Pertanyo a un món que representa la meva naturalesa. Tot el que veig, palpo i sento prové del centre que m’origina. No és un món estrany. És un món conegut, familiar que forma part del que jo sóc. El món on visc és casa meva, cada racó, paret i espai em proporciona seguretat, caliu i bellesa. És el món que m’ha gestat, que m’ha donat forma, és el món he nascut, crescut i viscut. És el món que em sosté, m’alimenta, em nodreix, m’acarona, em parla i m’escolta. És el món que està constituït d’exactament les mateixes substàncies que jo. És el món que està programat segons les mateixes lleis, que obeeix els mateixos principis, que funciona segons els mateixos patrons i que dansa immers en els mateixos ritmes que jo. El món on visc em pertany perquè és una part de mi o perquè jo en sóc una part d’ell, tan se val. L’únic que sé és que és un món còmplice dels meus desitjos, que m’abraça i que rep tota la energia que jo l'hi dedico. És un món que es modela amb el meu comportament, que respon fidelment a la meva conducta. És un món fet amb les mateixes fibres que teixeixen el meu cor, inseparable del que jo sóc. Per aquest motiu, decideixo gestionar la realitat com la terra que em proporciona totes les experiències, és a dir, com el material més preuat, sagrat i delicat que puc tenir a les meves mans. Tot és realitat i tot és part de mi, per això ho tracto tot amb un amor, un afecte i una cura tanintensos comjo desitjo experimentar. Fer totes les coses des de l’entrega, la confiança i la il·lusió ens permet gaudir de la pròpia passió que nosaltresmateixosoriginem. Perquè fer les coses des d'aquesta actitudens atrapa en una espiral de felicitat, èxit i plenitudde la que no ens podem desvincular. En definitiva, som presos de les nostres pròpies emocions. Esculpir un estat emocional equilibrat, lliure i satisfactori comporta gaudir d’una qualitat de vida proporcional a la nostra certesa i compromís. Res és arbitrari ni aliè a allò que som, tot pertany a la mateixa matèria que funda les nostres entranyes. Em sento tan propera al cel sobre meu, a les fulles dels arbres i a l’aigua del riu com a la sang que corre per les meves venes. Veig per tot arreu el material que forma el meu cervell, els meus ulls, els meus braços i el meu ser. Estic tan familiaritzada amb el món que m’envolta com amb el món que em conforma. Per tot això, escolto amb la mateixa atenció el cor que batega dins meu com el vent que bufa sobre les meves espatlles. Tracto amb la mateixa devoció el territori que m’embolica, la meva pell, com el territori que trepitjo. Respecto amb la mateixa diligència les directrius del meu sistema digestiu com les lleis implícites en el medi on visc. Estimo amb la mateixa afeccióel cos mitjançant el qual m’expresso com el món que repla meva actuació. Perquè l’un sense l’altre no tindrien sentit. Perquè l’un sense l’altre no serien res.
2 min
