-
La notícia de la doble mastectomia a la que s’ha sotmés l’actriu Angelina Jolie ha sacsejat la xarxa, no volia parlar del tema però... he caigut en la temptació.
.
Abans de res i sobre tot vull deixar clar que penso de tot cor que l’actriu té tot el dret a fer el que vulgui amb el seu cos i que si està segura que aquesta era la millor opció per ella i la seva salut futura la respecto plenament. Són els seus pits i punt.
En segon lloc penso que no calia explicar-ho. Fer-ho públic, per molt que ella justifiqui la seva decisió en que ho fa per ajudar a dones en la mateixa situació, és per mi l’error garrafal. Des de la seva perspectiva social i econòmica és molt simple fer-ho i explicar-ho posteriorment. Les proves de perfil genètic són cares i l’extirpació i posterior reconstrucció del pit tres quarts del mateix. Per tant aquesta no és una “opció” d’evitar patir càncer que estigui a l’abast de totes les dones. I no és més que una manera de crear por i dubte a les dones: I jo sóc portadora d’aquest gen?
Ella i els metges que l’han assessorat pensen que cal seguir el lema “és millor prevenir que curar” tot i que no està totalment lliure de no patir càncer de mama el tant per cent s’ha reduït. Tot i que també és cert que hi han estudis que demostren que les donen que no es van sotmetre a la mastectomia van tenir una tassa de supervivència del 87% en front el 89% que es van sotmetre a l’operació. Realment és un trist 2% però si per ella aquesta xifra marca la diferencia, jo mutis.
Bé deixant de banda tot això i recordant (per si no ho sabeu) que aquest és un bloc de lactància, vull fer referència a un “petit” detall. No acostumo a fer proselitisme de la lactància però si no ho fan els governs ni les respectives institucions sanitàries potser ens toca als de sota començar a alçar la veu.
Bé, i si ara després de tot això us digués que hi ha un mètode: innocu, normalment plaent, que no suposa cap mena d’intervenció ni perjudici per la mare i que té un efecte preventiu i que ha demostrat que disminueix el càncer de mama i ovaris? Ja sabeu de què parlo no? Doncs sí l'alletament prolongat!!
Malauradament el càncer de mama és una patologia multi factorial a nivell: genètic, per causes ambientals, relacionades amb l’estil de vida, l’alimentació..... Per tant no només per alletar l'evitarem però potser toca recalcar i recordar que la lactància materna és un qüestió de salut pública, que forma part de la promoció per la salut i pot ser una acció preventiva envers diversos tipus de patologies que poden patir la mare i la criatura.
Per què no es pot dir això en veu alta? Per què no es pot fer promoció de la lactància com a font de salut (des de els estaments sanitaris i governamentals no des de els grups de suport) recalcant els beneficis per la salut, recordem aquell lema “Dóna pit, dóna salut”
Perquè la lactància materna prolongada ha demostrat que té un efecte en la disminució de la incidència del càncer de mama i d’ovaris i com més llarg és el període de lactància menor és el risc patir càncer de mama. Sí, donem pit perquè tenim tetes que serveixn per fer-ho i només per això ho fem però ens cal recordar que el nostre cos està programat per alletar de manera prollongada i l'amenorrea que això causa i la privació d'estrògens que suposa ens protegeix de patir càncer de pit.
Però sembla que la maleïda culpa sempre ens ofega i ens impossibilita parlar d’aquestes coses sense embuts. El no voler fer sentir malament a les dones que no volen/poden alletar ens fa amagar dades reals de prevenció, de medicina preventiva que podrien com a mínim conèixer i valorar totes les dones en edat reproductiva com a una realitat a tenir present.
Segurament no podrem evitar totes les malalties que en poden afectar perquè hi ha factors associats condicionats per la nostra manera de viure que no podem esquivar però com a mínim per ús de la medecina preventiva en forma d'alletamet prolongat que és sempre i serà la millor opció de salut per tots!
