Som la llet

Alba Padró i Arocas

Tió Solidari amb el Banc dels Aliments

-

El 24 a la nit anàvem en cotxe cap a casa amb la radio posada quan vam sentir que parlàvem d’aquest esdeveniment centrat en la recollida d’aliments per nadons i llet de continuació... Al sentir “llet de continuació” vaig pensar que per una vegada no hauria de fer entrada...

La sorpresa va ser majúscula quan ahir a través del Facebook Sant Feliu Lactància Materna m’envia la informació complerta. Llegeixo la nota de premsa de Catalunya Radio on diu: “aquest any es tornen a demanar productes especialment per a nadons, com ara llet de continuació I i II, cereals per a farinetes (amb gluten i sense) i potets de fruita i verdura”

Llet de continuació I?? De què parlen? Llet artificial n’hi ha de tres tipus:

Llet 1 o d’inici (dels 0 als 6 mesos)

Llet 2 o de continuació ( dels 6 mesos al any)

Llet 3 ( a partir de l’any)

Per tant la llet “tipus 1 de continuació” no existeix. I una de dues o qui va escriure la nota de premsa no sap de què parla o ens volen tergiversar la demanda perquè quedi bé.

Ja he parlat en més d’una ocasió d’aquest tema (Recollida de la Fundació Rosa Oriol/Recollida d’Antena 3 “1semilla1vida”) i he repetit que no és la manera d’aconseguir millorar la nutrició d’aquestes criatures ni la manera de conscienciar a la població sobre les necessitats de les mares i els nens en risc d’exclusió.

Fa mesos que podem llegir a la premsa articles que ens parlen de que les mares arrel de la crisi han tornat a la lactància i l’allarguen tan com poden. Notícies tot sovint mal enfocades o on sembla que aquesta tornada a la lactància sigui un retrocés tercermundista: "Pobres mares que han d’alletar perquè no poden comprar llet”

Durant molt anys hem estirat més el braç que la màniga i conegudes institucions internacionals regalaven llet artificials a les mares en situació d’exclusió social en el seus packs d’ajuda. I s’ha anat tibant de beta fins que evidentment al final tot petat. Tot i la recuperació dels índexs de lactància materna al nostre país l’alletament encara és una practica minoritària, mal vista i desaconsellada (molts pediatres et diuen als tres mesos que jas has complert i que ja no val la pena seguir amb la lactància).... La lactància artificial tot i en detriment sigui per la crisis o perquè les mares no es deixen enganyar encara és la font d’alimentació de moltes criatures d’aquest país amb tot el que això suposa. Totes aquestes noticies i recol·lectes tenen aparentment una bona intenció però estan mal enfocades: regalar llet artificial no és la solució.

Deixem-nos d’històries la lactància materna és un tema de salut pública i encara que a molts els dolgui és la manera més senzilla i econòmica d’estalviar a nivell nutricional i a nivell sanitari i no ho dic jo ho diuen les xifres:

  • Els nens alletats tenen un 50% menys probabilitat d'emmalaltir durant el seu primer any de vida.
  • Tenen un risc 10 vegades menor de requerir hospitalització durant el seu primer any de vida.
  • Tenen menys incidència d'infeccions gastrointestinals.
  • Tenen un risc 5 vegades inferior de contraure paràsits intestinals.
  • Tenen la meitat de la incidència d'otitis mitjana en relació als nens alimentats amb llet artificial.
  • Tenen 5 vegades menys risc d'infeccions del sistema urinari durant els 6 primers mesos.
  • Si mamen un any o més, tenen menys risc de ser diabètic tipus 1.
  • Si mamen tenen 4 vegades menys risc de contraure infeccions que causen meningitis.
  • Si mamen exclusivament durant els primers 6 mesos, tenen un risc 50% menor de desenvolupar limfoma i leucèmia abans dels 15 anys.
  • (...)

Demanar aquests productes no fa més que empitjorà la situació d’aquestes criatures i la dependència de la llet artificial com a font de nutrició durant un any. Si les criatures a qui va dirigida aquesta campanya tenen un risc alt de malnutrició perquè no s’aborda el problema d’arrel? Els calen potets que no acceptem donar als nostres fills perquè la seva composició no és òptima? O cereals de farmàcia que cal barrejar amb llet artificial i que a més són brutalment cars?

Per què si tenim la solució bona, bonica i gratuïta a l’abast del mà ens neguem a no voler veure-la?

Per què no es fomenten els cursos prenatals i pots natals a les mares on puguin trobar la informació i l’ajuda que els cal per mantenir una lactància prolongada?

Per què no es compren/regalen tirallets per les mares que tornen a treballar?

Potser ens cal recordar que tornar enrere no és un retrocés és un encert i que la solidaritat comença per ser racional!