El circuit de l’aigua

La Clàudia és la delegada verda de cinquè A de l’escola FEDAC de Montcada, i aquest matí observa amb atenció el procés de depuració de l’aigua que arriba a l’estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) de Montcada i Reixac: “No sabia que l’aigua usada de la dutxa, de l’aixeta o del vàter arribava a aquesta planta. Pensava que se n’anava directament al mar -comenta-. Ens han explicat que l’aigua que utilitzem cada dia a casa, juntament amb l’aigua de la pluja dels carrers, es condueix cap a aquesta instal·lació per tractar-se abans de retornar-la al medi. L’aigua arriba molt bruta i en surt molt neta!”, afegeix.

Durant la visita a l’estació depuradora, la Clàudia no para d’observar, preguntar, comentar i apuntar: “I què se’n fa de la brutícia que es treu de l’aigua? I què passa amb els materials que es desfan, com el paper de vàter? I si ens cau oli per la pica de la cuina, com el separen?”, insisteix.

Al llarg del matí els dubtes de la Clàudia es van resolent gràcies a les explicacions d’Anna Giraldés, l’educadora ambiental que acompanya el grup en el seu recorregut per la instal·lació: “L’objectiu d’aquesta visita és múltiple. D’una banda, els fem entendre que tot el que embrutem no desapareix per art de màgia sinó que passa per un complex procés abans de tornar al medi. I, de l’altra, els expliquem que tan important és utilitzar poca aigua com embrutar-la tan poc com es pugui”, afegeix.

Aprendre en directe

Organitzada pel Programa d’Educació per a la Sostenibilitat de l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona), la visita a l’EDAR de Montcada i Reixac no deixa indiferent a ningú: “L’aigua residual que generem els 3,2 milions d’habitants que vivim a l’àrea metropolitana es neteja per retornar-la al medi sense perill de contaminació”, explica Ana Romero, cap de la secció de sostenibilitat i educació de l’AMB. “Amb aquest tipus de sortides els escolars comprenen el valor de l’aigua, un bé escàs que hem de preservar i no malgastar. Si en fem un ús adequat (no llencem objectes impropis pel vàter o oli de fregir per l’aigüera), netejar-la serà menys costós, i aquí cadascú hi té part de responsabilitat”, afegeix.

Actualment l’AMB gestiona set estacions depuradores, sis de les quals són obertes al públic escolar, familiar i adult. En tots els casos s’hi poden observar els processos d’extracció dels objectes arrossegats -sabons, olis, terres i sorres, matèria orgànica i nutrients- perquè l’aigua arribi al medi amb totes les garanties. En algunes plantes, com l’EDAR del Prat de Llobregat -de les més grans i modernes d’Europa-, també s’hi pot veure l’estació de regeneració d’aigua, un procés pel qual passa l’aigua ja depurada per utilitzar-la novament en el reg i neteja de carrers, el manteniment del cabal del riu Llobregat i usos industrials.

Aigua: passat i present

La visita a l’EDAR de Montcada inclou la descoberta de la Casa de les Aigües, una antiga central d’extracció i bombament d’aigües captades del cabal subterrani del riu Besòs que s’enviaven a Barcelona després de l’extrema sequera del 1878. El recinte, emmurallat i enjardinat, va ser encarregat a l’arquitecte Antoni Rovira i Trias i suposa una peça clau del patrimoni industrial català.

“És una joia de les poques que hi ha a Catalunya. S’hi conserva una màquina de vapor doble, la sala de pous, els mosaics i trencadissos modernistes, etc. Parlem de l’aigua que s’extreia del subsòl i que es bombava cap a Barcelona”, explica Montse Piñeiro, coordinadora d’activitats pedagògiques d’Aura Didàctica i Difusió Cultural. “El treball conjunt amb la depuradora fa prendre consciència de la importància del riu Besòs i posa en consonància els dos equipaments”, conclou.