es tracta de buscar el temps just per a les coses, no d’alentir els processos fins que s’eternitzin, ni de no fer res”. El principi fonamental de l’educació lenta és respectar el ritme d’aprenentatge de cada infant.

El principi fonamental de l’educació lenta és respectar el ritme d’aprenentatge de cada infant

Si sou dels que fa relativament poc que heu passat pel periple de triar escola per als vostres fills, us deveu haver adonat que cada vegada hi ha més projectes educatius que tenen aquest tipus d’aprenentatge com un dels seus objectius, tot i que Domènech reconeix que és més fàcil de dir que de fer.

VIVIM MASSA DE PRESSA

Joan Domènech, que és autor del llibre 'Elogi de l’educació lenta' (Graó), explica que l’escola no deixa de ser un reflex de la societat, i en la societat d’avui en dia mana l’acceleració, la velocitat. Tot ho quantifiquem, tot ho fragmentem, i això es traspassa a l’escola. Domènech considera que un dels principals elements que s’haurien de transformar a les escoles per fer possible l’educació lenta és l’horari. Actualment primer es fa l’horari i es divideix la graella i després es decideix què es farà dins de cada hora. Doncs bé, això és precisament el contrari del que es fa des de la concepció de l’educació lenta. En comptes de plantejar que en 45 minuts, una hora o el temps que sigui, els alumnes han d’aprendre una determinada cosa, l’educació lenta es planteja primer què vol que els infants aprenguin i quant temps necessiten per fer-ho respectant els ritmes de cada nen “perquè aquell aprenentatge pugui ser comprès i no sigui un aprenentatge superficial o efímer”. No cal dir que veu com una gran pèrdua de temps allò d’empollar durant hores una lliçó per abocar-ho tot a l’examen i després oblidar-ne la major part.

Un dels principals elements que s’haurien de transformar a les escoles per fer possible l’educació lenta és l’horari

DONAR TEMPS

Segons Domènech, “fer un aprenentatge que et suposi canviar maneres d’aprendre les coses, un procés nou, requereix un temps que no es pot estalviar, i si l’estalvies és com intentar que una planta creixi massa ràpid”. La neurociència ha demostrat que, per molt que vulguem accelerar-los, els aprenentatges demanen un temps concret i cada nen necessita un temps determinat. I ara, en general, aquesta premissa no s’està respectant.

També és cert que molts centres s’estan posant les piles per respectar els ritmes dels infants, però, tot i que molts mestres veuen clar que cal flexibilitzar els temps, es troben amb moltes resistències, des de les famílies fins a la mateixa cultura d’altres mestres, passant pels currículums que es fan des de les administracions. “Actualment l’estructura és massa rígida, els currículums estan sobrecarregats i passem d’una manera superficial sobre el temari, i per tant ensenyar-lo no vol dir que els alumnes l’aprenguin”, assegura Domènech.

“Actualment l’estructura és massa rígida, els currículums estan sobrecarregats i passem d’una manera superficial sobre el temari"

Joan Domènech - autor 'Elogi de l’educació lenta'

I aposta per canviar molt l’orientació del currículum, que considera massa prescriptiu, rígid i sobrecarregat. Creu que hauria de ser molt més flexible, amb una part comuna però també una de més personalitzada i que fes més referències a la vida quotidiana. Això també implica canviar la manera d’avaluar, que actualment és molt quantitativa i té un caràcter força sancionador i comparador. L’avaluació hauria de servir per entendre per quin moment passa l’alumne, com és el procés que està fent i quines necessitats té. Per aconseguir-ho, mestres i escoles haurien de planificar què volen fer i després organitzar els horaris i els recursos que tenen per fer-ho.

MILLORAR ELS APRENENTATGES

Cada nen és un món i, per tant, té unes necessitats concretes. No es tracta d’anar més a poc a poc perquè sí, sinó amb l’objectiu d’aconseguir resultats més bons. Però no des d’un punt de vista quantitatiu sinó qualitatiu, és a dir, per aconseguir aprenentatges més consolidats, que suposen augmentar la capacitat crítica dels infants sobre les coses, la capacitat de relació entre els diferents aprenentatges que fan, la capacitat d’intervenir sobre el món que els envolta...

No es tracta d’anar més a poc a poc perquè sí, sinó amb l’objectiu d’aconseguir resultats més bons.

Hi ha nanos, per exemple, que a P4 encara necessiten dormir al migdia, però en general es preveu permetre-ho només fins a P3. O, pel que fa a la lectoescriptura, en general les escoles d’aquí comencen a treballar-la als 4 o 5 anys, i hi ha alumnes que als 12 anys només llegeixen els llibres que els obliguen a llegir a l’escola; en canvi, els nens nòrdics comencen a aprendre a llegir i a escriure als 7 anys i hi ha estudis que demostren que són els millors lectors a nivell europeu. Domènech recalca que no es pot demanar als infants que facin coses quan no tenen prou maduresa per fer-les perquè “quan volem accelerar processos i intentar que els nens aprenguin determinades coses abans d’hora a la llarga el que fem en realitat és perjudicar el nen”.

Reclama també temps per badar, per jugar i conversar sense rellotge dins de l’escola, perquè és bàsic per aprendre. Però els infants estan tan contaminats de la voràgine del dia a dia que “a vegades, quan fas una conversa a l’aula, els nens tenen la sensació que no has fet res”. En definitiva, doncs, l’educació lenta proposa una mirada diferent sobre el temps a l’escola perquè sigui plenament educatiu i afavoreixi els aprenentatges de cadascun dels alumnes.