Oda a la rutina

Cada dilluns tinc ressaca. Avui és dimarts i en tinc encara més, tres dies de festa m'han deixat feta pols. No séper què molts caps de setmana em trobo malament. O em surt el refredat. O tinc maldecap. O pateixo mal d'esquena. Els divendres m'imagino uns dies de festa resplendents, al màxim de vitalitat, a tope d'intensitat. Arriben els dissabtes i sembla que l'energia es vagi esvaint lentament. Fins arribar els diumenges, quan ja no sóc persona i ni tinc ànims de decidir què vull fer. Tot té una explicació i jo, en aquest cas m'he fet la meva. Penso que hi ha dos motius que fulminen les meves reserves de vitalitat: 1) Trencar les rutines.Per un costat estic convençuda que els horaris que segueixo entre setmana s'adapten totalment als meus bioritmes: despertar-me aviat, esmorzar d'hora, dinar abans de les 2, treballar després de dinar, sopar puntual i anar a dormir abans de les 10. La flexibilitat dels caps de setmana em desgasta brutalment doncs em segueixo llevant a la mateixa hora per seguir amb la meva disciplina del matí. Tanmateix, esmorzo molt més tard, no tinc hora per dinar, s'allarguen les estones després dels àpats, en seguida em trobo a mitja tarda, sopem molt tard i anem a dormir fora d'hora. Resultat? Em llevo amb maldecap, son, mal d'esquena, etc. 2) Baixar revolucions.Per l'altre costat, al llarg de la meva experiència en situacions de dificultat variable, he pogut constatar que quant més alt és el repte que ens proposem, més energia disposem. I quant més relaxats estem, menys energia disposem. La energia del nostre organisme no és quelcom que es pugui guardar per un altre moment, emmagatzemar o distribuir al nostre gust. L'energia es fa present quan l'utilitzem i desapareix quan no en fem ús. Per això, quants menys propòsits tenim, menys rendim i quantes més motivacions tenim, més podem donar de nosaltres mateixos. Com a conseqüència, l'èxit no depen de la mesura del repte sinódel nostre grau d'implicació en aquest. Per la qual cosa, com que em prenc els caps de setmana com una parada en la intensitat amb que visc, la meva producció d'energia també s'atura i per això em trobo més cansada. Per tant, no es tracta de permetre que els dies de festa esdevinguin un desequilibri en la nostra vida, amb les conseqüències que això comporta. Sinó de repartir els moments de serenor, conciliació familiar, treball, celebració, relaxació i passió de forma equànime durant tota la setmana. De tal manera que evitem centrar tot l'estrès de dilluns a divendres per obligar-nos a parar de cop divendres a diumenge. La finalitat de la rutina és trobar el nostre camí. Rutina no és sinònim d'avorriment o monotonia, sinó de via directa a la meta on volem arribar. Per això rutina ve de la paraula "ruta". Si la rutina que exercim els dies entre setmana és bona per a nosaltres, també ho és dissabte i diumenge sense excepció. Perquè un cop has trobat el teu camí, no tens perquè desviar-te'n uns dies en concret pel sol fet que sigui festa, doncs això comportaria allunyar-te dels teus objectius només perquè així està establert. Decideixo, així, dotar de més plaer els dies entre setmana i sumar més diligència els dies de festa.