Som la llet

Alba Padró i Arocas

Un senyor de Múrcia i les obligacions als Emirats Àrabs

-

Aquest cap de setmana hem estat amb un amic de Múrcia i parlar amb ell de lactància ha sigut revelador.

-

No sé si ho recordareu però a l’estiu vaig fer unes preguntes als pares per saber què opinaven de la lactància i vaig rebre moltes respostes, tot havia sorgit arran d'un comentari en un fòrum on una mare expressava que el seu marit no es sentia còmode quan ella alletava en públic. Les preguntes eren:

1.Sabies res sobre la lactància abans de ser pare?

2.Sabiesque les preses de les criatures són erràtiques?

3.Si en sabies res abans de ser pare et vas plantejar l’idea del alletament en públic, com et feia sentir aquesta idea?

4.Van canviar els teus sentiments/pensaments una vegada la teva dona va començar a alletar en públic?

5.T’has sentit incòmode amb aquest acte?

6.O per contra no t’has plantejat absolutament res i ho has viscut com a quelcom natural.

7.Si t’has sentit malament com i perquè s’han modificat aquests sentiments ( en el cas que s'hagin modificat)?

8.Et molesta que observin (amics, coneguts) a la teva dona alletant?

9.Penses que la lactància és quelcom íntim que cal reservar o protegir de certes mirades?

10. Vols afegir res?

L’enquesta em va servir per verificar una cosa, els homes són lacònics, la majoria de respostes eren un sí o un no i apa a córrer!

La majoria dels homes no tenien ni idea de lactància, no sabien res de les demandes habituals d’un lactant i no s’havien plantejat res de l’alletament en públic i només un d’ells va afegir un comentari final: “No entenc perquè feu tan embolic d’una cosa tan simple” Tocat i enfonsat!

Cap es sentia incòmode perquè la seva dona alletés en públic però la cosa canviava a la pregunta 8. Tot i que la majoria deien queno els suposava cap problema que la seva parella alletés davant d’amics alguns senyalaven que els molestava segons davant qui, perquè afirmaven: “jo sé en el què pensen” És a dir pensaven que les mirades dels amics (homes) no eren del tot netes i això els incomodava.

Aquí és quan entra en joc l’amic de Múrcia i les seves revelacions. La seva dona alleta i ha alletat, tenen un nen de dos anys que encara mama. Però m’explica que hi ha amics seus que no deixen a les seves dones alletar, per dos motius (jo amb els ulls com plats) perquè si alleten els cauen els pits (? la gravetat no hi té res a veure és clar) i perquè això d’alletar en públic i anar ensenyant les tetes no els agrada.

Paral·lelament a la nostra conversa m’envien un avís al Facebook dels nous plans del govern dels Emirats Àrabs per obligar les dones a alletar durant dos anys. La xarxa en va plena.

En els dos casos parlem d’obligació per la dona, les parelles, els homes són els que decideixen si la dona alleta o no alleta i a sobre com el cas del país àrab decideixen fins quan.

A vegades em cal mirar el calendari i assegurar-me que som al 2014 i no al segle XV. Algú escolta a les dones? Dir-vos que evidentment la llei d’Emirats Àrabs em sembla nefasta (està integrada dins una nova normativa de protecció als infants) no es pot obligar a res, es pot suggerir, aconsellar, promocionar, afavorir, incentivar... Però mai obligar! I això ho diu una que està a favor de la lactància i a favor de la lactància prolongada però d’aquí a fer-ne una obligació em sembla un despropòsit! De la mateixa manera que m’ho sembla que les dones avui en dia hagin de veure’s obligades a no donar el pit per desig de la seva parella.

Estem en els dos extrems i cap d’aquests dos no contempla la possibilitat de que siguin les dones inomés les dones les que decideixin sobre les seves lactàncies i la nutrició dels seus fills. Per un moment Múrcia (parlo de Múrcia però suposo que és traslladable a altres comunitats) i els Emirats Àrabs no estaven separades per set mil kilòmetres.