El poble on vivim respon a totes les nostres necessitats: podem fer tot el que volem de la manera més senzilla. Per caminar, per exemple, no ens hem d'aturar a cap semàfor. Si ens aturem és per fer-la petar amb la gent que ens trobem pel carrer. No hi ha embussos de cotxes, ni fum de xemeneies, tampoc hi ha reclams publicitaris que ens incitin a comprar. És un poble que sembla fet a la nostra mida, ens passegem d'una banda a l'altra amb facilitat, sortim per camins a collir flors, herbes, observar les muntanyes que ens envolten o escoltar els ocells. És un poble petit, tanmateix, impossible sentir-nos sols. Les persones que habiten aquest poble són amables, agradables i és un plaer trobar-les. A Bràfim puc comptaramb cada persona que passa pel carrer, no són estranys, són amics, gent de prop que de trobar-nos dia a dia ens hem fet com de la família. Quan surto de casa no tanco la porta amb clau. Si un nen cau a mig camí de casa amb la bici, la veïna del carrer Major surt a posar-li una tireta. Si anem cap a l'escola amb cotxe perquè fem tard, recollim els nens queens anem trobant i els duem amb nosaltres. Puc estar satisfeta d'haver trobat, per fi, el lloc on m'agrada viure. És un lloc que m'ofereix exactament tot el que desitjo: tranquil·litat, bellesa, natura, plaer, bon clima, seguretat, silenci, persones amb qui compartir, un petit comerç on comprar, un metge de família amb qui confiar, una escola familiar, ... No sé m'acut què més puc demanar.Estic servida de tot el que em fa feliç. M'agrada poder sortir cada dia a passejar entre els arbres escoltant el concert dels abellerols. M'agrada poder seure a escriure cada matí envoltada del silenci que m'inspira. M'agrada poder perdre la mirada en el paisatge meravellós que m'envolta. M'agrada poder trobar les plantes medicinals que necessito per fer infusions, sabons o estofats a pocs metres de casa. M'agrada no haver de patir pels desconeguts que es poden trobar els meus fills si surten sols a comprar pa. M'agrada poder tractar com amicsles persones que em trobo. M'agrada poder respirar l'aire net cada matinada quan surto a fer ioga al meu jardí. És l'estiu i no conec cap lloc millor on passar la meva vida. M'agrada sortir i conèixer llocs nous. Però ja no tinc aquella ànsia d'escapar-me d'un lloc que m'oprimeix. No tinc aquella imperiosa necessitat de desconnectar que altres vegades havia sentit. No sento aquella pressa per escapar d'un lloc que sé que no és el meu. Em sento serena, plena i feliç al lloc on sóc. Sé que és el lloc idíl·lic on desplegar l'entramat de la meva existència. Me n'adono que visc tot l'any com si estès de vacances. Obro les finestres i el primer que veig és la vinya resplendent al meu voltant. Una mica més enllà mil camins per explorar. Tot el romanticisme de la Toscana a peu de carrer. Tot l'encant de la Provença al meu jardí. Sóc una persona privilegiada per gaudir cada dia de les característiques dels destins turístics més desitjats. Des de que visc a Bràfim els meus dies són unes vacances. Perquè com descriu la seva etimologia, vacances ve del llatí "vacus" que significa "lliure", "buit": em sento lliure de tot el superficial, de tots els obstacles que m'impedien expressar-me com sóc, de tot el que em molesta, de la contaminació i de les complicacions. Em sento prou buida com per concebre el món de possibilitats que hi cap en aquest espai. Gràcies Bràfim!
3 min
