Miro el mar i em veig a mi

Estic feliç perquè reconec la meva essència en totes les coses que existeixen. Veig un denominador comú en tots els elements que hi ha a l'univers: tot està fet d'àtoms que s'organitzen al voltant del seu nucli. La matèria que sóc està composta dels mateixos elements que la resta de la vida. Cap esser és diferenciat en realitat dels altres. Podem desplegar diferents qualitats, tanmateix, tots provenim i ens dirigim a un únic horitzó: el ser en estat pur. Tenir aquesta certesa em dota de la confiança per saber, per exemple, que mai estic sola, doncs estic envoltada de milers de partícules iguals que jo. Sé també, que estic preparada per afrontar qualsevol situació en la que em vegi implicada, doncs el meu present no és més que una projecció de la substància que sóc. Tot quant m'espera és producte d'un únic origen, al qual tinc accès mitjançant la meva pròpia existència. Amb aquestes reflexions vull exposar la sensació que absolutament tot forma part d'un sol univers, en el que tots pertanyem. Les nostres complicacions només són idees que funcionen com obstacles. Tot és més simple del que pensem perquè tot es genera i es dirigeix cap a un sol torrent d'energia. Per això és tan senzill contemplar el mar i reconèixer el propi ritme cardíac reproduït en cadascuna de les ones. La nostra sang, igual que l'aigua del mar, transcorre fluidament tota la superfície del nostre cos, irrigant-lo contínuament amb nous components que el nostre organisme ha captat. No ens diferenciem en res de la realitat que ens envolta perquè tot segueix les mateixes pautes, està compost dels mateixos elements i encaixa harmònicament en la sola unitat completa que tots som. Trobo la pau observant i reconeixent el denominador comú en tots els aspectes de la realitat i observant com tot, tant allò que m'agrada com el que no m'agrada prové d'un sol lloc: el centre del qual tot parteix. Per aquest motiu, em permeto transcórrer serenament per totes les percepcions, segura que totes són un reflex d'una sola existència. Res representa un perill per a mi si sé que tot s'origina al mateix lloc Així, decideixo ser la meva amiga i deixar d'interposar traves al meu camí, per exemple com feia quan m'esforçava per obtenir tot allò que ja tinc. Decideixo fer tot allò que tinc planejat sense por a les possibles conseqüències, doncs com que tot pertany al mateix lloc, jo seguiré pertanyent al lloc on sóc. No hi ha cap perill, només oportunitats. Treballo per fer realitat els meus somnis, sense destinar gens d'energia en imaginar allò que no vull. Decideixo dedicar allò que tinc als objectius que vull realitzar, no pas als que vull evitar. Decideixo fer-ho tot de la manera que desitjoque sigui, en comptes de la manera que he après a fer-ho. Decideixo, en definitiva, ser com el mar i crear tota la existència a partir del que sóc, generar una vidaextraordinària a partir de la riquesa que em conforma.