TRINITAT GILBERT

Donació de cordó: altruisme o negoci?

Dona Llum, l’associació catalana per un part respectat, no està d’acord amb la donació del cordó umbilical als hospitals, mentre que el Banc de Sang i Teixits sosté que és un avenç científic que salva vides i que és altruista

Una imatge del Banc de Sang i Teixits / JORDI PLAY Zoom

El descobriment mèdic va tenir lloc a Nova York. Els investigadors apuntaven que la sang del cordó umbilical contenia cèl·lules mare que tenien la capacitat de curar malalties com la leucèmia, el melanoma o el limfoma. El 1995 el Banc de Sang i Teixits de Barcelona començava a emmagatzemar-ne i, avui, el 75% del seu ús va destinat a pacients trasplantats de medul·la òssia. Per contra, Dona Llum, l’associació catalana per un part respectat, va fer pública el desembre passat la seva disconformitat amb el seu ús, perquè “la sang del cordó umbilical correspon al nadó, que és qui se l’hauria de quedar”, com afirma Marta Busquets, presidenta de Dona Llum.

El cap del servei de teràpia cel·lular del Banc de Sang i Teixits de Barcelona, Sergi Querol, concreta que hi ha un total de 80 malalties que es poden guarir amb sang extreta del cordó umbilical. “A tot l’estat espanyol hi ha sis bancs que congelen les donacions de la sang del cordó, i Barcelona acull les de 39 hospitals de Catalunya i també les de l’Aragó, Navarra, Extremadura, les Balears, Andorra i Cantàbria”, explica Sergi Querol en una trucada telefònica des de Nova York, on al gener assistia a sessions formatives sobre com millorar els resultats del trasplantament de la sang als pacients.

La dada

El Banc de Sang i Teixits és el que fa més trasplantaments de tot Europa i el tercer del món

Esclar que, perquè les llevadores i els ginecòlegs puguin avisar el Banc de la donació, hi ha d’haver una autorització de la família del nadó, i també una preparació tecnològica perquè el transport de la sang arribi al Banc abans que hagin transcorregut 48 hores de l’extracció. Un cop congelada al Banc de Sang i de Teixits, el següent pas és enviar-la a l’hospital que la demana per als seus pacients. Dit amb altres paraules: “Som un banc públic i no cap empresa amb ànim de lucre, perquè gestionem les donacions per cobrir les necessitats mèdiques”, afirma Sergi Querol.

Sobre les acusacions de “mercantilisme” que Dona Llum, l’associació pel part respectat, ha fet públiques, el cap del servei rebat que “no és cert, perquè només respon a una necessitat mèdica”, malgrat que certifica que el cost del manteniment és elevat (“entre 20.000 i 30.000 euros”). Per contra, Marta Busquets, presidenta de Dona Llum, sosté que el fet de tallar el cordó umbilical quan encara batega vol dir privar el nadó d’una sang que és seva. “A l’Estat es pinça i es talla al cap de tres minuts i, si no es dona al Banc de Sang, es llença. Però tota la sang hauria d’arribar al nadó”, manté Busquets.

Imatge del Banc de Sang i Teixtis Zoom

Imatge del Banc de Sang i Teixtis / Jordi Play

Per a l’associació, la pràctica correcta per assegurar que el nadó ha rebut tota la seva sang és deixar bategar el cordó fins que queda blanc i es col·lapsa. “I aquesta situació pot ser que trigui tant tres minuts com una hora”, afirma Busquets. És més, sosté la presidenta, el mateix protocol per a l’assistència natural al part normal, del departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, recomana no pinçar el cordó fins que no deixi de bategar.

En aquest punt, el cap del servei de teràpia cel·lular del Banc de Sang i Teixits de Barcelona, Sergi Querol, afirma que la donació del cordó umbilical és “voluntària”, han d’haver-la acceptat les famílies. I “els professionals que assisteixen al part no el retiren fins que el part no ha acabat”. Dit amb altres paraules, “el Banc de Sang no intervé en el part sinó que és el mateix hospital qui se n’encarrega”, diu Querol.

DONAR A CONÈIXER TOTES LES OPCIONS

Ara bé, la presidenta de l’associació catalana per un part respectat sosté que el Banc de Sang i els hospitals haurien d’explicar a les famílies totes les opcions: 1) pinçar i tallar el cordó al cap de tres minuts del naixement ; 2) fer-ne donació al Banc de Sang; 3) deixar-lo bategar, “que coincideix amb la recomanació oficial de la Generalitat de Catalunya”. A la pràctica, continua Busquets, “la informació que es dona és esbiaixada i es difon com a altruista, quan l’associació no ho considera així”. Segons Busquets, “la sang de cordó umbilical costa 23.000 euros, que ha de pagar l’hospital per fer-ne servir per als seus pacients”, diu Busquets, que afegeix que “és un despropòsit que el mateix hospital que n’ha recaptat després hagi de pagar per fer-la servir”.

Una altra dada que l’associació fa servir per a la denúncia és que en països del nord d’Europa, com Anglaterra i Suècia, “a cap hospital se li acut tallar cordons umbilicals fins que no estiguin blancs”. Per això “s’estan buscant mètodes no lesius per aconseguir sang de cèl·lules mare, com ara les mostres de sang de la placenta”, diu Busquets. Un altre mètode alternatiu és el que practica Holanda, “que està investigant amb sang menstrual, que també conté cèl·lules mare”, afegeix.

Sigui com sigui, “la situació que es dona a Catalunya és estranya: es pressiona les llevadores i els ginecòlegs d’hospitals perquè les famílies en facin donació, cosa que no passa a Lleó o a Andalusia”, diu Busquets. A més, des de Dona Llum volen recordar que “no és cert que la sang dels cordons umbilicals del Banc salvi vides, perquè, a la pràctica, només 1,20 unitats es donen a pacients que ho necessiten; la resta és per a investigacions o són mostres que acaben caducant”.