Per: Edgar Gonzàlez
El sistema relacional d’una família s’enfronta a intensos canvis quan un o més dels seus membres entren en l’etapa adolescent, provocant la modificació necessària del seu funcionament. Segons diversos autors, com E. Carrasco, el cicle vital de la família arriba a la seva etapa més difícil quan els fills entren a l’adolescència. És un moment en què diferents integrants del sistema comencen a orientar les seves relacions cap a l’exterior i les fronteres entre pares i fills són menys permeables. Comencen els conflictes al voltant de temes com la defensa de la privacitat i la independència per part dels adolescents i en contraposició a l’intent dels pares per continuar amb les mateixes pautes relacionals de la infantesa. També hem de tenir en compte que els adolescents en aquest moment mantenen conductes que encara manifesten les seves necessitats infantils de protecció i control per part dels pares. Durant aquest període, els pares han d’acceptar el creixement i desenvolupament dels seus fills oferint de manera progressiva les condicions necessàries perquè es desenvolupin i acabin decidint de manera autònoma el seu futur laboral, sexual i familiar. Les opcions dels adolescents poden coincidir o no amb les expectatives dels pares, fet que per a moltes famílies és difícil de conduir i acceptar. En determinats moments els pares poden adoptar una posició controladora que endarrereix la independència del jove. És important mantenir una comunicació oberta i donar possibilitats emocionals i materials perquè l’adolescent es prepari per a una propera vida independent amb èxit. Per altra banda, s’ha d’evitar tenir una actitud desinteressada o impotent amb un excés de permissivitat, i que podria tenir conseqüències negatives. No hem d’oblidar que, malgrat el desig d’independència, els adolescents encara necessiten de l’experiència dels pares per créixer com a persona. És una etapa que implica certs processos de separació i de dol per part de tota la família. Per a l’adolescent és un dol abandonar la seguretat de la dependència infantil, així com trencar la imatge idealitzada dels pares. I per als pares representa la pèrdua de l’infant que ja no ho és. “Cada vez sospecho más que estar de acuerdo es la peor de las ilusiones.” Julio Cortázar, Rayuela
