Temps fora

Marina Monguillot

Educació Emocional

Vivim en una societat on aparentar, demostrar i tenir semblen estar cobrant molta importància, però no ens enganyem, el que compta és el que som no el que aparentem ser, tots tenim una manera de mostrar-nos a la societat, com a éssers humans ens agrada rebre l’aprovació de l’entorn, és inevitable, però quan la manera com ens mostrem dista molt a com som hi ha un problema gros, per tant quan més ens coneguem i cultivem per dins menys serà la distància entre el que som i el que volem ser. Si ensenyem als nens a fer-ho des de petits els donarem eines molt potents per a gaudir de la vida. Afortunadament l'aprenentatge emocional va cobrant importància, hi ha força bibliografia sobre el tema i aquest estiu fins i tot ha arribat al cinema de la mà de Pixar amb Inside Out, alhora cada vegada hi ha més bons professionals treballant en el camp, entre ells El Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica (GROP) de la Universitat de Barcelona, autors d’una bona classificació d’habilitats emocionals, algunes de les quals explico en aquest post.

Recentment he tingut la sort de formar-me amb grans professionals que treballen amb nens amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA), estar amb aquests infants, a part d’omplir-me moltíssim personal i professionalment, em va portar a una reflexió: part de la problemàtica dels nens amb TEA deriva de les dificultats en consciència emocional, habilitat que se’ls transmet a les sessions de teràpia i que aconsegueixen aprendre, mica en mica, a mida que els fem explícit i més tangible el món emocional, per tant les habilitats emocionals es poden aprendre, perquè doncs no ensenyar-les als nens des de ben petits?

La Consciència Emocional significa conèixer les pròpies emocions i les emocions dels altres. S'aconsegueix a partir de l'observació del propi comportament i del de les persones que ens envolten. Suposa saber comprendre les causes i conseqüències de cada emoció, avaluar la intensitat de les nostres emocions i reconèixer i utilitzar el llenguatge emocional, tant en comunicació verbal com no verbal. De manera innata hi ha persones que en tenen més i persones que en tenen menys, però es pot millorar i és positiu potenciar-la en els nens, hi ha diferents maneres de fer-ho, entre elles:

  • Verbalitzar les nostres emocions i les seves, quan el nen comença a parlar ja és important dir-li coses relacionades amb les emocions: “estàs enfadat oi? clar, ho entenc se’t ha trencat la joguina” o “et sents content veritat? Jo també em sento com tu! Quina alegria!” Es tracta d’anar posant llenguatge als seus sentiments i als nostres, alhora que els fem de model, no oblidem que la imitació és una via per la qual els nens aprenen moltes coses. Amb exercicis senzills d'aquest tipus, els ajudem a posar nom a les seves emocions, compartim les nostres i aconseguim que associïn l'emoció amb la situació viscuda.
  • Davant de successos que per ells siguin importants, podem ajudar-los a connectar amb l'emoció que senten en aquell moment, posar-li nom i detectar el perquè d'aquest sentiment. En els més petits podem treballar-ho associant colors a cada emoció, per exemple el vermell per a quan estiguin enrabiats i el verd per quan estiguin contents, dibuixos o imatges de cares contentes, tristes o enfadades també ens poden servir per a que ens puguin indicar com se senten en aquell moment.

Una altra competència emocional important és la Regulació Emocional o habilitat per donar una resposta adequada a les emocions que experimentem. Són fonamentals en aquest punt les habilitats d’autoregulació, la tolerància a la frustració, la gestió de la ira o la ràbia, la capacitat per demorar gratificacions i les habilitats d'afrontament davant les emocions negatives.

Quan sentim una emoció desagradable el primer pas és tenir-ne consciència i acceptar-la. El segon pas és gestionar adequadament l'emoció per poder sentir-se millor. Hem d'ajudar-los des de ben petits a que no justifiquin certes conductes pel fet de sentir certes emocions. És important que els nens entenguin la diferencia entre estar enfadat (és totalment legítim i acceptable) i per exemple pegar al meu amic pel fet de sentir aquesta emoció (és una conducta impulsiva i no acceptable). En aquest cas es tracta de treballar l'autocontrol, si el nen coneix alguna tècnica per autoregular-se és el moment de fer-la servir (relaxació, yoga, respiració, la Tècnica de la Tortuga...), una vegada està més tranquil és el moment de que ens pugui explicar que li ha generat l’enrabiada i oferir-li solucions més adequades.

Una altra manera d'ajudar als infants quan no se senten bé és la música, aquesta té efectes en les nostres emocions i pot contribuir al nostre benestar. Escoltar diferents tipus de música els obrirà portes a que puguin, posteriorment, escollir aquella que els hi generi tranquil·litat, calma, pau interior, etc.. o bé peces que els provoquin emocions positives com alegria, poden servir sintonies dels seus dibuixos preferits, bandes sonores de pel·lícules, cançons que canten a l'escola, etc.

Una altra via per provocar emocions positives és el joc, jugant amb els nens compartim experiències emocionals positives que enriqueixen la nostra relació amb ells i el seu desenvolupament emocional, és un oportunitat òptima per riure, fomentar el sentit de l’humor i millorar l’estat d’ànim. Alhora el joc els ajuda a millorar l’autocontrol i la capacitat de regulació, els infants aprenen a respectar els torns, a crear seqüències d’accions i a organitzar-se.

El joc ens permet també millorar la tolerància a la frustració, una manera és ensenyant-los a compartir les joguines, es pot fer de manera que no sempre puguin tenir la joguina desitjada, per exemple, si juguem amb cotxes i sempre vol portar el vermell, dir-li “doncs avui el volia jo el vermell perquè a mi també m’agrada molt”, si es resisteixen a cedir ho podem fer a sorts (amb alguna cançó tipus pito pito gorgorito) de manera que hauran d’acceptar a qui li toqui. En jocs de taula o similars adquiriran tolerància a la frustració a mida que aprenguin a perdre, aprendre a acceptar les derrotes amb bona actitud i que no sempre es guanya en aquesta vida els ajudarà molt a afrontar futurs problemes. Es tracta de felicitar-los quan guanyin ells, alegrar-nos quan guanyem nosaltres i demostrar que si perdem no passa res. També els podem fer reflexionar sobre que a nosaltres també ens agrada guanyar i començar així a treballar una altra habilitat clau, l’Empatia.

L’ Empatia és la capacitat de reconèixer, comprendre i connectar amb les emocions alienes. El seu desenvolupament és de gran utilitat en diferents àmbits de la nostra vida (relacions familiars, laborals, amics...) ja que ens permet relacionar-nos millor amb el nostre entorn, en canvi el cost de no desenvolupar-la pot ser enorme. Les persones amb baixa empatia tenen problemes en les seves relacions interpersonals, doncs poden ferir més fàcilment els sentiments dels altres al no detectar-los ni llegir-los adequadament.

El primer pas per fomentar l'empatia és educar als nens des de la comprensió, es tracta de mirar el món des dels seus ulls, intentar comprendre la situació des del seu punt de vista i la seva emoció, si ho aconseguim afavorirem unes millors relacions amb ells, alhora ells aprendran del nostre model i seran sensibles a les emocions que els envolten.

Per tal que els infants aprenguin a posar-se al lloc dels altres podem utilitzar situacions de la vida quotidiana, per exemple fets que hagin passat a l'escola, o bé situacions de ficció, com llegir un conte o mirar els dibuixos junts, alhora que fomentem la identificació amb els sentiments dels altres mitjançant preguntes i comentaris sobre la situació.

Bé, fins aquí aquestes línies sobre educació emocional, espero que hagueu gaudit de la lectura! Fins aviat!