LAURA PINYOL

Combatre el ‘bullying’ en plena natura

Trencar dinàmiques de grup, connectar amb la natura i generar empatia és la clau del programa contra l’assetjament de l’Auró

L'Auró organitza colònies i activitats ben especials / L’AURÓ Zoom

L’Auró és un alberg construït al mig de la natura, a Torà (Alta Segarra), que desenvolupa una iniciativa pionera a Catalunya inspirada en l’ús de l’horticultura terapèutica i la zooteràpia. Situat en un entorn privilegiat, amb un immens jardí de plantes aromàtiques autòctones i animals de granja, l’Auró treballa amb programes d’educació en el lleure escolar i l’oci terapèutic. Un d’aquests és el programa d’actuació davant l’agressió moral (bullying), adreçat a alumnes i professorat d’escoles de primària i secundària.

L’assetjament escolar es produeix quan un infant o jove és agredit psicològicament, físicament o moralment de manera repetida i sostinguda per un període llarg de temps per un company o un grup més nombrós. Hi ha diversos tipus d’assetjament, des de les agressions físiques o verbals fins a les socials o digitals.

L’Auró treballa amb programes d’educació en el lleure escolar i l’oci terapèutic

El maltractament entre iguals és un problema reconegut socialment que genera preocupació en l’àmbit de l’educació. Segons estudis del departament d’Ensenyament, la incidència de l’assetjament escolar se situa en un 10% de l’alumnat, especialment en nois d’11 a 14 anys, tot i que s’intueix que potser hi ha més casos que no s’arriben a detectar. En el cas del ciberassetjament, la xifra escala fins a un 33%. Ser víctima d’assetjament escolar provoca fracàs escolar, ansietat, quadres depressius i baixa autoestima. També és una de les causes directes del suïcidi adolescent (la primera causa de mort no natural). Però l’agressor també pateix aquestes conseqüències, amb l’assumpció d’una mala praxi de les relacions socials, conductes dominants, agressives i violentes, insensibilització i normalització de la coacció.

Un problema social amb derivades molt greus per a les víctimes, però també per a l’entorn: els testimonis i espectadors. Aprendre a identificar aquestes situacions i capgirar-les és un dels exercicis que es fan a l’Auró.

DEL DIAGNÒSTIC A L’ACCIÓ

Leila Ribes és la coordinadora de l’Auró, treballadora social i directora de l’espai de lleure, i explica que el programa va néixer “arran de la demanda d’un institut de la comarca” que va sol·licitar-los “un projecte específic per a alumnes de primer i segon d’ESO”. Va ser el germen d’una prova pilot que, en pocs mesos, es va consolidar en un programa en el qual ja han participat més de 400 alumnes.

El programa posa èmfasi en la importància de treballar amb tot el grup, amb el focus posat en els “testimonis”, amb eines que ajudin “al desenvolupament conscient de la intel·ligència emocional i la comprensió”, perquè “un cop viscuda l’experiència en pròpia persona” en lloc de tolerar les situacions d’assetjament o d’encoratjar l’assetjador, aprenguin a donar suport a la víctima i a deixar clar que aquestes pràctiques d’abús no són acceptables.

Els alumnes aprenen a donar suport a la víctima i a deixar clar que aquestes pràctiques d’abús no són acceptables

El programa es desenvolupa en el transcurs d’uns dies de convivència i cinc activitats diàries. “No es treballa en rol de víctima ni d’assetjador, exclusivament, sinó amb tots els subjectes del grup”, explica Ribes, perquè en una situació d’assetjament tots els membres “tenen veu i capacitat d’acció”. L’eix central és, doncs, el treball en “l’empatia”. A plena natura, amb activitats amb cavalls o animals de granja, “es descontextualitza els alumnes del seu entorn habitual” i això permet una reestructuració dels rols naturals i genera “un espai neutral” on les responsabilitats s’assumeixen sense cap procés forçat ni meditat.

FEINA QUE CONTINUA A L’AULA

El paper dels mestres durant aquests dies a l’Auró és de certa distància. Si bé la seva figura “és clau” durant la preparació de l’estada i la posterior gestió dels continguts quan tornen a l’aula, durant les colònies l’equip docent no participa en les activitats específiques. El treball en grups reduïts, amb dos professionals especialitzats per grup, és el que ajuda a crear un altre entorn i que es “trenqui el rol de «soc alumne i aquest és el meu paper»” i puguin donar-se “noves maneres de relacionar-se, a través de les emocions vivencials que els acompanyen”.

Tot i així, de tornada a l’escola mestres i professors són els encarregats de desplegar un “treball de retorn de les experiències viscudes”, sabent que tornar a un marc conegut pot fer reaparèixer certes conductes.