Una família nombrosa

Marina Sancho

La creativitat, una finestra a la llibertat

L'altre dia va sorgir en una conversa el tema del bon nivell de vida que ofereixen algunes presons: piscines climatitzades, tallers de risoteràpia, cuina macrobiòtica i un llarg llistat de comoditats. Aleshores se'm va acudir comparar la vida dels presos amb la d'algunes persones que viuen fora de la presó i em va semblar que no tenia sentit que alguns presos visquin millor que moltes persones honrades, treballadores que s'esforcen per guanyar un sou per alimentar tota la seva família. Vaig pensar que hi ha d'haver algun valor afegit al fet de viure fora de la presó. No pot ser que simplement les condicions materials que ens envolten descriguinel nostre estat, el valor que donem a les nostres vides. I, si, i tant que hi és, aquest valor afegit que gaudim els que no estem a la presó, és la llibertat. Però, la llibertat? Com m'havia pogut passar tan desapercebuda? Doncs perquè és un valor que no fem ressorgir massa, ni l'utilitzem ni l'emprem adequadament.

És a dir, el gran valor de la nostra existència radica en la nostra llibertat. En la possibilitat de fer tot allò que vulguem. Tant mateix, sigueu-me sincers, qui de nosaltres utilitza aquest valor fins a la seva última conseqüència i exercita el múscul de la llibertat modelant-se a sí mateix segons la seva autèntica identitat? Sembla que a vegades amaguem el nas sota la rutina, com ho fem sota els llençols quan tenim som, i evitem emprar el veritable potencial que caracteritza la nostra vida.

Aleshores, vaig pensar: si la llibertat és el gran valor de la meva existència, el gran premi que constitueix el fet de ser una persona adulta, com el puc exercir? Ja que el tinc, que serveixi per alguna cosa més que per anar de casa a la feina i de la feina a rentar els plats, comprar i descansar per l'endemà! I va ser així com vaig asseurem ainvestigarquines vies disposo per exercir el meu gran poder, la llibertat. Vaig estudiar vides de grans personatges i de persones que m'envolten, intentant distingir les que em sembla que utilitzen la seva llibertat i les que no en fan ús. Ivaig adonar-me que hi ha un gran tret diferenciador entre les persones veritablement lliures i aquelles que no ho són gens encara que no visquin a la presó. I sabeu quin és? La capacitat creadora. Crec que la llibertat s'exerceix mitjançant la creativitat. Són lliures aquelles persones valentes, capaces d'expressar l'ampli contingut de les seves ànimes de mil formes diferents, que no restringeixen el seu infinit potencialaallòque les paraules poden descriure sinó que utilitzen diversos llenguatges per traduir el seu món interior i oferir-lo a l'exterior. Les persones lliures són aquelles que donen a l'univers el fruit de la seva existència. Per aquest motiu no hi ha manera més directa d'exercir la llibertat que la creativitat, aquella capacitat de ser qui realment som d'una manera totalment impensable, nova fins aleshores. La llibertat és generar una nova manera de ser i d'estar al món, la nostra, l'art de crear la realitat d'acord amb el que autènticament som.

Atrevir-nos a posar el nostre granet de sorra en l'estat de les coses i col·laborar amb la nostra única i irrepetible aportació és posar la nostra llibertat en ús i donar-li el sentit que té. La llibertat és el recurs que tenim per dissenyar la nostra pròpia existència, el qual convé no deixar en mans de la peresa, la falta d'inventiva o la desconfiança en el nostre potencial, ja que és el mitjà per arribar a ser allò que anhelem ser, per a complir els nostres somnis i realitzar el nostres objectius.

La llibertat dóna sentit a la nostra existència, cal acostumar-nos a convertir-la en la nostra consigna per tal d'explotar les múltiples possibilitats que aquesta vida ens ofereix i encara ens queden per descobrir.

Hi ha una frase d'una actriu que ara no recordo qui és que em va inspirar molt, deia:

La manera com una vesteix, és art

La manera com una s'alimenta, és art,

la manera com una camina, és art,

La manera com una estima, és art,

La manera com una s'expressa, és art

La manera com quan pensa, és art.

Tot quant fem a la nostra vida és art, essent la nostra existència la nostra particular obra d'art.