El mite de Ròmul i Rem, fundadors de la ciutat de Roma, suposadament alletats per una lloba, és insostenible des del punt de vista nutricional. Per si hi ha dubtes anem a veure-ho. Primer de tot recordem la llegenda: Numitor, rei d'Alba Longa, una ciutat mítica del Laci, va ser derrocat pel seu germà Amuli. L'usurpador va matar la descendència masculina de Numitor alhora que va obligar l'única filla d'aquest, Rea Sílvia a fer-se vestal per tal que el vot de castedat imposat pel seu sacerdoci li impedís tenir fills que disputessin el tron al nou rei. Tanmateix Rea Sílvia es queda embarassada del déu Mart i dóna a llum bessons, Ròmul i Rem. Amuli empresona la noia i ordena llançar els dos infants al riu Tíber. Però l'atzar o el destí salven la vida dels nens perquè el riu es desborda i els esbirros del rei han d'abandonar el cistell que els conté en l'aigua més calmada d'un toll. Així, el cistell resta a la vora de la riba, on els troba una lloba, atreta pel seu plor. L'animal els salva i els alleta fins que un pastor anomenat Fàustul els troba i els porta a casa seva, on ell i la seva esposa Larència els criaran com si fossin fills seus. I fins aquí la part de la llegenda que ens interessa. Anem a veure per què: Les llets són específiques per a cada espècie i no es poden intercanviar sense produir perjudicis o carències. La llet de lloba té 90 grams per litre de proteïnes, és a dir, deu vegades més que la llet de dona, per tant la llet de lloba és un producte altament tòxic per al nadó humà. Si Ròmul i Rem haguessin mamat llet de lloba, haurien mort en uns dies per un excés de proteïnes que els haurien malmès ronyons i fetge. D'altra banda, Titus Livi, historiador romà (Pàdua 59aC-17 dC), ja tenia els seus dubtes sobre aquesta llegenda i pensava que Ròmul i Rem havien mamat d'una tal “Laurenti”, dona generosa i salvatge, que els pastors del lloc anomenaven "la lloba". Altres experts es decanten per una transgressió literària. Qui realment va haver de donar el pit als dos famosos germans no va ser una lloba (en italià "lupus"), sinó una prostituta (en italià «lupa»). Aquesta anècdota serveix per il·lustrar un fet incontrovertible: la llet materna s'adequa a cada espècie a les necessitats de les seves cries i qualsevol substitutiu mai serà tan perfecte com l'original. Així doncs, el que sembla quedar clar és que si mai hi va haver dos nens abandonats en un cistell al Tíber no van ser lactats per una lloba sinó per una dona. Fos quina fos la seva professió, es va convertir en una magnifica dida; perquè la història continua i els nens es van fer grans i van..... be, això ja és una altra història.
2 min
