“Em vaig quedar sense llet”aquesta afirmació és una de les que més havia sentit abans de ser mare i assessora i en aquells moments m’ho creia, no tenia cap raó per no acceptar que la llet podia desaparèixer sense més.
-
Amb els anys i amb la formació t’adones que aquesta frase és un mite més, de la mateixa manera que hi ha qui diu que no pots prendre el sol perquè la llet es fa malbé si alletes, o que no pots sortir sense tapar-te a l'hivern que la llet es talla, o que la llet es posa agre si t’espantes..... No, res d’això no passa, tot plegat forma part dels mites i les mentides que envolten la lactància materna.
Penseu que en situacions on la mare té quelcom, per exemple una gastroenteritis, el cos abans d’eliminar o disminuir la producció de llet disminueix la resta de pèrdues d’aigua: orina, suor... Però no llet!
A aquestes alçades (d’aquí a res 500 entrades) he repetit per activa i passiva que el nostre cos de mare és una màquina perfectei que fabrica una substancia única, específica i adaptada, que permet fer créixer aun nadó, sense que li calgui res més (bé potser vitamina D) durant els primes sis mesos de la seva vida. A més, el nostre cos desconeix que els humans hem inventat quelcom anomenat llet artificial, una substància homogènia derivada de la llet de vaca i enriquida amb olis vegetalsi que el més viu que té és elcartró on se n'indica la composició. El nostre cos sap que no pot fallar, sap que ha de fabricar llet sí o sí perquè la supervivència de les nostres cries immadures depèn en exclusiva de la nostra llet.
És cert que hi ha situacions en les que es produeix una hipogalàctia, una falta de llet, però si fins al moment la lactància ha funcionat, la llet no té perquè desaparèixer. Fins i tot les mares desnodrides segueixen fabricant llet de qualitat pels seus fills, per tant nosaltres que ja hem començat la lactància, que tot ha funcionat bé, no ens en podem quedar sense!
El mite de les tetes que s’assequen ve de lluny. És un mite que hem mamat de les nostres mares que ens deien que ens van començar a donar el pit però cap als tres mesos es van quedar sense llet. I és clar si a elles els va passar, perquè no a nosaltres?
En primer lloc elles acostumaven a donar el pit amb horaris el que ja és tot un despropòsit que condiciona la producció i l’obtenció de llet. En segon desconeixien totalment l’existència de les crisis de lactància: curiosament totes van perdre la llet als tres mesos!
La llet tampoc no desapareix per cap ensurt o per cap disgust. Potser momentàniament per la situació i per un mecanisme d’autoprotecció del nostre cos la llet triga una mica més en pujar, s’altera el reflex d’ejecció de la llet, però en cap cas la quantitat de llet.
Ara, sí que hi ha una sèrie de raons totalment terrenals que fan desaparèixer la producció de llet. Aquestes raons cal explicar-les per si mai, descartades per sempre les causes no reals, noteu una baixada de producció de llet espectacular. Les raons per quedar-se sense llet són poques:
-Prendre medicació específica per eliminar la producció de llet: per exemple dostinex.
-Prendre certs medicaments: antiestamínics, que tenen l'efecte secundari de disminuir temporalment la producció, una vegada els deixes tot torna a la normalitat.
-Gestació en curs: que fa baixar la producció de llet en picat.
Si no us trobeu dins aquests supòsits és pràcticament impossible que us quedeu sense llet. No us negaré que tot sovint ho pot semblar quan les criatures estan més neguitoses, o van de teta en teta plorant i queixant-se però segur que l’explicació no és que us heu quedat sense llet, la llet no s’evapora no s’amaga, no desapareix.. . a menys que la posseu en cassó al foc és clar!
