Per tot hi ha un dia, doncs avui és un dia per celebrar que gaudim dormint amb els nostres fills i que no hi ha res dolent en fer ús d’aquest privilegi.
-
Hem parlat tot sovint del Dr. Malson (que totes sabeu qui és) de com ens enganya amb els seus suposats estudis i com menteix amb el propòsit de fer diners, i avui és el dia de fer-nos sentir:
“#desmontandoaEstivill "
Volem que el hashtag #desmontandoaEstivill esdevingui trending topic a Twitter i que blocs, pàgines i perfils de Facebook s'omplin de missatges a favor del Son Feliç.
Per això avui us explico la nostra experiència de son feliç, dividia en tres parts:
De petita era/pensava:
- Sóc filla única.
- Vaig dormir els tres primers mesos a l’habitació dels meus pares.
- Vaig ser portada a la meva habitació a partir dels tres mesos, sempre van dir que era una bona nena.
- Sempre vaig dormir sola només recordo que una nit en que la meva àvia paterna estava agonitzant al hospital vaig dormir pràcticament la nit sencera amb la meva mare.
- Els caps de setmana si em despertava aviat em podia ficar al llit dels meus pares.
- Si els cap de setmana dormíem en una casa que tenim a Blanes passava molta por, somiava amb aranyes i que les formigues m’envaïen. A vegades plorava i em venien a calmar però seguia dormint sola.
- Recordo moltes nits desperta, sense poder dormir, amagada rere la porta, pensant què podia fer per sortir-ne una estoneta: tinc pipi, tinc set, tinc fred, tinc calor... Però ho deia en veu alta poques vegades (era una bona nena) i em tornava a ficar el llit, plorava i m’adormia... no podia fer altre cosa.
- Recordo tenir molta por algunes nits. A casa meva no son gens religiosos però jo resava quan tenia por per sentir-me acompanyada.
- A l’estiu i els Nadal podia dormir algunes nits amb les meves cosines, era un regal!
- Encara ara no puc dormir sense llum, la finestra sempre oberta.
- De més gran vaig descobrir la radio per poder dormir, no pensar i no espantar-me.
Abans de ser mare pensava:
- Vaig muntar una habitació preciosa per la meva primera filla.
- Em van deixar un bressol i vaig compra roba de llit. La nena dormiria allà segur.
- Vaig col·locar un balancí per poder alletar-la a les nits, calia fer-ho a l’habitació de la nena.
- Esperava que la meva filla dormís sola a la seva habitació, com jo.
Al ser mare:
- Vaig començar a sentir coses: no em podia ni volia separa de la meva filla.
- Tot i així seguia les normes, tenia un bressolet i la nena “dormia” al costat del meu llit.
- Em vaig despertar cada nit durant els primers 17 dies per alletar-la i em semblava una tortura. Estava esgotada i enfadada amb la nena.
- Vaig descobrir el collit i em van assegurar que era segur si segui unes normes mínimes.
- La primera nit no vaig poder dormir, tenia pànic a fer-li mal, no vaig variar la postura amb tota la nit.
- La tercera nit vam dormir com soques, no tenia ni idea de quantes vegades havia donat el pit.
- Vam dormir tots tres junts fins que la Maria va fer 5 anys.
- Va arribar a l’Abril i vam començar a fer collit des de l’hospital. Les infermeres flipaven!
- Vaig començar a dormir amb les dues i no era per falta de llits o per falta d’autoritat.. ERA ( i és) PER PUR PLAER!
- Encara dormim juntes. Sí, dormo amb una noia de 12 i una nena de 7 anys.
- El meu marit ha decidit tornar amb nosaltres, a vegades dorm sol, però ell va dormir acompanyat de petit i sap dormir acompanyat.
- Tot i que hi ha nits de patades, cops de puny (involuntaris) i cames a l’esquena dormim genial!
- Veure-les dormir és meravellós, sentir la seva respiració compassada i tranquil·la... Som una família i ho compartim tot!
- I mentre les miro em pregunto com pot ser dolent el son compartit, si no hi ha res més tendre que sentir-los respirar o que et busquin a les palpentes, o que et diguin a l’orella: "mama t’estimo" a mitja nit!
Senyor Malson, deixi d’espantar als pares, deixi d’explicar histories de por. Les criatures saben dormir, no cal ensenyar-los res, no cal deixar-los plorar, volem dormir tranquils i volem desmuntar les seves mentides!!
