Després de molt reflexionar i analitzar amb afany la realitat, he arribat a una conclusió contundent: el món simplement pot dividir-se entre les persones que s'estimen i les que no s'estimen, a a elles mateixes i a allò que fan. No es divideix entre persones riques o pobres, felices o infelices, d'èxit o fracassades. L'èxit o el fracàs només depen de l'amor que bolquem a allò que fem. L'amor invertit en un mateix, converteix el fracàs en un èxit. I a la inversa, el menyspreu cap a nosaltres mateixos transforma totes les nostres conquestes en un fracàs. Determinar respectar totes les nostres accions, trets i pensaments és una decisió complexa que comporta tenir el valor de portar aquest compromís fins a la última conseqüència. Deixar de pensar que som rucs perquè ens rellisqui un got de suc de les mans. Evitar pensar que la nostra opinió no serveix per a res perquè els altres s'expressen millor.No deixar córrer cada idea brillant que ens sorgeix, delegant-la a l'oblit per prioritzar sempre el més urgent. El nostre amor propi és com un jardí carregat de les llavors més prolíferes. Cada vegada que som congruents amb nosaltres mateixos i ens mostrem tal com som, el reguem. Cada vegada que ens enlluernem amb els trets dels demés, avergonyint-nos o silenciant les nostres qualitats, posem un tap en la regadora que proveeix d'aigua el nostre jardí. És cada mostra d'estima per allò que som, sense haver-nos de demostrar res, allò que rega la nostra plantació de potencial. Les habilitats, les eines i els recursos no sorgeixen del no-res, sinó que són fruit de la inversió del nostre temps, energia i atenció a allò que som capaços de fer. Si sempre mirem enfora, esperant que les coses succeeixin per si soles, la fe en la nostra capacitat de donar lloc a allò que desitgem es debilita. Tanmateix, quan tornem la mirada al poder que neix dins nostre i que no para de brollar, a no ser que el vulguem aturar, ens fem conscients que tots els botons per gestionar la realitat són part del nostre cos, no pas de cap comandament a distància que ens pugui controlar. Per aquest motiu, avui t'animo a voler veure tot allò que tu saps fer. Tens molt per expressar, aportar i ser admirat, comença avui mateix a reconèixer el teu valor intrínsec i cada cop et serà més fàcil confiar en les teves pròpies facultats. Decreta avui el dia en que deixaràs de criticar-te, de jutjar-te i de castigar-te per esdevenir el teu còmplice, el propi admirador de la teva obra i l'ajuda que necessites per acabar de triomfar. Perquè si la unió fa la força, no hi ha res pitjor que està dividit en un mateix. És tracta de vincular tota la teva personalitat a un sol propòsit: el d'estimar sense condicions tot allò que neix de tu.
2 min
