Ara venen festes d’amor, alegria i vincles. Estar amb els nostres i celebrar el Nadal, l’any nou, l’hivern, el solstici,... La relació amb els altres es fonamental perquè som éssers socials. Els humans ens necessitem mútuament per créixer, estar sans i evolucionar. Tanmateix, els anys d’experiència i observació m’han ensenyat que hi ha un pre-requisit indispensable per gaudir de la companyia dels altres: estar bé amb nosaltres mateixos i tenir un diàleg intern positiu i edificant. Allò que ens fem dins nostre, quan estem en intimitat, la manera com ens tractem, es projecta nítidament amb el tipus d’interacció que tenim amb els demés. Quan tenim els nostres conflictes interns resolts, els nostres cercles tancats i l’equilibri mental instaurat, aleshores estem preparats per relacionar-nos amb els altres. Partim de la receptivitat, la serenitat i la plenitud i això repercuteix directament en la manera com ens aproximem als altres éssers.
Per això no hi ha res millor en aquest Nadal que guarir-nos les ferides, resoldre els nostres problemes, fer les paus amb nosaltres mateixos, proporcionar-nos allò que necessitem, estimar-nos amb deliri, respectar-nos, aprendre a conviure amb les nostres debilitats, acceptar-nos tal com som, potenciar les nostres fortaleses, reconèixer el nostre valor, tenir un diàleg intern engrescador i amorós. Ara toca posar fi al patiment auto infligit per acabar amb els conflictes externs. Es hora de donar-nos una treva i abandonar l’agressió, el judici i la violència que acostumem a albergar dins nostre. Són dies de pau i joia, així que implementem-les dins nostre en primer lloc. Assabentem-nos del que ens fa sentir vius i proporcionem-nos aquest regal. Quan estem realment en pau amb nosaltres mateixos no volem res més que fer-la extensiva als demés i compartir aquest privilegi. Per aquest motiu, es important fer tot el que està a les nostres mans per desplegar el màxim benestar al nostre interior, de manera que el puguem contagiar i que la nostra sola presència es comuniqui amb als altres.
Es tan fàcil com això, us ho asseguro, ho tinc comprovat. Les persones que assisteixen a un dinar satisfetes d’elles mateixes, en pau i amor propi incondicional, flueixen amb els altres, gaudeixen del moment i s’entreguen a la fruïció de la situació. En canvi, les que no es donen a sí mateixes el que realment volen, els que es priven del plaer, els que s’exigeixen l’impossible, els que s’apliquen dures autocrítiques, els que no estan en contacte amb la seva veu interior, odien també passar estona amb els altres, els troben defectes, volen ser a un altre lloc, no troben en els familiars allò que tant necessiten. Perquè només nosaltres ens podem donar allò que més necessitem: autèntic recolzament, confiança absoluta, presència plena, amor pur i satisfacció interna. Si estem servits del que més anhelem, ja no percebem els altres com una font seca que no ens dona el que esperem, trobem dins nostre el veritable tresor i els altres passen a ser algú amb qui celebrar-ho, gaudir-ho i compartir-ho.
Perquè regni la pau al món, comencem posant pau a casa nostra. Perquè la pau habiti la nostra llar, instaurem-la al nostre interior. Aquest és un gran propòsit, encarnar-la pau i fer-nos exemples vius d’aquest valor. La pau es com un múscul, quant més la treballem més fàcil ens serà d’exercir-la en altres àmbits. Assaborim la pau d’estar a gust amb nosaltres mateixos. Sucumbim al goig de tractar-nos com ens mereixem. Som persones increïbles, honorem la nostra essència. Omplim de bellesa i fortalesa les formes que adoptem amb nosaltres mateixos. Nodrim-nos de prosperitat i tot allò que surti de nosaltres serà una gran onada d’amor altament contagiós.
