Estimada Paola

Aquesta nit he somiat que tenia una vida totalment diferent a la que tinc. Potser és conseqüència del meu últim article on reflexionava sobre la necessitat d'explorar altres maneres de viure, de fer i de pensar. No ho sé. El fet és que m'ha emocionat veurem feliç també protagonitzant un estil de vida completament diferent al que tinc actualment. He somiat que era una dona bohèmia, que vivia amb una altra dona, la Paola, molt guapa i apassionada. Viviem en un diminut apartament de París i tota l'escena del meu somni es desplegava en aquella menuda sala amb un sofà desgavellat on també hi havia integrada la petita cuina amb dos fogons i una nevera. Recordo les converses que manteníem mentre jo intentava preparar un te i alguna cosa per menjar en aquell espai on no es podia fer una passa sense ensopegar amb algun artilugi i ella seia reclinada al sofà esperant-me. Després ens abraçàvem i xerràvem, fèiem bromes i rèiem. Teníem un armari ple de roba, amb vestits i camises de tota mena. No teníem una feina estable, ni una vida corrent, érem artistes que ens dedicàvem a experimentar la vida amb tota la seva intensitat.Érem parella i això ho atribueixo al fet que jo sempre em commociono amb la bellesa, tan se val del sexe masculí o femení que provingui. I en aquest somni estava completament fascinada per la mirada, els gests i les faccions, d'aquesta noia Paola, que he somiat i que no he vist mai. Aquesta experiència en forma de somni em condueix a admirar altres tipus de vida, sense tancar-me en la que jo he triat i tan em satisfà. Sé que hi ha persones que decideixen no tenir fills, no tenir una feina estable i no tenir la mateixa estètica que jo he triat. I sabeu què? Això m'encanta, m'apassiona veure altres formes de fer i em produeix molta curiositat imaginar-me les seves vides, les seves situacions quotidianes, els seus costums... Suposo que per això als humans ens agrada tant veure pel·lícules i llegir novel·les, doncs són mitjans que ens transporten a modes alternatius d'entendre la existència, de fer les coses, de pensar i d'actuar. Totes les persones necessitem obrir-nos a altres univers, sortir de la nostra bombolla per tenir tenir la sensació de llibertat, de que no estem reclosos en el nostre món. Tanmateix, ha arribat un punt en el qual jo no m'acontento amb llegir llibres i visualitzar films. Tot i que la literatura m'agrada molt i penso que és una porta que ens obre a molts móns, sé que estic en el moment de trepitjar aquests móns als que la fantasia m'ha conduït i experimentar en primera persona totes aquestes maneres alternatives de fer i pensar. La funcionalitat de les portes que ens obre la literatura no és quedar-nos fora i espiar des del lloc on som, sinó que es tracta de traspassar el llindar i explorar noves formes de realitat. No parlo de deixar-ho tot i de llançar-me a l'aventura. Estic parlant d'integrar l'aventura al meu estil de vida actual. M'encanta ser part d'una família nombrosa, d'això no en vull pas renegar. Allò que em proposo és deixar-me portar per aquesta vena artística que batega dins meu. Ser la mateixa noia que he estat aquesta nit i fer tot quant em digui el cor que he de fer. Perquè, encara que no visqui en un apartament a París amb la Paola, continuo sent igual de lliure, igual d'apassionada, igual de desesperada per crear bellesa amb tots els recursos que tinc a les meves mans. Perquè l'estil de vida no ve marcat per l'entorn on vivim, els objectes que tenim, les persones amb qui vivim o la professió que desenvolupem. El veritable estil de vida està condicionat per la manera com fem les coses, la passió amb que ens aboquem , la manera com tractem, mirem i acariciem les demés, les eleccions que prenem, el mode com ens alimentem, ens movem i respirem. Per això, avui t'agraeixo Paola, allà on siguis, haver-me donat la mà i haver-me obert la porta d'aquell reialme on em puc permetre ser qui sóc, expressar-me com veritablement em surt de dins i ser sincera amb la meva autèntica identitat.