-
Ja veieu, puntual com un clau aquí em teniu, els nens tornen a les aules i jo al bloc! Benvinguts!! Suposo que recordareu la darrera entrada abans de les vacances on us preguntava què creieu que era el què havia de fer amb el bloc de cara a aquest proper curs. Doncs va guanya per aclaparadora majoria que el bloc tingui un mínim d’una entrada per setmana i em sembla bé.
-
Estava una mica preocupada perquè en el curs anterior tenir un ritme de tres entrades a la setmana i era dur, sovint angoixant. Aquests mesos de vacances de bloc, que no de lactància, on pràcticament no he fet vacances; recordeu que tinc un projecte relacionant amb la lactància que va agafant forma i al que m'he dedicat de ple (hi ha qui ho ha patit i en pot donar fe) he tingut un parell de vegades ganes d’escriure quelcom al bloc: per unes imatges d’uns bebés solets, per l’actriu americana que es va fotre pel cap un suposat bol de llet materna pel repte per l'ELA, per l'actriu que explica que per estar divina pren llet…. Però finalment no ho vaug fet i he aguantat les ganes de dir-hi la meva.
El que sí que he fet, i m’ho he passat teta, és fer infografies de lactància. El company del criatures Enric Bastardes, que és un mestre del tema (als seus peus) em va animar, sense saber-ho, a provar què era això de les infografies i aplicar-ho a la lactància. M’he divertit molt, la Mercè Pèrez i d’altres (que no em vull deixar a ningú) m’han donat un cop de mà amb els errors "marca de la casa" de les infografies. Ha estat sorprenent comprovar que les imatges, les feia en català i en castellà, es distribueixen per les xarxes amb una facilitat brutal. I entenc que per la lactància, un tema ple de perjudicis i mentides, és una encert aconseguir aquesta transmissió d’informació.
Si en voleu veure alguna es pot accedir per aquest enllaç a Pintereston n’hi ha una part penjades. Per cert que amb ajuda de conegudes, algunes s’han traduït al portuguès i al grec! Os pedrer!
Aquest estiu, i per si no ho heu llegit a les xarxes, el sarau més gran que ens va tenir un parell de dies en un debat molt enriquidor va ser la polèmica que vaig causar sense voler, sobre si les assessores havien o no de cobrar pels seus serveis. Ho vaig dir en el seu moment al meu Facebook però ho deixo aquí per escrit, i tot i que ho he dit en altres entrades tinc la sensació que serà un tema recurrent.
El tema de debat va ser la "professionalització" de les assessores en els últims temps. I entenent per professionalització la remuneració de les consultes.
Queda clar que no podem registrar un terme, un nom... Però fins fa escassos dos anys la figura de l'assessora era definida i clara: persona dins el voluntariat social que col·labora en una associació sense ànim de lucre.
Formar-se com assessora té un cost que assumeix cadascuna, i l'assumeixes amb coneixement. La mercantilització de l'alletament ha produït que la figura de l'assessora ara ja no estigui només en l'àmbit del voluntariat. I aquesta mercantalització també ha produït que es doni el vistiplau, i el títol d'assessora, a mares amb formació molt limitada. Quan la formació d'una assessora ha de ser necessàriament un procés llargi complex, i més si tenim present que cada vegada les mares que ens arriben plantegen dificultats més importants.
I de pas em pregunto, com una mare pot saber qui és qui: quina assessora farà la feina de manera gratuita i quina cobrarà? I el que és pitjor, de qui es pot refiar més una mare: de l'assessora que no li cobra res o de la que li demana pasta? Per què ja sabeu que encara hi ha qui pensa que no es fa res de manera altruista en aquest món! I que si la persona que l'atén cobra, segur que és més de fiar que qui ho fa per "amor a l'art".
No sé pas on ens portarà el temps i com acabarà aquest assumpte, hi ha certes coses que em fan molta por, a vegades sóc una mica endevina i tinc la sensació que un dia en passarà una de grossa... Ens cal una regulació urgentment.
Doncs res, benvingudes i benvinguts: queda inaugurat el curs 2014-2015 del Som la Llet!
