Actuem com a veritables sers lliures?

Aquest matí, mentre feia la meva sessió de ioga, he estat observant un pit-roig que cada dia ve a visitar-me. Feia saltirons entre les herbes i picotejava allò que li semblava. Anava d'un costat a l'altre fent moviments gràcils, escollint allò més atractiu per menjar. Quina festa el seu esmorzar! Aleshores he pensat que molts humans no exerceixen la mateixa llibertat a l'hora de triar el seu esmorzar: repeteixen mecànicament un hàbit que tenen establert i ingereixen el mateix dia rere dia. Suposo que succeeix el mateix amb els altres àpats del dia, no repetint diàriament el mateix menú però sí, potser, mensualment. Per aquest motiu m'he plantejat la pregunta que encapçala aquesta entrada: nosaltres, que ens concebem com a sers tan evolucionats i, per tant, amb tanta llibertat i tantes millores respecte els animals, en quina mesura utilitzem aquesta llibertat? Escollim cadascun dels nostres actes, pensaments i paraules? O senzillament actuem segons un patró que regeix la nostra conducta de manera automàtica? Quin grau de creativitat utilitzem en la nostra quotidianitat? El menjar només és un exemple de totes les opcions que deixem enrere al basar la nostra existència en la repetició de clixés en comptes de obrir-nos a la espontaneïtat. Pot ser que el teu cos t'estigui demanant esmorzar un grapat de llavors, un bocí de xocolata i una taronja i l'estiguis omplint amb un cafè amb llet perquè estàs acostumat a fer-ho? Pot ser que estiguis desitjant abraçar els teus fills però els renyis per haver embrutat les estovalles perquè així t'han acostumat a fer-ho? Potser que sentis l'impuls de mirar la teva parella als ulls en silenci i comprendre-la profundament però que miris la tele perquè estàs acostumat a fer-ho? Potser que sentis la necessitat de fer les paus amb el teu veí però que hi estiguis enfadat perquè no fa les coses com tu les fas perquè així estàs acostumat a tractar amb els demés? Si és així, obre't a la eternitat que viu dins teu i deixa-la regir el teu comportament, exerceix la llibertat de ser realment qui ets i no qui has après a ser!