FORA DE CLASSE

Els canvis de grup

Els professors sabem quan un grup/classe no funciona. Quan diem això ens referim a l’ambient de treball, al fet que els resultats acadèmics no són els desitjables o que determinats elements malauradament distorsionen les possibilitats d’aprenentatge de la resta. Quan el problema és molt evident, intentem fer i desfer durant el curs per si podem redreçar la situació, però és quan s’han acabat les classes que els tutors i els coordinadors ens podem reunir i decidir amb calma els canvis a partir de l’experiència d’haver passat moltes hores amb ells.

L’equilibri és delicadíssim. El que pots guanyar per un costat ho pots perdre per l’altre, i també s’intenta, òbviament, que no paguin justos per pecadors, que per arreglar un grup no n’espatllem un altre. Prenem aquestes decisions al marge de les demandes dels pares. Tot i que les tenim en compte, és impossible acontentar totes les famílies. Entenc molt bé les seves inquietuds perquè com a pare també m’hi he trobat i qualsevol canvi és interpretat en negatiu. La clau és com gestionar en positiu les amistats o les enemistats dels alumnes. El que ens toca dividir són, habitualment, grups d’amistats que, per diverses raons, no aprofiten el temps i corren el risc de penjar els estudis. Els amics sempre volen estar junts i no entenen que potser amb l’hora del pati ja n’hi ha prou, que el món no s’acaba per passar els matins en aules diferents.

Això també els passa als repetidors. Al principi tenen tendència a buscar els seus antics companys, i sempre cal un període d’adaptació amb alumnes que són un any més joves. Esclar que no és ben bé el mateix separar amistats a secundària que fer-ho a preescolar. Els meus fills també han passat per aquesta situació, i si bé no els ha afectat directament, sí que quan parlem de nens o nenes de P4 que tenen uns companys de joc amb qui es relacionen molt bé, al meu entendre, no convé canviar-los de grup. De la mateixa manera que es potencia que tinguin una mestra de referència amb qui comparteixen moltes hores.

Aquest problema dels grups, en alguns instituts s’allarga fins al primer cicle de l’ESO, tot i que potser correm el risc que no madurin prou ni quan toca, i més quan el sistema educatiu fa que els docents arribin i marxin dels centres cada curs.