ESTHER ESCOLÁN

Art per connectar aprenentatge i emoció a l’aula

Professors de diverses escoles destaquen el valor de la paraula, la contemplació, l’anàlisi i la música en l’adquisició de coneixements

A l'escola CreaNova s'utilitza l'art per fomentar l'aprenentatge en disciplines com les matemàtiques, per exemple / COL·LEGI CREANOVA Zoom

Els experts fa temps que destaquen l’educació finlandesa com una de les millors a nivell mundial. Allà l’art té un paper fonamental en l’aprenentatge dels més petits, que conviuen amb disciplines com la música, la dansa, la literatura i la pintura cada dia, la qual cosa ajuda en el seu desenvolupament integral. Mentrestant, al nostre país l’art s’aboca a les aules una o dues hores a la setmana i s’estudia de manera aïllada de la resta del coneixement, tot i el potencial que educadors i pedagogs ressalten que té com a eina per afrontar el coneixement, la intel·ligència emocional i les habilitats socials dels infants i adolescents.

EDUCATION TALKS

Al novembre la Universitat Abat Oliba CEU va acollir una nova jornada Education Talks, en què es va tractar l’art com a llenguatge educatiu. I és que, tal com va subratllar Marcin Kazmierczak, director del departament d’educació i humanitats de la universitat, “no hem de cenyir-nos a explicar als infants les coses com són, sinó apel·lar a l’emoció, i l’art pot ser un bon recurs”. “Afirmen que els nens es distreuen i no els agrada llegir -va apuntar-, però al preguntar-los si volen que els expliquis un conte tots et respondran afirmativament. I és que si els captiva el relat, la narrativa escrita també ho farà”.

“No hem de cenyir-nos a explicar als infants les coses com són, sinó apel·lar a l’emoció, i l’art pot ser un bon recurs”

Marci Kazmierczak - Univ. Abat Oliva CEU

Kazmierczak va assegurar que la paraula “contribueix al desenvolupament de l’infant des d’un pla neurolingüístic, la qual cosa condiciona la seva relació amb ell mateix, amb els altres i amb el món”. Per mostrar encara més el paper de la paraula, va explicar el cas d’una mestra espanyola que va fer servir una biblioteca pública d’Estocolm per fer classe a 20 joves desafavorits. “Allà només llegien, però això els va servir per aprendre, desenvolupar habilitats..., fins al punt que, al presentar-se a la selectivitat, aquests joves van treure les millors notes de tota la ciutat”.

APRENENTATGE COOPERATIU

Vivim instal·lats en la pressa. Això no és cap novetat, però sí que és un fre a l’hora de dedicar temps a l’anàlisi, ja no només de situacions quotidianes, sinó davant d’una obra artística. Les hores fugen i no dediquem prou temps a la contemplació, un element que per a Dimas Fàbregas “escasseja a les escoles i instituts”. Aquesta falta de temps també dificulta “que l’alumne aprengui a tenir una mirada pausada, analítica i reflexiva, i fa que s’hagi de centrar en produir, produir i produir, mentre l’equip educatiu es dedica a programar, programar i programar”. Fàbregas, director de l’Escola Immaculada de Vilassar de Dalt, també va subratllar la idoneïtat de “generar aprenentatge entre tots”, i ho va fer parafrasejant Henri Matisse i instant els educadors a “aprofitar la sort de compartir la seva mirada amb els 25 parells d’ulls” dels alumnes. “Dediquem estones, per tant, a gaudir de propostes artístiques, com més variades millor: dibuix, pintura i escultura, però també gravats, o videoart, o coreografies, o performance, o fotografies”, proposa Fàbregas. I és que, assegura, “serà conversant entre nosaltres, amb l’excusa que ens dona una peça artística, que aprendrem a escoltar-nos, respectar l’opinió dels altres, conèixer nou vocabulari, mantenir actituds democràtiques i fer créixer el coneixement”.

PROJECTE TÀNDEM

Fa tres anys Carme Guerrero, de l’Escola Catalunya de Sant Adrià de Besòs, va conèixer Ignasi Gómez, responsable pedagògic de l’Escola Superior de Música de Catalunya (Esmuc). Va ser arran del Projecte Tàndem, al qual Guerrero va arribar al debutar a la direcció del centre en un moment en què la seva reputació trontollava. “L’objectiu -recorda ara- era donar-nos a conèixer a l’entorn i singularitzar-nos d’alguna manera”. Per fer-ho van apostar per la música com a vehicle. Això va comportar la formació del professorat. És aquí on l’Esmuc entra a escena. “Calia que el claustre sortís de la seva zona de confort”, explica Gómez.

El primer any, durant els jocs olímpics del centre, ja es van atrevir a compondre un himne i dues cançons que tot l’alumnat va interpretar durant els actes d’inauguració i cloenda. A la jornada de portes obertes es va seguir una tònica semblant i, “un cop que es va començar a veure la globalitat del coneixement artístic musical, durant l’any següent la música va començar a entrar en diversos espais de l’escola”. És el cas de la castanyada, quan es va fer una performance barrejant llengua, ritmes i moviments; o la rua de Carnestoltes, on té lloc la batucada. “El plat fort, però, encara havia d’arribar, l’any següent, durant la presentació del projecte que els nostres alumnes defensaven al Concurs de Robòtica de la First Lego League, a la UPC, i que van voler introduir a ritme de rap”. El projecte va guanyar el premi a l’emprenedoria “i el tribunal -assenyala Guerrero- va batejar el grup com l’equip del rap”. “El món actual és diferent del que nosaltres vam viure de petits i ara l’empatia, la comunicació, la cooperació, la solidaritat i el pensament creatiu són competències que ens permetran assolir reptes”, diu Gómez.

‘MATES’ EN CLAU ARTÍSTICA

Un altre centre que va exposar durant l’Education Talk el rol que l’art ocupa en el seu projecte educatiu va ser l’Escola CreaNova de Sant Cugat del Vallès (a la foto). L’encarregada de la ponència va ser Olga Arnedo, directora pedagògica de l’escola i, com ella mateixa reconeix, “gran apassionada de les matemàtiques”. “¿I això què té a veure amb l’art?”, es va preguntar. “Molt, ja que les matemàtiques són patrons i regularitats, és descobriment i també creativitat”, va respondre’s, alhora que va reptar els assistents a descobrir l’arrel quadrada d’algunes xifres fent servir cubs de diferent mides que representaven les unitats, les desenes i les centenes repartits per les taules. Un repte que s’assembla a les dinàmiques que CreaNova fa servir a les sessions, o tallers, de matemàtiques, “on tots representen nombres; sumen, resten, multipliquen o divideixen amb diferents objectes manipulatius; cadascú al seu ritme, sol, en parella o grup, mentre el docent els acompanya individualment en cas de dubte”.

“Hem de deixar de banda els mètodes tradicionals i donar pas a l’autonomia dels infants”

Olga Arnedo - Escola CreaNova

Arnedo insta els mestres “a deixar de banda els mètodes tradicionals i donar pas a l’autonomia dels infants”. Quin paper juga l’art en aquesta aposta? “L’art és a tot arreu. L’art busca saber qui som i què és el món, com la resta d’àrees del coneixement”. “I és que -conclou- la història es pot conèixer a través de treballar amb fang i pintura, del debat o del cinema, de la mateixa manera que la Generació del 27 pot descobrir-se a través d’una obra de teatre creada de zero pels alumnes, o que les matemàtiques, la química o la física es poden treballar en un taller on, per descobrir la composició de la pólvora, van haver de barrejar els elements de què està formada”.