Una família nombrosa

Marina Sancho

La passió, l'única certesa a la que em puc aferrar

13381093_1616648285320540_188849525_n Zoom

13381093_1616648285320540_188849525_n

En tots els debats existeixen posicions a favor i posicions en contra. Qualsevol opinió pot ser contraposada, argumentada i rebatuda. Tots els punts de vista tenen el seu contrari. En totes les monedes hi ha la cara i la creu. El dret i el revés. Per això, sovint és un embolic posicionar-se i costa prendre partit a favor o en contra d'un aspecte. Tant pel que fa a temes de política, maternitat, alimentació, salut, educació, finances, medi ambient, ...sempre hi ha algú que llença una idea i un altre que en troba l'antagonista. Sense anar més lluny, aquest matí llegia un article que defensava la importància d'exigir als nostres fills que es dirigeixin a nosaltres pel nostre nom en comptes de dir-nos "papa" o "mama" ja que és una manera d'infantilitzar-los i tot un plegat de raons més. Això ho llegia després d'escoltar una amiga defensar la necessitat que ens diguin "papa" o "mama" per tal de potenciar la familiaritat i l'afecte. Els meus fills són un cas curiós, quan estem sols amb ells a casa ens diuen"papa" i "mama"i quan estem acompanyats de qualsevol altra persona ens diuen pel nostre nom propi. Vista la situació, ja no m'hi capficaré més. Hi ha arguments en totes dues direccions. De manera que faci el que faci, ho estaré fent bé als ulls d'uns i malament als ulls dels altres. Succeeix exactament el mateix pel que fa a la manera de posar-los a dormir, de tractar-los, d'alimentar-los, de parlar-los i d'educar-los. Sigui quina sigui la nostraconducta sempre pot ser un error en el discerniment d'una altre persona.

Totes les idees posen ser revocades per altres idees. No hi ha cap manera de defensar una opinió sense que sorgeixi una veu discordant. Només existeix una manera de viure exempt de tot aquesta dualitat: la passió. Quan fas les coses per passió ningú et pot contradir, perquè fas el que et surt del cor i això és irrefutable. L'art és art i ningú pot dir res. Quan un pintor penja el seu quadre en una galeria d'art no existeix un públic que vagi a exigir-li que deixi de fer el traç de dreta a esquerra i el faci d'esquerra a dreta. Ningú li demana explicacions sobre perquè una línia és vertical en comptes de ser horitzontal. Les persones acceptem les obres d'art tal com són perquè entenem que són exemptes d'explicacions. Les valorem pel simple fet d'existir, per la seva bellesa, la seva càrrega emocional i la seva riquesa inherent. Per tot això, l'única manera de viure de forma segura, instal·lats en la certesa, lliures de tota imparcialitat és ser artistes i fer de la nostra existència una obra d'art que ningú pugui qüestionar. Fer les coses per passió és la manera de desprendre'ns de la dualitat, de les oposicions binaries i de les dicotomies. Perquè la passió és com és i no té contraris. La passió s'expressa tal com és i resulta irrefutable. Ningú pot qüestionar perquè un pintor va passar tantes hores de la seva joventut entregat a la seva passió enlloc d'estar adquirint altres coneixements més elevats. La passió és inqüestionable. Per això, quan fem les coses per passió sabem del cert que estem seguint el nostre trajecte i que no hi ha cap altra possibilitat per ser defensada. La passió no deixa altra opció.

Jo puc dubtar de moltes coses a la meva vida, de per què vaig estudiar aquesta carrera i no una altra, de per què llegeixo aquest llibre i no un altre, de perquè escric en un idioma i no en un altre. Però hi ha una sèrie d'aspectes en la meva existència que no em qüestionaré mai, i són aquells que en realitat jo no he decidit fer sinó que simplement m'he deixat endur per la passió. La passió em salva de la incertesa, de l'alienació i evita que em pugui perdre en un mar de possibilitats. Perquè quan existeix la passió no hi ha més opció, totes les possibles opcions es difuminen en front la intensitat de la veritable passió. Per aquest motiu, jo ja no em preguntaré mai més a la vida perquè faig les coses com les faig, restaré serena i segura que el meu tarannà em guia en la direcció que he d'anar. Perquè quan faig les coses per amor, tinc la certesa que són com han de ser i ja no em cal entrar en debats per defensar la seva viabilitat. Només l'amor i la passió ens obren les portes de la confiança i la seguretat personal. Puc estar tranquil·la que tot és el millor que pot ser, quan escullo simplement fer-ho per amor.