Per: Anna Bayo
El germà gran. El primer a arribar a casa. L’ullet dret de la mare o la princesa del pare. El nen que té les atencions dels pares i els avis en exclusivitat, que obre tots els regals del dia de Reis i que quan està malalt paralitza el ritme familiar. El protagonista absolut de les festes familiars, de les obres de teatre de l’escola. El rei de les fotografies emmarcades al menjador que recorden els moments més importants i transcendents de la família. L’integrant predilecte de la família ha d’entendre que ja no estarà mai més sol: arriba un germanet. “I quin és el rol que em toca ara?”, segurament es preguntarà aquest nen. “Hauré de compartir l’habitació? I les joguines? I el temps amb els pares?”. El germà gran s’omple de dubtes que hem d’anar ajudant a resoldre amb amor i paciència. Hem d’ajudar-lo a entendre que el nou germanet formarà part del projecte familiar i tindrà un paper únic i diferent a la família.
Mentre estem esperant... És important anar explicant els canvis que viurà la família des del principi, que sàpiga les novetats i com va creixent dins la panxa de la mare. Fer-lo participar en l’elecció del nom o que opini sobre com organitzar l’habitació que potser hauran de compartir en el futur el pot ajudar a sentir-se integrat en aquesta nova situació. També és bo parlar amb ell en aquest moment sobre el que sent i que aprengui a identificar les seves emocions. No hem d’intentar preveure com es comportarà el germà gran amb l’arribada del nou membre de la família. Això depèn del temperament individual: hi ha nens que es mostren fascinats o encuriosits, d’altres que seran més dependents de l’atenció dels pares o que sentiran gelosia per les atencions cap al nadó. En tot moment hem de transmetre la idea que “guanyem” un germà, un company d’aventures, un coprotagonista que mai no li restarà importància, sinó que sumarà vivències i experiències.
I un cop ja és aquí... Quan arriba el moment, l’arribada a casa del germà petit, és el moment per treballar per crear un clima d’harmonia entre tots. És bo que el germà gran aprengui a tenir cura del petit, ensenyar-li com agafar-lo, com rentar-lo o com jugar amb ell, apoderar-lo perquè ajudi a casa, donar-li “tasques especials” que el facin sentir capaç, responsable i participatiu. Tanmateix, també és bo procurar respectar espais i temps d’”exclusivitat”, intentar mantenir els seus horaris i continuar fent coses només amb ell, activitats que fins ara ha gaudit de manera individual, com l’hora del bany o l’hora d’anar a dormir. No hem d’exigir al germà gran que sigui sempre un bon exemple de conducta, que sigui excessivament comprensiu o que cedeixi a totes les demandes del petit només perquè no plori o no s’enfadi. Es poden establir regles sobre l’ús de les joguines i els temps propis de cadascú. També podem mantenir el concepte de “propietat privada” amb algunes coses: això és meu i això és teu, i si em demanes permís podem compartir-ho i puc decidir deixar-t’ho. Així procurem i promovem el respecte, la comunicació i el joc harmoniós entre ells.
Cada nen és diferent i té necessitats, gustos, interessos i viu en etapes pròpies que el diferencien del germà o de la germana. No hi ha d’haver lloc per a les comparacions. És fonamental acceptar dins la família aquesta diversitat i atendre els requeriments propis de cadascú. Formar i ampliar una família és un repte i un camí ple de canvis, entrebancs i alhora aprenentatges, aventures íntimes que queden dins de casa i que ens portaran a tenir una relació de germans units, pròxims i còmplices.
