Una família nombrosa

Marina Sancho

La capacitat de resplendir

Sigui quina sigui la constitució del nostre cos, quant més treballem la nostra flexibilitat, per exemple, més flexibles esdevenim. Quant més operem amb el nostre cervell, més capaç és fa. Quantes més flexions fem, més se'ns desenvolupa el múscul. De la mateixa manera, quant més engrandim la nostra capacitat de percebre, més riquesa ens aporten els nostres sentits. Quant més obrim la nostra ment, més gran ens sembla la dimensió per la qual ens desplacem. Igualment, quanta més passió injectem a la nostra vida, més amor ens torna. I qui és la persona que tenim més a l'abast? Nosaltres mateixos! De manera que quant més enamorats estem de nosaltres mateixos, més estima som capaços de donar.

N'estic segura perquè ho he experimentat en la meva pròpia pell. Hi ha un principi infal·lible que fa que tot quant em proporciono a mi mateixa creï les bases del que sóc capaç de donar. És sentir-nos còmodes amb nosaltres mateixos el que fa que resultem còmodes i agradables a altres persones. Les relacions amb els demés tan sols recreen la relació que tenim amb nosaltres mateixos. Els meus amics em proporcionen felicitat en la mateixa mesura que jo tinc l'habilitat de proporcionar-me-la a mi mateixa. És per això que admiro aquestes dones amb l'amor propi prou sòlid com per reivindicar el seu poder i atrevir-se a executar-lo. Allò que fa una dóna sentir-se realitzada i estar en plenitud no és tenir fills o no tenir-ne, tenir un bon ofici o no, pertànyer aun bon grup social o no, sinó la passió que és capaç de brindar-se a sí mateixa. La cura amb que es tracta, la felicitat que li provoca viure dins la seva pell, la manera com realitza totes les coses, els ritmes que es marca, el respecte que es té, la confiança que brolla del seu interior i el potencial que reconeix tenir.

El món és perfecte quan cadascú fa per sí mateix allò que desitja, en comptes d'esperar que l'amor i la consideració li caigui del cel. La vida canvia de color quan ens donem les oportunitats que ens mereixem. La existència és un somni fet realitat quan obrim els ulls al fet que ho tenim tot per viure feliços i que ser-ho o no només depen de la manera com ens tractem. Sé que jo marco els ritmes de les coses que succeeixen a la meva vida. Sé que jo estableixo els patrons de les meves relacions. Admeto que dins meu hi ha el resum de tot el que persegueixo a la meva vida. Entenc que sóc la font d'on brolla tota l'aigua que apaga la meva set. Reconec que tinc tots els recursos per construir la realitat que vull experimentar. És per això que decideixo, d'una vegada per totes, brindar-me tota la llum per veure amb claredat la bellesa del món i no tenir més la por a la foscor. Si encenem la nostra pròpia flama, res ens pot mancar, serem suficients per aprovisionar-nos de tot allò quant desitgem. Deixa de caminar a les palpentes i obre el teu propi llumí, veuràs com les coses prenen una altra forma i que, en realitat són totes la teu servei!