El debat que hi ha sovint sobre les respostes i actituds inadequades de les criatures se centra, sovint, a trobar qui no fa el que cal. I normalment s'assenyala primer la família, i tot seguit l'escola. Qui ha dimitit? Qui no dóna una resposta clara i lògica a les demandes o capricis infantils? És a dir, qui no frena aquestes criatures?
Posats a atribuir culpes, possiblement tothom en té la seva part i de fet ningú no ha deixat d'exercir, ni que sigui parcialment, el seu rol. Què passa, doncs? Un primer punt, possiblement el més important, és que cal deixar de creure que hi ha un problema puntual o focalitzat en un lloc per poder veure que els canvis socials, profunds i constants, han modificat les regles del joc que hi havia. Per tant, és important que hi hagi una aturada per prendre la primera decisió que garanteixi la resposta educativa que afavoreixi que les criatures creixin amb la qualitat necessària.
Sembla clar quins són els drets dels infants: "dret a rebre una educació que desenvolupi les aptituds, personalitat...", que "permeti preparar-lo per assumir una vida responsable i independent en una societat lliure, amb un esperit de comprensió, pau, tolerància, igualtat entre sexes i amistat entre tots els pobles...", tal com recull la convenció dels drets dels infants. No hi ha cap dubte que col·lectivament està clar, i per això, ara més que mai, calen acords -que haurien de ser més fàcils- per garantir aquests drets i no perdre'ns en un debat estèril sobre qui en té la culpa o on és la causa. Cal treballar plegats per arribar a acords sobre com afavorir la seva autonomia, i planejar amb més claredat els criteris educatius que han d'afavorir el seu desenvolupament i possibilitar l'aprenentatge que els permeti dur una vida responsable i independent. Els continguts acadèmics estan clars, però encara cal treballar sobre el que cal saber fer, en el dia a dia, a dins i fora de l'escola, per ajudar-los en el seu creixement afectiu i personal i perquè desenvolupin les competències necessàries per adaptar-se al món.
