Criatures 29/05/2021

Els braços com a bressol

Els pares faran de recipient sostenidor perquè el seu nadó pugui anar assimilant tot allò que li passa

Carme Bazán Martí
3 min
Una de les primeres accions que rebem en néixer és ser sostinguts en els braços de la mare

Una de les primeres accions que rebem a l’inici de la vida és haver estat sostinguts en els braços dels pares, braços que es converteixen en més que braços; tenen un simbolisme molt específic que és el de nodrir la fam de vida de l’infant, donant-li els aliments emocionals que necessita pel desenvolupament integral. El fet de poder acompanyar i sostenir les pulsions del nadó, mitjançant un clima harmònic que s’adapti a la tendresa del seu cos, sense envair-lo amb estímuls exagerats, ni ignorar la seva essència, farà que vagi conquerint estadis evolutius cap a la construcció del seu jo; la seva totalitat.

La funció materna que fan els pares és molt important, ja que només podem “ser” de forma saludable, si hem estat sostinguts en un clima de continuïtat i ens hem sentit estimats, respectats, mirats, bressolats, tocats, anomenats... El nadó quan arriba al món no té ment, és un cos que es posa en marxa i tot allò que li va passant és desconegut per a ell. Els pares faran aquesta funció de recipient sostenidor perquè el seu nadó pugui anar assimilant tot allò que li passa per dins del cos i el que rep de l’exterior. D’aquesta manera l’infant anirà construint el seu jo. En l’espai uterí el fetus no té ment, l’úter li cobreix totes les seves necessitats, és com estar en un paradís. El naixement suposa un nou despertar: “Néixer cap a la vida psíquica”. Fomentant totes dues vessants, l’entorn i les funcions maternes, es propicia que el nadó vagi integrant la ment: quan el nin es xucla el dit comença a fer una representació simbòlica del pit de la mare, s’està forjant la ment, i és a través d’aquesta representació que es construeix el naixement psíquic. Devers els sis mesos el psiquisme ja està format.

El psicoanalista britànic Donald Winnicott postulava sobre la importància d’un entorn favorable on sentir-se “infant segur”, i deia que els humans tenim una gran feina que mai s’acaba i és unir tot el que afecta l’espai interior (a dins l’organisme) i tot el que ens repercuteix des de l’espai exterior. Winnicott va fer grans aportacions a la psicoanàlisi, envers tot el que és relatiu a la criança, la importància de l’entorn i vincle matern, i com a través d’allò que ens falta ens construïm.

Cap a la verticalitat

Dintre del creixement del nadó, un dels primers actes i molt important a escala madurativa i motòrica és quan aconsegueix sostenir el cap, després mantenir la columna de forma vertical, per anar incorporant-se a la postura d’estar assegut i, a poc a poc, vagi incorporant el desplaçament a quatre grapes, i s'enfoqui a la conquesta dels estímuls exteriors. Finalment anirà cap a la verticalitat, de manera que utilitzarà el suport de les cames per assolir, a la fi, una afirmació del seu jo. Són conquestes que ja parteixen d’un sosteniment propi. Tot aquest procés motor evolutiu anirà acompanyat d’un procés de maduració emocional i cada infant tindrà el seu ritme i la seva manera de fer.

Un altre corrent que va resultar de l’estudi de l’evolució va ser treballat per Charles Darwin. Darwin va ser un científic naturalista i va plantejar la teoria sobre l’evolució de les espècies: deia que en les espècies només poden sobreviure els individus que s’adapten a l’entorn. Winnicott, abans anomenat, deia tot el contrari, en l’espècie humana és l’entorn que ha d’adaptar-se a l’individu: quan el nadó s’hagi d’adaptar a les necessitats dels pares es produirà una ruptura a la continuïtat de la seva vida interna i haurà de reaccionar, escindir-se del seu veritable self (psique).

Els tallers d’Expressió Corporal (terapèutics) tenen la finalitat d’acompanyar l’infant en un espai de llibertat perquè pugui expressar-se a través del cos, mitjançant el joc, el moviment, la quietud, la simbolització, les arts plàstiques i musicals. En les edats infantils el cos és el territori d’exploració. Els infants compten amb un ventall de possibilitats i de potencialitats que són les seves eines per afrontar les il·lusions i desil·lusions que comporta el fet d’estar viu.

La feina de terapeuta corporal amb nins és un goig i privilegi!

Carme Bazán Martí és terapeuta d’expressió corporal de Salut i Moviment

stats