La clau és només una eina
Tenir o no tenir la clau de casa és una anècdota, perquè el debat de fons és què farà el jove a casa sol. "Si necessita la clau perquè arriba una hora abans que els pares, i així pot començar a dinar, endavant", diu Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill (http://www.fbofill.cat ).
Si no, Palacín és partidari de no donar-los les claus fins que tenen 15 o 16 anys per tres motius:
1) Pels riscos objectius que hi ha en una llar (pels possibles accidents domèstics que hi pot haver).
2) Per l'ús inapropiat o abusiu de la televisió o d'internet que pot fer l'adolescent si no hi ha cap adult que ho supervisi. "Cal dir que ni la televisió ni internet són dolents, però sí que hi poden haver programes o aplicacions poc adequades a la seva edat, que necessitin la interpretació o l'acompanyament d'un adult", diu Palacín.
3) I, per acabar, el motiu més important: la necessitat de programar les hores lliures dels adolescents. "No poden tenir 3 o 4 hores desestructurades del moment que arriben a casa amb les claus fins que arriba algun adult". No pot ser perquè "l'espai desert pot donar peu a moltes situacions, no sempre positives". Dit amb unes altres paraules, el que ha d'amoïnar les famílies de veritat no és el fet de donar o no les claus al fill, sinó què farà a casa sol. "Si s'hi ha d'estar necessàriament tres hores sol perquè els pares treballen, cal programar-los les hores". Així, poden dedicar la primera a fer deures i procurar que després arribi algun adult -un avi o un tiet, per exemple- per berenar plegats. El director de la Fundació Bofill demana extremar la precaució amb els adolescents, perquè, recorda, "a partir dels 11 anys, el cervell adolescent no mesura riscos perquè s'està preparant per a un creixement", així que necessita, més que mai, els límits que marquen uns progenitors.
Per acabar, Ismael Palacín recorda que "la qualitat del temps fora de l'escola determina l'èxit escolar de la criatura", per això recomana supervisar el seu temps lliure.
