Tendim a enfocar-nos en els defectes de les coses que tenim, queixar-nos i criticar. Es una actitud útil que ens ajuda a ser conscients de quin tipus d’accions son necessàries per tal de reconduir les coses cap a una situació més positiva i pròspera. Tanmateix, la queixa per la queixa i l’obsessió per allò incorrecte sense cap altra actitud positiva vinculada es infèrtil i no millora l’estat de les coses.
Últimament sento un “boom” de crítiques a la societat en la que vivim: es injusta, racista, masclista, consumista, inconscient, alienada, desconnectada, devastadora, .... i pot ser que sigui veritat però algú es capaç de mirar retrospectivament i adonar-se de com i quant hem millorat? Algú es capaç de veure tots els avantatges que te? Algú s’encarrega d’observar i descriure l’evolució i el benestar que existeix? Algú parla de les possibilitats de canvi que tenim a les nostres mans? Algú quantifica la llibertat de la qual gaudim? Algú enumera els plaers presents en el nostre dia a dia?
Hi ha infinites cares fantàstiques de la societat de la que formem part: col·laborem els uns amb els altres, hi ha coneixement gratuït per tot arreu, a ningú li falta menjar, tenim llibertat d’elegir el nostre comportament, trobem persones amb qui parlar i compartir a tots els llocs on anem, rebem amabilitat i somriures gratis de gent desconeguda, trobem art i podem crear-ne de forma il·limitada, tenim hàbits d’higiene meravellosos, cases de somni (hi ha sostre, lavabo i cuina!!!), podem aportar el nostre granet de sorra per transformar-la a partir de les nostres accions, hi ha múltiples ocasions per divertir-nos i sucumbir al plaer, podem associar-nos amb persones semblants amb nosaltres i ser més eficaços, podem aprendre tant com vulguem, els nens poden jugar tranquil·lament a places i parcs, tenim accés a la natura, i, sobretot, podem convertir-nos en qui volem.
M’apassiona aquesta societat i estic orgullosa de formar-ne part. Estic agraïda dels infinits avantatges que te viure-hi Surto al carrer i m’emociono quan veig el que hem estat capaços de construir entre tots: carrers amb clavegueram, senyals de tràfic, voreres, bellesa per tot arreu. I això ho hem edificat en conjunt per tenir una vida més fàcil, agradable i pròspera.
No tot es dolent en la societat on vivim. Més diria, la majoria es positiu perquè allò que no ens agrada, es incongruent o perniciós pel nostre benestar o pel medi ambient es un repte per continuar treballant i originant la societat on volem viure. Si que hi ha injustícies, innombrables, però aquestes haurien de ser un al·licient per ser més justos, per exercir la justícia amb més vehemència, per deixar clar quin es l’estil de vida que volem viure.
Queixar-nos es improductiu, actuar, comunicar i edificar es molt més útil i ens fa més feliços. Agrair i reconèixer el que tenim també es un bon punt de partida.
