Avui ha mort un artista

Ahir dia 28 de desembre de 2015 va morir l'Eudalt Solé, que en pau descansi, a l'edat de 52 anys. Va tenir una vida curta però em fa la impressió que no es va deixar res per fer. Se'n va anar convençut que no havia fet res bé a la seva vida perquè va prioritzar sempre la intensitat a la longevitat. Tanmateix, qui diu que valgui més la pena una vida llarga que una curta? Qui diu que aquesta existència s'ha de regir per la quantitat en lloc de per la qualitat? No es tracta de ser vius molt de temps sinó d'expressar la nostra magnificència durant tot el temps que som aquí. Jo no vaig conèixer a fons l'Eudalt, o potser sí que el vaig conèixer a fons però no durant molt de temps. De les vegades que vaig estar amb ell es van obrir algunes clarianes que van mostrar-me la integritat del seu ser. Vaig veure en ell una ànima d'artista que no encaixa en el món on ha nascut i que lluita tota la vida per crear una realitat d'acord amb la seva autèntica natura. Va invertir la seva energia en alliberar el seu talent i expressar la seva certesa que val més la pena trencar barreres i servir els nostres somnis que baixar el cap i viure immersos en la monotonia. Respecto el seu camí i tinc la certesa que va treure d'aquesta vida tot quant ell n'esperava. Es va despedir de mi serè i tranquil, sabent que no li quedava res per fer. Va deixar un llegat que cuidaré amb tot el meu compromís: un esperit d'artista que s'ha de permetre fluir, s'ha de respectar i cultivar. La bellesa d'aquesta vida resideix en focalitzar la nostra energia en la nostra capacitat de crear, la qual ens condueix a exercir el nostre verdader rol: el de generadors (de realitat, d'idees, d'art, de somnis) enlloc del de mers consumidors ( de fets, de responsabilitats, d'obligacions, de productes, d'hores monòtones, d'entreteniment, d'una realitat pre-fabricada). Eudalt, t'agraeixo el teu llegat, que confiessis en mi a l'hora de dipositar la teva herència, que veiessis en mi la mateixa espurna creadora que jo vaig veure en tu. Vam creure l'un en l'altre, va ser la nostra complicitat. El secret que ara revelo a tothom per homenatjar la teva ànima generosa i valenta, que va voler compartir amb mi la oportunitat de generar un món on valgui la pena estar. Gràcies Eudalt. Que enpau descansis. Rest in peace. Que trobis la pau que tant et mereixes.