"Ala canastreta què hi haig de dur?" Aquesta és una de les preguntes que més li fan a Míriam Gómez, que treballa com a llevadora en el Programa d'Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (Passir) del CAP del barri de la Llàntia de Mataró. "Una de les primeres coses que volen saber és què han de portar el dia del part a l'hospital". Ella, que també assisteix parts a l'Hospital de Mataró, sempre els dóna la mateixa resposta a les classes de prepart o quan li demanen assessorament individual: "L'imprescindible és una mare i un pit per alletar el nadó".
D'aquesta irònica manera mira de treure ferro al neguit que tenen moltes mares de deixar-se alguna cosa el dia que surtin de comptes. Si el part s'avancés, la Míriam no es cansa de repetir que "a l'hospital tenen roba, no cal atabalar-se". També recorda als pares que no s'han d'estressar, que poden deixar la canastreta al cotxe i anar-la a buscar quan es confirmi el part. La Míriam deixa clar que "el contacte pell amb pell és el més important les primeres hores perquè ajuda el nadó a regular-se, a no perdre calor". Quan la mare puja a planta arriba el moment del pare. "A la canastreta és millor separar la primera muda en una bossa, perquè segurament ell mai ha jugat a nines", remarca rient la jove llevadora del Maresme. Una primera muda que recomana que sigui un bodi o una camisa de fil i roba més còmoda, com ara un pijama per quan se'n vagin les visites. "També aconsellem un barret les primeres quaranta-vuit hores perquè la superfície del cap és molt gran i podria tenir fred si no en portés".
Una muda per dia, que es pot preparar a partir de les trenta-set setmanes per si s'avança el part, que ha de passar per la rentadora per evitar el risc d'al·lèrgies: "Cal que es renti, perquè s'utilitzen productes químics en la seva confecció i passa per moltes mans". Un rentat que normalment s'opta per fer amb un detergent suau específic per a nadons i sense suavitzant per evitar possibles irritacions a la pell. A la canastreta cal no oblidar posar-hi la bressadora, que com explica la Míriam "no és per tapar la criatura, sinó per fer de barrera als microbis que la gent que ve a l'hospital porta impregnada a la roba". I, evidentment, roba còmoda per a la mare, especialment pijames o camises que siguin fàcils d'obrir si ha decidit donar el pit, a banda d'un barnús, una bata i tovalloles.
Poca roba de la talla O
Tenint present que els nadons creixen molt de pressa es recomana no comprar gaire roba de nounat. "La talla 0 els va molt justa, generalment, i als que neixen amb quatre quilos directament no els entra. Per tant, cal optar per roba més ampla perquè el nadó se sentirà més a gust i disminuirem despeses". Però, com ha de ser la roba del nadó les primeres setmanes? Ha de complir dues premisses: que sigui suau i sobretot fàcil de posar. Cal triar roba que no es posi pel cap, que encara és molt sensible, com bodis que s'obrin per davant o samarretes que es creuin a l'esquena i es cordin a la panxa. "També és millor que portin gafets o cremallera que no botons, perquè si no estan reforçats poden caure i el nadó se'ls podria empassar". El mateix accident es podria produir amb el borrissol que desprèn la llana, motiu pel qual només s'aconsella vestits o jerseis de llana perlé. En aquest sentit, el fil i sobretot el cotó -perquè es pot utilitzar tant a l'hivern com a l'estiu- són les matèries que es recomanen a l'hora de vestir la criatura. "Cal decantar-se per teixits naturals, perquè els sintètics poden provocar sudoració, irritacions i al·lèrgies".
En canvi, una peça que no és necessària els primers mesos de vida són les sabates. "És una qüestió merament estètica". Els mitjons o peücs a l'hivern són més que suficients perquè el nadó no passi fred abans no camini. Alhora, quan es comencen a posar drets és bo que no portin sabates perquè d'aquesta manera s'estimula el pont.
Protegir-los del fred
La creença que els nadons s'han d'abrigar molt no es correspon amb la realitat. Moltes mares sovint cometen l'error de tapar-los amb diferents capes de roba perquè creuen que estan molt més exposats que nosaltres al fred exterior. Tanmateix, la Míriam remarca que "els nadons tenen la mateixa temperatura que nosaltres a partir del segon dia i no cal abrigar-los en excés". De fet, la llevadora alerta que "abrigar-los massa és un dels motius de risc de la mort sobtada" i aposta pel sentit comú. Bàsicament per evitar veure aquells nadons que són dins del cotxet i que semblen astronautes perquè gairebé no es poden ni moure de tantes capes de roba com porten. "Qualsevol ploraria si el portessin així!", ironitza la llevadora. Així doncs, recorda que cal vestir-los amb roba d'abric, però tenint present que el sac i el mateix cotxet ja els aïllen del fred i que l'estona que passen al carrer tampoc és gaire llarga. "Perquè si va massa abrigat, el nadó pot acabar suant i refredant-se, justament l'efecte contrari del que buscàvem", precisa.
Amb un forro polar, per exemple, n'hi ha més que prou i tenen l'avantatge que no són voluminosos ni pesen i afavoreixen la transpiració. Els bodis de màniga llarga o les mitges de llana són peces imprescindibles per a aquesta estació de l'any. També el barret, que es pot fer servir també a la primavera o a la tardor, i els guants, perquè els nadons perden la major part de l'escalfor corporal per les extremitats del cos. A l'estiu cal optar per peces que no els facin calor, com bodis de màniga curta i samarretes o pantalons de fil, tot i que la Míriam assegura que "si fa molta calor poden anar despullats". Cal parar més atenció a la tardor i especialment a la primavera, quan el fred encara és present a les primeres hores del dia i al migdia fa calor.
