Família
Criatures 04/11/2016

La pèrdua auditiva

A l’estat espanyol, al voltant de 1.500 famílies tenen algun fill amb algun tipus de discapacitat auditiva

Aina Moratinos I Mariona Herrera
6 min
La pèrdua auditiva

LogopedesLa pèrdua auditiva, també anomenada sordesa o hipoacúsia, es manifesta amb l’extinció o la disminució de la capacitat de sentir els estímuls sonors. Si no es tracta, pot afectar l’adquisició del llenguatge i el desenvolupament afectiu, social i comunicatiu.

DIVERSES CLASSIFICACIONS

El lloc de l’orella on es localitza la lesió o malformació:

Pèrdua auditiva transmissiva.

Pèrdua auditiva neurosensorial.

Pèrdua auditiva mixta.

El moment en què es produeix:

Pèrdua auditiva perlocutiva.

Pèrdua auditiva perilocutiva.

Pèrdua auditiva postlocutiva.

El grau de pèrdua auditiva:

Pèrdua auditiva lleugera.

Pèrdua auditiva mitjana.

Pèrdua auditiva severa.

Sordesa pregona.

Per determinar el tipus de sordesa es realitzen proves audiològiques de dos tipus: les objectives, en què no és necessària la participació activa de l’infant (per exemple, l’otoscòpia i els potencials evocats auditius de tronc cerebral); i les subjectives, per a les quals és necessària la col·laboració de l’infant (per exemple, l’audiometria i l’audiograma).

Només a Espanya, al voltant de 1.500 famílies tenen cada any algun fill amb alguna discapacitat auditiva, i el 80% de les sordeses infantils estan presents en el moment del naixement.

Per tant, és molt important fer una detecció precoç de les pèrdues auditives per poder intervenir-hi tan aviat com sigui possible. Si durant els primers mesos de vida es detecta que un infant només respon a renous ambientals forts, s’espanta quan algú s’acosta per darrera, no balboteja (o deixa de fer-ho) i no respon als estímuls familiars, cal consultar el pediatra i, després, el metge otorinolaringòleg perquè en faci el diagnòstic i derivi l’infant, si cal, a partir dels resultats, als serveis d’atenció i assessorament corresponents.

A les Balears disposam de centres especialitzats en sordesa, com ara Aspas (971 458 150), que ofereixen un servei d’atenció primària, logopèdia, un servei d’intervenció a les escoles (UVAI), un de suport a l’aprenentatge, formació, atenció a les famílies, atenció psicològica i social, i orientació i inserció laboral.

El contacte amb associacions i familiars d’afectats és important per ampliar la informació i afavorir el coneixement d’experiències i situacions similars.

SIGNES D’ALERTA

Signes d’alerta comuns en qualsevol pèrdua auditiva:

Diu molt què?

Quan se’l crida, de vegades respon i d’altres, no.

Sembla que hi sent quan vol.

Li costa la comprensió de les consignes: seguir explicacions de classe.

Està molt distret, no escolta les explicacions, va molt a la seva.

Està molt pendent del que fan els companys.

Copia molt.

Parla poc i malament.

Costa d’entendre’l.

S’expressa amb frases molt senzilles però no elabora cap narració ni discurs.

Confon paraules similars (cabell i camell, escombra i compra...).

Signes d’alerta més específics d’hipoacúsia transmissiva:

Té constipats i mucositat freqüents.

Es queixa de mal d’orella i sovint pateix otitis.

Respira amb la boca oberta.

Diu que sent xiulets dins l’orella.

Signes d’alerta de sordesa neurosensorial.

No fa cas d’alguns renous ambientals (telèfon, pluja, aigua...).

Arrufa el nas o es posa molt tens quan s’hi parla.

No controla prou bé la intensitat de la seva veu.

Parla molt fluix.

Mentre treballa en silenci, fa sorolls amb el seu cos (respiració molt forta, renous amb la boca i les dents, entre d’altres).

És un nin molt mogut i tossut.

Sovint fa rebequeries.

COMPORTAMENT

De 0 a 3 mesos:

No s’observa cap tipus de resposta (obrir i tancar els ulls, moviments, despertar-se, entre d’altres).

No es tranquil·litza amb la veu de la mare.

No hi ha reacció davant del renou d’una campaneta.

Fa produccions sense entonació.

De 3 a 6 mesos:

Es mostra indiferent als renous familiars.

No s’orienta cap a la veu de la mare i del pare.

No respon amb vocalitzacions a la veu humana.

No emet sons guturals per cridar l’atenció.

No fa sonar el sonall quan el té a la mà.

De 6 a 9 mesos:

No produeix síl·labes (pa, ma, ta...).

No fa vocalitzacions per cridar l’atenció sinó que pica objectes i associa la vibració amb la presència de la mare.

No juga amb les seves vocalitzacions, no fa les repeticions ni les imitacions que fa l’adult.

No respon quan criden el seu nom.

No reacciona davant de renous quotidians.

No juga imitant els gestos que acompanyen les cançons infantils (ralet-ralet, els titelles, etcètera) i no somriu.

No diu adéu amb la mà quan se li diu aquesta paraula.

De 9 a 12 mesos:

No reconeix quan se li diu papa i mama.

No comprèn paraules familiars.

No entén la negació.

No respon a la paraula dóna’m, si no va acompanyat del signe indicatiu amb la mà.

De 12 a 18 mesos:

No diu papa ni mama amb contingut semàntic.

No assenyala objectes ni persones conegudes quan se li anomenen.

No respon de manera distinta a renous diferents.

No s’entreté produint i escoltant determinats sons.

No anomena alguns objectes familiars.

De 18 a 24 mesos:

No mostra interès pels contes.

No comprèn ordres senzilles si no van acompanyades de gest indicatiu.

No identifica les parts del cos.

No reconeix el seu nom.

No fa frases de dues paraules.

A 3 anys:

No s’entenen les paraules que diu.

No repeteix frases.

No contesta preguntes senzilles.

Als 4 anys:

No sap explicar què li passa.

No és capaç de mantenir un conversa senzilla.

A 5 anys:

No conversa amb altres nins.

No mostra un llenguatge eficaç per fer-se entendre i només l’entén la seva família.

Informació extreta de: ‘FIAPAS. (2007). Dossier divulgativo para familias con hijos/as con discapacidad auditiva. Información Básica’. Madrid, Confederación Española de Familias de Personas Sordas.

stats