Som la llet

Alba Padró i Arocas

Vivències d'una llevadora a Guinea Equatorial II

--

Fa uns dies la Rosa ens va explicar la part bonica i tradicional, avui la part més dura i real!

-

Fa uns dies, l’Alba em va permetre escriure unes lletres en el seu genialblocper mirar-vos d’explicar quatre pinzellades sobre l’alletament matern en les zones més interiors de Guinea Equatorial, segons els seus costums tradicionals: Si recordeu abans les dones guineanes donaven el pit fins els 21 a 24 mesos del nadói mentre ho feien no podien tenir relacions sexuals (fet que d’altra banda esdevenia un mètode infal·lible per espaiar els parts).

Avui us vull ampliar què és el que està passant de manera generalitzada en aquest país africà, on la manca de voluntat política per tenir una sanitat com cal i d’altra banda les ganes d’imitar la cultura occidental menyspreant la tradició, està fent que la majoria de dones optin per no donar pit.

Com us podeu imaginar no donar el pit en un país en vies de desenvolupament amb poc accés a l’exterior pot esdevenir catastròfic, i us puc ben assegurar que ho és perquè molts nadons estan morint per desnutrició i diarrees.

Els costums i respecte per la saviesa popular s’estan perdent i ningú té present ni explica la importància i les avantatges d’alletar als nens.Tampoc ningú no explica la importància de preparar un biberó correctament. Les mares compren la llet en pols que molts cops ve de la Xina (no cal que afegeixi res al respecte) i d’altres està caducada però en el seu país es pot vendre.De vegades no hi ha llet de fórmula i compren llet en pols per adults.Moltes d'aquestes dones no saben llegir pel que barregen la llet que els sembla bé i d’acord amb la seva economia amb aigua que normalment no té cap garantia de salubritat: una bomba pel nadó.

En una visita aun Centre de Salut gestionat per una congregació de monges espanyoles vaig tenir l’oportunitat de comprovar que en el registre de visites pediàtriques del mes, dels 12 nens menors de sis mesos que havien acudit per diarrees o infeccions respiratòries, cap havia fet alletament matern.

Personalment vaig engegar una croada informativa a partir del dia que em vaig trobar una mare amb un nadó de tres mesos que pesava tres quilos i en preguntar a la dona em va indicar sense cap pudor que li estava donant dos biberons al dia de 50 cc. Aquell dia m’hagués endut el nen per adoptar-lo, perquè mai sabré si després de mirar de parlar amb la mare sobre la importància de l’alletament matern i d’explicar-li com preparar biberons, encara deu estar viu.Aquell dia en acabar de mirar d’entendre’m amb la dona, un senyor gran del poblat es va acostar a mi i em va donar les gràcies dient-me en el seu espanyol:”luegosemuereny es porbrujería”.

A les ciutats les dones guineanes posen com excusa l’estètica dels pits i algunes encara tenen integrada la creença que mentre donen pit no poden tenir relacions sexuals (i opten per no alletar).

Les dones que viuen als pobles estan emigrant a les ciutats davant la misèriai les poques possibilitats deviure dignament dels poblatsinteriors; aquesta cerca per una vida millor però, no ha variat l’edat en la qual tenen el seu primer fill (mitjana de 16 anys) , contràriament, l’ha disminuït perquè quan marxen no solen estar arropades per la família i moltes pateixen abusos i enganys esdevenint mares adolescents. Els nadons d’aquestes noies són enviats als poblats amb les àvies o altres cuidadors que donaran

biberons mal preparats perquè la seva cultura no veu amb bons ulls larelactacióo la figura de la dida: la llet d’una dona no és vàlida si el fill no és seu.

És una llàstima que els països en vies de desenvolupament que, ens prenen de mirall als europeus, ho facin amb un endarreriment de 30 a 40 anys,: que es quan es va començar a veure aquí la llet de fórmula com a negoci i molts professionals en un afany de "modernització" mal entesa, entre d'altres coses, van convèncer la dona que era millor donar una substància química en un flascó, ben lluny de les necessitats fisiològiques i emocionals del nadó i de la mare. En aquests indrets a més, la majoria de vegades, la diferència entre donar alletament matern o no compromet directament la vida del nadó.

Rosa Navarro;

Llevadora humanistawww.comadrona-acupuntora.com