Una família nombrosa

Marina Sancho

Una capsa de colors

3826_set48color Zoom

3826_set48color

Ahir vam estar de celebració entre molta gent. Vaig participar en múltiples converses. Vaig establir diversos contactes visuals. Vaig tocar la pell de vàries persones. I això em va omplir. Em va omplir de la mateixa manera que quan era petita i em complaia admirant les meves caixes plenes de colors. Recordo que seia amb l'estoig metàl·lic a la meva falda i repassava la gradació de colors un per un. Em delia tenir entre les mans una varietat tan abundant, ja que cada llapis em transferia a una possible realitat. Pensava, aquest és el verd de la selva espessa.O aquest és el vermell de la cirera del tortell de Reis a casa l'oncle Sergi cada cinc de gener. O aquest és el porpra dels pensaments del meu avi al jardí de Mont-ral. Cada color una possibilitat. Cada to un matís diferent segons el que percebre la vida.

Ahir quan em trobava entre tantes persones, totes conegudes, gaudia perquè em portaven cadascuna a la seva manera d'entendre el món. I no les jutjava. Igual com, quan de nena, no jutjava els colors. No pensava si aquest és millor que l'altre. Si un ha de prevaldre sobre el del costat. Perquè tots m'oferien la seva riquesa. No hi ha colors millors ni pitjors. Tots són indispensables per dibuixar el complex tapís de la realitat. Tots aporten un tret particular d'aquest món tan meravellós on tots vivim. Ahir em passava el mateix. veia cada persona com un ser indispensable que contribueix amb el seu gra de sorra en la composició final d'aquest univers. No hi ha persones vàlides i persones menys vàlides: hi ha persones que aporten uns trets i n'hi ha que n'aporten una altres al resultat magnificent del nostre univers. Cada persona val igual, cada persona és el color precís que el present necessita per mostrar el seu resultat. Cada persona em semblava un mirall on percebre'm d'una manera diferent. Què màgic veure'm sota els ulls de tanta gent! Què màgic sentir-me acaronada per cada tonalitat!

Ahir la meva capsa de colors es va fer viva. Els colors es movien i servien per dibuixar les seves pròpies vides. Ahir els colors em parlaven i em deien paraules que m'ajudaven a conèixer millor la seva tonalitat. Ahir em vaig sentir alegre entre un torrent de maneres de fer. Vaig tornar a casa com si m'hagués passat la tarda admirant la meva caixa de colors, doncs apreciava cada persona per la seva particular manera de ser. Sense esperar que fos de cap altra manera. Sense desitjar que adoptés cap tonalitat diferent de la que tenia. Acceptant el color exacte de la seva personalitat. Observant el conjunt de matisos que feien totes elles. Percebent la riquesa de sensacions que cadascuna m'aportava.

És molt divertit experimentar la vida des de la certesa que cada persona és el resultat d'un procés molt llarg i que aquell personatge que ara tenim davant és la millor versió que cada potencial ha desenvolupat. Perquè tots, sempre, hem fet el millor que em sabut. Tots hem pres la decisió que hem cregut més encertada a cada moment. Per això tots som el fruit més excel·lent de la nostra vivència. Tots som el millor producte que hem sabut elaborar. Cada persona és el nèctar més exquisit que el seu treball ha originat. Cada persona és una obra d'art que és digne d'admirar i per això m'ho passo tan bé veient el resum dels anys, actituds, pensaments, carícies i decisions en la forma que adopta cada cos.

Gràcies, persones que m'envolteu per ser-hi i regalar-me la vostra riquesa amb cada encontre!