Una família nombrosa

Marina Sancho

Felicitar-nos

En la línia de l'article d'ahir sobre la importància d'estimar-nos a nosaltres incondicionalment, avui vull reflexionar sobre la importància de felicitar-nos, és a dir d'expressar l'alegria o satisfacció per una cosa agradable o feliç que hem fet o que ens ha passat. Estem acostumats a reconèixer i congratular els èxits de les altres persones, però no els nostres. Quan fem una cosa bé, per exemple, pot ser que algú de fora ens doni l'enhorabona, aleshores l'acceptem. Tanmateix, hi ha aspectes de la nostra vida que ningú veu i que, per tant, ningú pot posar de manifest, de manera que queden relegades a l'oblit. Així, que només podem ser nosaltres mateixos els qui celebrem algunes de les nostres pròpies consecucions. En el mateix sentitque és sa ser agraït i donar les gràcies per tot allò que rebem, és necessari prendre consciència de tot allò que hem aconseguit i felicitar-nos a nosaltres mateixos. No seria just que tan sols ens recriminéssim allò que fem malament, que ens sentíssim culpables per les nostres accions, que fóssim els nostres pitjors jutges i que, a més a més, tanquéssim els ulls a tot allò que hem estat capaços d'aconseguir.

Per això avui ha arribat al dia que he decidit que m'he de felicitar. Vull interioritzar l'hàbit d'expressar sempre la meva satisfacció per tot allò positiu que hi ha en la meva vida, vingui de qui vingui. M'he proposat canviar el meu patró de conducta i pensament radicalment tot substituint la queixa per la congratulació. No em serveix de res enfocar-me en allò negatiu i fer re-só del meu disgust. Són les accions les que gesten canvis i no les paraules de desgrat. En canvi, comunicar l'alegria i la felicitat que sentim comporta expandir aquests sentiments que si que són productius i esdevenen un camp fèrtil per a generar noves situacions semblants. Sé que tot comença per un mateix. Que jo no puc estimar als altres si no m'estimo a mi mateixa. Que no puc respectar els demés si no em respecto primer a mi. Per aquesta raó, també he arribat a la comprensió que per convertir-me en una persona que sap encoratjar i valorar els mèrits de cadascú, és necessari que comenci per expressar satisfacció per els meus propis triomfs.

Avui vull dir que estic contenta perquè he aconseguit moltes coses i que em sento profundament satisfeta per haver-ho fet tot de la millor manera que he sabut. Em felicito per haver treballat tot el curs sense haver agafat ni un dia de baixa, esforçant-me per ser el millor exemple per els meus alumnes. Em felicito per haver haver pres la decisió d'escriure cada dia i mantenir-la amb fidelitat. Em felicito per la salut que tinc i per saber-la mantenir en aquest bon estat. Em felicito per estimar els meus fills incondicionalment i centrar tota la meva energia en desenvolupar el paper de mare el millor possible. Em felicito per mantenir la meva capacitat d'aprendre coses noves cada dia. Em felicito per la relació de plenitud i equilibri que tinc amb la meva parella. Em felicito també per les bones amigues que tinc i gaudeixo profundament de les estones de felicitat completa que sento al seu costat. Em felicito per cuinar plats sans i saborosos amb tot l'amor del món. Em felicito per tot el que sóc, el meu potencial i per el desig de fer-lo créixer i donar fruit abundant. En fi, em felicito per les meves ganes de viure, per la passió que poso en totes les coses i per la petjada de bellesa que tinc intenció de deixar per tot arreu.

I tu, per què et felicites? El sol fet d'estar viu implica que ets un organisme perfecte, que sap fer la digestió, respirar, conduir l'oxigen a cada cèl·lula, desfer-se dels tòxics, que estàs compost d'uns mecanismes eficaços que aconsegueixen que ara puguis estar llegint, que tens tot el necessari per crear la realitat que desitges experimentar, que tens accès a la llum del sol, a les fulles dels arbres, a les gotes d'aigua i a l'olor de les roses. Tot això a banda de totes les habilitats que tu tens i que jo desconec. Decideix felicitar-te per cada èxit que aconsegueixis, encara que aquest simplement sigui existir aquí i ara, que no és poc. I mica a mica aniràs veient com cada cop t'és més fàcil veure totes les possibilitats que tens al teu abast en comptes de focalitzar-te en els problemes. És la confiança en els recursos que disposes el que et llença a la victòria, no pas la ràbia, el menyspreu, l'odi o la por que la nostra ment és capaç de crear del no res.