Criatures 21/05/2021

Tot allò que diem en silenci

Un altíssim percentatge de la nostra comunicació és no verbal

3 min
Són les vivències les que eduquen els nens i nenes no pas la informació verbal que els aboquem

La nostra presència és comunicació. Allò que som parla als altres i els dona una informació. Estem enviant missatges contínuament: la nostra postura, la nostra mirada, el ritme de la nostra respiració, els nostres gestos, etc. De fet, l’investigador Albert Mehrabian va descompondre en percentatges l’impacte dels missatges: 7% és verbal, 38% vocal (to, matisos i altres característiques) i un 55% senyals i gestos. Es a dir, un 93% de la nostra comunicació és no verbal. El nostre organisme parla per nosaltres. Allò que som comunica molt més que allò que diem. Per aquest motiu, estic convençuda que si volem donar un missatge concret és molt més efectiu viure’l, encarnar-lo, experimentar-lo físicament, que no pas expressar-lo, aïlladament, de forma oral. 

Us poso un exemple: molts pares i mares volen ser els millors pares del món, volen transmetre pau i felicitat als seus fills. I ho volen fer de moltes maneres, fan cursets i segueixen metodologies per comunicar amor i alegria a la seva descendència. ¿I sabeu com aprenen els infants a ser feliços i confiats? Veient als seus pares experimentar la felicitat i la confiança. Són les vivències les que eduquen els nens i nenes no pas la informació verbal que els aboquem. Ells llegeixen comportaments, actituds, sentiments, emocions que els aporten una informació molt més transcendental que les paraules que els adrecem.

Allò que som és el missatge. El nostre cos ho diu tot per nosaltres. Hi ha persones que ens fan sentir serenitat, benestar i relaxació. La seva presència ens comunica un estat d’ànim, una intenció, que el nostre organisme desxifra i sent. Cada persona és un llibre obert amb tot d’informació disponible sobre la seva experiència i la seva història. Cada cos representa un relat que podem llegir mitjançant les seves formes i els seus moviments. Els seus ulls ens parlen, la pell ofereix detalls de les vivències, el ritme cardíac expressa una actitud vital. Potser ens havíem pensat que som el canal i allò que diem o escrivim és el missatge. Tanmateix, tots nosaltres som coneixement que viatja per allà on transitem.

El missatge que enviem no és racional ni intel·lectual. Els arbres no tenen sistema nerviós, però bé que parlen i s’expressen entre ells i amb nosaltres. Un gat o un gos no pensa racionalment però es comunica clarament. La vida és llenguatge. Els seus colors, textures, formes, composicions, temperatura, tonalitats, ens diuen moltíssimes coses. Es una saviesa incorporada en cada àtom, en cada cèl·lula, que és inherent a la vida. El coneixement i la informació estan a tot arreu. Tot allò que existeix transmet un missatge. 

Som missatges amb cames, això és el que constato. Ser fidels a la nostra pròpia essència fa que el missatge sigui coherent amb qui som. Experimentar allò que volem transmetre és el que fa que el contingut arribi de ple. Exercitar els nostres valors és el que els fa poderosos. Viure d’acord amb allò que som fa que el nostre missatge sigui directe i impacti en els altres. Es tracta que la vida que som s’expressi clarament mitjançant el nostre organisme. Que allò que diem en el llenguatge de l’existència sigui un cant a la bellesa i la felicitat. Enfoquem la nostra atenció a generar una comunicació que evoqui el sublim, que celebri i enalteixi el que som mentre crea una experiència perfecta d’amor i plenitud. 

Vivim de tal manera que la nostra presència sigui una celebració de la existència, que convidi a estar en pau amb l’essència de la vida, que encomani entusiasme, optimisme i vitalitat. La nostra puresa ens permet ser transparents al miracle de la vida. 

stats