-
En aquesta entrada ja vaig parlar dels diferents mètodes de suplementació. Avui us explico pros i contres de cada un.
.
Una lectora del bloc m'ha demanat que parli més del tema, així que avui amplio l'entrada anterior, perquè quan ens parlen de donar llet materna o artificial suplementada pensem sempre en el biberó com a recipient, però hi ha més opcions disponibles. I cada opció té avantatges i inconvenients que cal conèixer:
Tècnica xeringa-dit
A favor:
• És una tècnica molt econòmica, serveix qualsevol xeringa (sense agulla) que es pugui comprar a la farmàcia. Les xeringues valencèntims i si cal renovar-la no ens hi deixarem el sou.
• Permet que la criatura situï la llengua pràcticament com si mamés. Això és genial si la criatura té alguna dificultat de succió ja que li permet entrenar la llengua.
• Es pot donar la llet diferida fins i tot si la criatura està adormida, cosa que és perfecte per les criatures que han perdut molt pes i estan dèbils o els cal una empenteta per augmentar de pes.
• És molt simple: Cal asseure la criatura, col·locar el dit que tingui un diàmetre més semblant al mugró dins la boca de la criatura. L’ungla descansa sobre la llengua i el tou del dit toca el paladar. Els llavis han de quedar evertits. Quan la criatura succiona, l’adult empeny l’èmbol i administra la llet segons el ritme de la criatura.
• Com que se segueix el ritme de la criatura no s’acostuma a sobre alimentar-la, el que ens evita el rebuig del pit posteriorment.
• És un mètode simple que resulta ideal els primers dies de vida per donar el calostre. O per suplementar les primeres setmanes petites quantitats de llet.
En contra:
• A vegades, si no es té cura, les criatures aprenen a succionar de la xeringa, el que fa que prenguin la llet massa ràpid o que només vulguin la xeringa.
• Si cal donar quantitats grans de llet pot resultar esgotador pel adult.
Un apunt: la tècnica també pot ser xeringa-pit i serveix per animar a les criatures a mamar del pit que té poca llet o quan tenen dificultats per agafar-se i mantenir-la. Aquí teniu l'enllaç a un vídeo
Relactador
A favor:
• És l’únic mètode de suplementació que fomenta la succió del pit.
• Permet que la criatura mantingui l’interès en mamar.
• Tot i que els comercials són cars se’n pot fer un de casolà a bon preu.
En contra:
• Pot resultar molt pesat per les mares: col·locar la sonda dins la boca, portar el pot de la llet penjat (més quan cal sortir de casa)
• Les criatures sovint aprenen a mamar només de la sonda per tant cal pinçar-la de tant en tant per evitar que s’acostumin al flux continu de llet.
Got o cullera
Pros:
• Son mètodes econòmics que es poden fer servir indiferentment de l’edat de la criatura, tant serveixen per un nadó prematur com per un nen de 4-5 mesos.
• Cal asseure la criatura i situar la cullera o el got en el llavi superior per permetre que la criatura llepi, com si fos un gatet el contingut. • Permet (si estan ben administrats) que la criatura prengui la llet justa, la que li calgui.
• És ideal per suplementar petites quantitats de llet o si només és per donar una presa una vegada o un dia, per exemple per l’absència de la mare. • No interfereix en la succió al pit.
•Els nens més grans poden fer servir un got d’inici que evita les pèrdues de llet.
Contres:
• El pitjor d’aquets mètodes és que cal tenir pols i paciència, ja que és molt fàcil que la llet es vessi i per tant es perdi.
• També cal oferir molt bé el got i mai esperar que la criatura begui com un adult o deixar caure la llet dins la seva boca perquè es podria ennuegar o aspirar la llet.
• No entrena per la tornada al pit.
I per acabar, dir-vos que si la suplementació ha de ser llarga o es fa lactància mixta, el sistema més pràctic és el biberó, això sí, sempreamb el mètode kassing que permet a la criatura modular la ingesta de llet, controlar la succió, la respiració i la deglució.
Apa, ens veiem dilluns, gaudiu (si podeu del pont)
